Agur, Mikel, Agur eta ongi pasa
Deixa un comentari
Ens deixes i t’en vas.
T’endinses en la boira,
en la boira del pas.
La teva veu resta
resta en els cors d’aquells que,
més enllà de falses fronteres
que ens diuen que existeixen,
vam aprendre a estimar,
a estimar
una manera de ser,
un sentit de viure.
Adéu, Mikel, adéu i que vagi bé!
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 05a. Personatges i sentiments el 2 de desembre de 2008 per Lluís Mauri Sellés
…