Complemento el meu apunt del passat cap de setmana dedicat a Jorge Sepúlveda amb aquest d’avui que parla del senyor Pere Bonet Mir, conegut en el món de la música com “Bonet de San Pedro”. Un cantant molt popular aquí en els anys 50 nascut a Palma el 17 d’agost de 1917 i que, com Sepúlveda, si la
Em llevo i el primer que m’assabento –via Mònica Terribas, és clar– és que Leonard Cohen ens ha deixat als 82 anys. Sembla que es tanca un 2016 “horribilis” pel que fa a la música que estimo: el gener ens va deixar David Bowie i ara el mestre Cohen. Tots dos amb disc acabat de
* Gener: Maurice Chevalier actua a Barcelona per primera vegada. Al Windsor Palace, de la Diagonal. * Febrer: darrers afusellaments al Camp de la Bota. Des de 1939 hi varen ser executades 3.385 persones. * 6 de febrer: es mor als 56 anys el rei Jordi VI del Regne Unit. El succeeix la seva filla, Elisabet
Aquests dies, preparant la presentació del número d’Enderrock d’aquest novembre, que està dedicat a Sisa, he fet una immersió d’allò més profitosa en carpetes i caixes del meu arxiu a la percaça de material i m’he trobat amb aquest article que vaig publicar a la revista “Cultura” l’estiu de 1989. L’he tornat a llegir i
Fa uns dies es va saber que el periodista Carles Capdevila, fundador del diari Ara i d’una pila de projectes més, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Comunicació en la modalitat de premsa. En homenatge a l’amic Capdevila –un home intel·ligent, un professional exemplar, una bona persona i un ciutadà responsable i sensible–
Tot preparant les efemèrides de 2017 m’adono d’un parell de centenaris que seria una llàstima que passessin desapercebuts. Em refereixo a que farà cent anys del naixement de dos cantants que varen fer furor durant els anys 40 i 50: Jorge Sepúlveda i a Bonet de San Pedro, als quals penso dedicar sengles apunts de cap
Aquests dies estic repassant músiques, coses antigues i retalls que tinc arxivats sobre Jaume Sisa, un artista que segueixo i admiro des de fa quasi mig segle. Ho faig perquè els bons amics de la revista Enderrock m’han demanat que participi, explicant alguna batalleta de iaio postmodern, en la presentació del número especial de novembre
(La sèrie comença aquí) Ara que ja sabeu la meva opinió sobre el bàsquet suposo que a ningú li estranyarà si dic que jo, al senyor Jordi Robirosa, el coneixia de manera molt superficial. Principalment arran de les seves aparicions en els programes de TV3 —TeleNotícies, principalment– que a casa (que no som gaire afeccionats
La gent que em coneix sap que li tinc una mania molt especial al bàsquet. Aquell horrorós esport els partits del qual –simplificant i exagerant una mica, però no gaire– sembla que no s’acabin mai i en els que, passi el que passi en el marcador durant els primers tres quarts de joc, els dos
Una altra escena inoblidable del cinema dels nostres anys. Molt en la línia de la que us vaig destacar setmanes enrere (aquesta). És la seqüència final de “Cinema Paradiso”, una pel·lícula de Giuseppe Tornatore rodada el 1988 i a la qual, francament, no li calen gaires presentacions. Deixeu-vos emportar per la música d’Ennio Morricone i
Estimadíssima Mila, He de reconèixer que aquesta col·lecció de cartes que des de fa temps et vaig escrivint té un punt de surrealista. Quan n’he enllestit una la penjo a Internet i, per tant, automàticament queda a l’abast de qualsevol persona que entri al meu Bloc i la vulgui llegir i, fins i tot, comentar. De
L’article que avui publica Salvador Cardús al diari Ara m’agafa en plena redacció d’un apunt que molt aviat penjaré i que, en bona part, es refereix al mateix assumpte: el catalaníssim costum de veure sempre l’ampolla més buida que plena. La síndrome de l’ai, ai, ai, vaja. Us el reprodueixo íntegrament aquí sota. Llegiu-lo amb
Fa una estona, mentre em dutxava, he sentit per la ràdio —Catalunya Ràdio, és clar– una noia catalana resident des de fa dos anys a Singapur que explicava a Ricard Ustrell que els sous del primer ministre (el senyor Lee Hsien Loong, que trobareu a la fotografia que encapçala l’apunt) i dels membres del govern d’aquella ciutat-estat
L’aportació “friqui” i musical d’aquest cap de setmana ens arriba de la mà de Manolo Escobar, protagonista d’una inefable pel·lícula de José Luís Sáenz de Heredia que es va estrenar a finals de l’any 1969 i que es va titular “Juicio de faldas”. Fent companyia a Escobar el repartiment de la cinta aplegava el bo
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal, autor del llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens