Totxanes, totxos i maons

Francament curioses les coses que et vénen al cap -imatges, records, sensacions…- mentre passeges pel carrer. Qui hagi fruït de la lectura de l’Ulisses de James Joyce sabrà exactament de què parlo. Val a dir que a mi, poc passejador de mena, tot això em sol passar mentre circulo amb la Vespa.

Cada matí de dissabte, com avui, deixo l’A. a casa de la seva mare que viu al carrer Indústria. I quan passo pel davant de l’antiga caserna del carrer Lepant em ve al cap la imatge fugaç de l’amic Marià, que fins fa pocs anys vivia just davant de la porta principal.  (n’hi ha més)

La meva sorpresa ha estat quan he deixat l’A. i he tornat a enfilar cap a casa ja que en el pas de vianants de la cruïlla de Padilla amb Pare Claret he hagut d’aturar-me per deixar pas… a l’amic Marià, la seva muller i el seu fill.

Tot i el casc m’ha reconegut de seguida. “Tot en ordre?”, li he preguntat. I ell, assenyalant-me amb el dit el nano, m’ha contestat: “Tenim partit important. Quarts de final!”. “Sort i endavant!”, li he dit jo tot i que em penso que ja no m’ha sentit.

Després, continuant la ruta fins a casa, he pensat que estaria bé explicar tot això aquí. Gairebé a tall d’homenatge -amb disset dies d’anticipació (vegeu aquí)- al mestre Joyce, al senyor Leopold Bloom i a les seves memorables passejades per la ciutat de Dublin de fa cent quatre anys.

Ara que hi penso potser dintre de tot no és tan casual la trobada de fa una estona amb en Marià. És possible que el seu nou domicili sigui en el mateix barri de l’anterior. Pot ser també que, tot i viure en una altra banda, no hagi canviat les activitats esportives del nano perquè en aquell ambient s’hi troba bé. Poden ser mil circumstàncies, que són les que a fi de comptes donen color a aquesta cosa tan senzilla -tot i que ens entestem a envitricollar-la de mala manera- que és la vida.

Dilluns de bon matí li enviaré un correu a la bústia de la feina (ara m’adono que no he dit que en Marià i jo treballem a la mateixa empresa). Li preguntaré qui ha guanyat aquests transcendentals quarts de final, li enviaré l’enllaç d’aquest apunt i, sobretot, li faré la pregunta que més s’escau en aquests casos: “¿Justo, el resultado?”. Així mateix: en castellà, que és com té sentit.

Encara que l’equip del seu fill hagi perdut sé que en Marià és un home honest i em dirà si hi ha hagut justícia o és que l’àrbitre estava comprat. Pels altres, és clar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!