Totxanes, totxos i maons

El Xavier F. és un col·laborador extern de la feina amb qui m’uneix una bona amistat tot i que ens veiem molt esporàdicament.

(ep, nano; com que sé que llegeixes aquestes Totxanes aprofito per dir-te que abans que acabi gener ens hauríem de tornar a veure, que ja fa massa temps que no la petem.)

El Xavier és un professional prestigiós i molt competent en la seva especialitat i, a més a més, és un seguidor de l’Espanyol d’estricta observança, facció línia dura.

Un dia, tot esmorzant al bar de sempre, em va dir que per a un perico del morro fort com ell el pitjor que li pot fer un culer com jo és animar-lo, dir-li que comprèn les seves angúnies temporada rere temporada i acompanyar-lo en el sentiment. “Mil vegades  millor l’insult o l’exabrupte que la vostra compassió sincera o mal dissimulada”, varen ser les seves paraules.  (n’hi ha més)

Doncs bé, avui, després de l’apoteosis barcelonista de tot aquest any i molt especialment després de l’èxit d’ahir només se m’acut dir-los al Xavier, al doctor Salvador R. i a tot quant perico conec que estiguin tranquils i que gaudeixin del que tenen: un partit al camp del Barça jugat fa vuit dies i el de la segona volta de la Lliga, el 18 d’abril, al camp metropolità de Cornellà-Sant Boi, o com es digui.

Aprofiteu l’oportunitat de veure aquest Barça en directe perquè és molt possible que d’aquí a uns quants anys, quan torneu a Primera, el seu nivell d’excel·lència -llei de vida- s’hagi diluït una mica i ja no sigui el mateix.

(estaràs content, oi, Xavier?)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!