Totxanes, totxos i maons

Una de les poques nocions de tàctica militar que encara recordo de quan vaig fer la mili era sobre el millor sistema per protegir-se d’un bombardeig. En aquests casos el lloc més segur és el forat que hagi deixat un obús caigut anteriorment ja que, per llei de probabilitats, és molt difícil que una bomba caigui en el mateix punt on una altra ha fet impacte abans.

Val a dir que aquesta era la teoria tal com ens l’ensenyava el brigada Pena, un gallec rebordonit amb més reenganxaments que pèls tenia al cap. En canvi quan la classe la donava l’alferes Andújar, un enginyer andalús d’allò més castís, la teòrica sobre seguretat en cas de bombardeig s’enriquia amb una segona opció: la zona on s’apleguen tots els caps d’Estat Major.  (n’hi ha més)

Ve a tomb aquest preàmbul de marcat to castrense perquè entre les diverses animalades que els ciutadans acostumem a perpetrar (*) durant les festes de Nadal i rodalies n’hi ha una de sublim que ahir mateix pregonava la ràdio com una gran notícia: l’administració de loteria de Vic que va repartir la grossa de Nadal ha tingut enormes cues de compradors que han exhaurit totes les existències per a la rifa de Reis. I no només això sinó que, segons la periodista que donava la informació, hi ha hagut veritables batusses per emportar-se el mateix número que va obtenir el primer premi fa tot just quinze dies.

Com no podia ser altrament (la Bruixa d’Or no és més que l’excepció que confirma la regla), els que confiaven en una repetició de la fortuna s’han quedat amb un pam de nas perquè aquesta vegada al Principat no li ha tocat cap premi important i els calés del "Niño" han anat cap a terres murcianes. Déu castiga, sí; però és que, de vegades, les demanem a crits, les garrotades divines…

(*) Per cert, ahir em vaig assabentar de la darrera aberració d’aquestes festes: una cavalcada amb carrosses, patges i tota la parafernàlia habitual en aquests casos que es va celebrar pels carrers del barri barceloní de Sants la vigília de Nadal… per rebre el Papà Noel! Certament, la tonteria ens envolta i, entre això i el Halloween dels collons, no tenim res més que el que ens mereixem. Ja ho cantava l’Ovidi: "Passa això i més. I més, i més. I encara passa poc, i poc. I massa poc".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!