Totxanes, totxos i maons

Fa de mal recomanar això dels llibres perquè sóc dels que pensen que hi ha tants gustos com lectors. I que tots són dignes de consideració. D’altra banda, posar-se en pla dictaminador sobre què és bo i què no em sembla una mostra d’ignorància en la qual procuro no incórrer.

Algun lector m’ha demanat consell sobre quins llibres pot comprar aquestes festes per regalar. Per això us passo una llista de llibres -la majoria publicats el 2013- que jo em compraria… si no fos que ja els tinc. (n’hi ha més)

Això vol dir, senzillament, que són llibres que conec i de gèneres que m’agrada llegir. Res més. Ja us avanço que hi trobareu a faltar molts noms i títols. Probablement la causa sigui que no els he llegit i, per tant, prefereixo passar per sincer que no per mentider fent veure que no paro de llegir un llibre darrere de l’altre perquè, gràcies a Déu, no és així.

Vinga, doncs: prou xerrameca i ataquem la feina:

* “El tramvia groc“, Joan F. Mira (Proa): Memòries d’infantesa de l’autor, nascut a València el desembre de 1939. En vaig parlar extensament aquí. Una obra mestra.

* “Una vida articulada“, Josep M. Espinàs (La Campana): Una esplèndida selecció de 36 anys d’esciure articles diaris a la premsa.

* “A un pam de la independència“, Vicent Partal (La Magrana): Sense cap mena de dubte el llibre més complet i millor travat de la munió de productes editorials generats a propòsit de la nostra propera marxa d’España.

* “Cafè Barcelona“,  Joan Carreras (Proa): No sóc pas l’únic, però potser sí que, entre el ram de la crítica, sóc un dels defensors més vehements de l’obra de Carreras. La llàstima és que de cara al gran públic sigui encara un autor per descobrir. Tan bon punt he llegit aquesta darrera novel·la seva m’he engrescat a fer una espècie de “marató Carreras” particular tot agafant “L’home d’origami” (Amsterdam, 2009) i “Carretera secundària” (Proa, 2012) per acabar llegint novament “Cafè Barcelona“.
Coses rares -això de tirar de marató- que de tant en tant m’agrada fer i que, segurament, culminaran en un article que penjaré (sense presses) a Vilaweb (si m’hi volen) o en aquest Bloc. O als dos llocs.

* “Cançons d’amor i de pluja“, Sergi Pàmies (Quaderns Crema): la darrera tongada de contes d’un autor que m’encanta quan escriu i una mica menys quan opina. Ja passen, aquestes coses…

* “Climent“, Josep M. Fonalleras (Amsterdam): Sense cap mena de dubte una de les novel·les que perduraran d’aquest 2013. En vaig parlar aquí i aquí. Vosaltres mateixos… 

* “Espriu, transparent“, Agustí Pons (Proa): Sí, d’acord. Tots estem fins al capdamunt d’aquest Any Espriu que feliçment s’acaba ja. De tota manera, el treball biogràfic de Pons és dels que quedaran quan ja ningú se’n recordi de les frases del dia agafades amb pinces i de tota la resta de parafernàlia. Un llibre ABSOLUTAMENT recomanable, exemplar…

* “Albert Serra (La novel·la, no el cineasta)“, Albert Forns (Empúries): Una novel·la diferent, original, feta de la manera com s’escriuran les històries per l’època que la meva néta comenci a fer estralls entre els seus companys d’institut.

* “Temps d’innocència“, Carme Riera (Ed. 62): I ja que surt la meva néta no us perdeu aquest meravellós aplec de records d’infantesa a Palma de Carme Riera dedicats a la Marina, la seva néta, quan va tenir notícia que s’encaminava cap a aquest món. Per mi -i no és complicitat entre iaios- va ser el llibre de Sant Jordi i ho vaig explicar aquí.

* “Victus“, Albert Sánchez Piñol (La Campana): El llibre en la seva versió original en castellà -que és la que jo recomano- és de 2012, però pels vols de Sant Jordi d’enguany va veure la llum la versió catalana. Sigui com sigui és una gran novel·la i mereix un lloc en aquesta tria de llibres que us proposo per regalar.
Per cert, entreu aquí i veureu que també vaig dir-hi la meva.

* “Plans de futur“, Màrius Serra (Proa): Tot esperant amb candeletes el Sant Jordi d’enguany escrit per Vicenç Pagès Jordà -tota una garantia- val la pena que no perdeu de vista aquesta novel·la de Màrius Serra de la qual vaig parlar llargament aquí. 

* “Una veu et crida. Obra poètica (1931-1989)“, Joan Teixidor (Fundació Valvi): Un estudi editat i anotat per D. Sam Abrams que ens posa en contacte amb un home de múltiples dimensions -crític d’art, editor, viatger, memorialista, crític literari…- la menor de les quals, en aquest llibre es demostra, no era pas la de poeta. 

* “Dos taüts negres i dos de blancs“, Pep Coll (Proa): Potser no ho hauria de dir, això, però com que estem entre entre amics… ho diré: per fi trobo una novel·la de Pep Coll que m’interessa des de la primera línia i que m’arrossega enganxat a la seva prosa fins al final. En vaig parlar llargament aquí, per cert.

* “Contrada“, Jordi Llavina (Tres i Quatre): Després d’aquell descomunal “Vetlla” de fa dos anys Llavina opta ara per un recull de sonets que a mi m’han agradat prou com per incloure’l en aquesta llista de llibres que jo em regalaria.

* “Pantalons curts“, Joaquim Carbó (Amsterdam): L’editorial que dirigeix Izaskun Arretxe ha obert una col·lecció dedicada a llibres breus de memòries. Ha començat amb Albert Manent, Joaquim Nadal i aquest llibre de Joaquim Carbó. Tots tres valen la pena però el que jo em compraria si hagués de triar-ne un és aquest.  

* “La primavera a Pequín. Un dietari“, Francesc Parcerisas (Quaderns Crema): Crònica d’una estada d’un mes, l’any 2011, a la capital de la Xina. Només se m’acut dir una cosa: quan jo sigui gran m’agradaria escriure amb l’elegància de Parcerisas. Quin gust llegir a aquest home…

* “Dietari de Porto“, Jaume Benavente (Perifèric Edicions): Continuo amb els dietaris. Aquest, però, ambientat molt més a prop que l’anterior. Com he dit més amunt en parlar de Joan Carreras, tinc la impressió que Jaume Benavente és un autor que encara és desconegut del gran públic. O, si més no, de l’ampli espectre de públic que podria gaudir amb les diverses facetes de la seva obra. I és una pena. Això que tant els hi agrada als francesos del “succès d’estime” va bé per la moral… però resulta poc pràctic.

* “Quan en dèiem xampany“, Rafael Nadal (Columna): Si, com jo, vàreu gaudir amb “Quan érem feliços” aquest llibre us atraparà de la mateixa manera. Potser és casualitat, però en Nadal fa el tipus de literatura que ara mateix -després d’anys i anys de llegir històries inventades- m’atreu més: la que es basa en la realitat viscuda. Em foto vell, és evident… 

* “El llac dels Signes“, Miquel de Palol (Proa) i “El desertor en el camp de batalla“, Julià de Jòdar (Proa): Ja fa temps que penso que Palol i Jòdar són dos autors que juguen una Lliga a part. De vegades m’encanten els seus partits, d’altres s’evidencia que em queden encara moltes sopes per menjar. Però el que em sembla indiscutible és que una literatura que té valors com aquests dos homes no és pas una literatura de fireta. Poca broma, doncs. Ara han coincidit en els aparadors de novetats i em sembla just destacar-los perquè, tant en un cas com en l’altre, han fet gol.

* “Primavera, estiu, etcètera“, Marta Rojals (La Magrana): Una extraordinària novel·la de 2011 que estic rellegint -cosa que us recomano que feu si la coneixeu o, si no, que aprofiteu per posar-vos al dia- per anar fent boca en espera del 16 de gener. La data en la que l’editorial RBA-La Magrana té prevista la publicació de “L’altra”, la nova novel·la de Marta Rojals. Jo ja m’he apuntat la data a l’agenda: cau en dijous i s’hi commemoren les vides santes de Fulgenci, bisbe, Marcel I, papa, i Priscil·la, matrona.

* “El parèntesi més llarg“, Tina Vallès (Proa): vegeu aquí
* “El fracassat“, Martí Domínguez (Proa)
* “El banquer“, Núria Cadenes (Edicions de 1984)
* “Marges“, Roger Vila Padró (Barcino) 
* “Tornar és lluny“, Francesc Garriga Barata (Proa)
* “Retrobar l’ànima“, Esteve Miralles (Empúries)
* “Tot s’ha perdut. El catalanisme polític entre 1922 i 1934“, Gaziel (RBA-La Magrana) 
   
 

Digueu-me raret, però la llista d’obres traduïdes al català que em semblen remarcables no és gaire extensa i està bastant decantada per la banda dels clàssics. Que mai et defrauden, tu.

* “A l’ombra de les noies en flor“, Marcel Proust, versió de Valèria Gaillard (Labutxaca) i “A l’ombra de les noies en flor II“, Marcel Proust, versió de Josep Maria Pinto (Viena): Jo no hi entenc gaire, d’aquestes coses, però juraria que editar en paral·lel dues versions de Proust en català (i les dues bones, les punyeteres) des d’un punt de vista comercial no deu ser gaire atractiu, però us ben juro que pels amants del mestre és una situació inimaginable i impagable. Un veritable regal. 
Compreu, doncs, qualsevol de les dues. I millor les dues, si podeu. Fóra una veritable llàstima que a La Butxaca o a Viena els fallés l’alè a mig camí de la cursa. El resultat final -quan el tinguem- serà dels que fan goig.  

* “Càntic dels Càntics de Salomó“, Edició i traducció de Narcís Comadira i Joan Ferrer (Fragmenta Editorial): Continuo anat a la segura. No cal ser gent de missa i interessada per les coses de Déu i els capellans per gaudir en la seva plenitud d’aquests sorprenents poemes molt ben presentats pels dos curadors de l’obra. Un plaer en tots els sentits que faríeu molt bé d’expandir.

* “La senyora Dalloway“, Virgínia Woolf, versió de Dolors Udina (RBA-La Magrana): Una de les obres que més m’agraden de la senyora Woolf recuperada ara amb una traducció posada al dia i exemplar. Garanteix una tarda d’hivern de lectura inoblidable. 

* “Canadà“, Richard Ford, versió de Josefina Caball (Empúries) i “La veritat sobre el cas Harry Quebert“, de Joël Dicker, versió d’Imma Falcó (La Campana): Dues novel·les extraordinàries. De les que et reconcilien amb l’art de narrar històries.   

* “La utilitat de l’inútil. Manifest“, Nuccio Ordine, versió de Jordi Bayod (Quaderns Crema): Un llibre breu i deliciós. Els italians són mestres en teoritzar i aprofundir sobre el que a primer cop d’ull podríem considerar banals. Penso en Carlo Maria Cipolla, per exemple. Saviesa i sentit comú: la barreja més explosiva.

I per acabar us recomano també dos clàssics directament en llengua castellana:
* “Rayuela. Edición conmemorativa 50“, Julio Cortázar (Alfaguara): Una edició per celebrar el mig segle d’aquest mític llibre que a tants ens va frapar quan el vàrem llegir en la tendra joventut.

* “Poeta en Nueva York. Primera edición del original fijada i anotada por Andrew A. Anderson“, Federico García Lorca (Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores): Un caramel de gust incomparable per aquells que gaudeixin paladejant la poesia de FGL.