Primerament preconitzen als quatre vents el vot nul polític (sense perdre de vista, per si de cas, el no i el vot en blanc). Tres dies després les bases se’ls revolten i els diuen que es deixin de punyetes. Que NO, i ben clar i català. Ara diuen que demà els cervells pensants i executius de la cosa es reuniran d’urgència per veure com acaben de vestir el ninot i sembla que dissabte es coneixerà finalment la solució definitiva de tot aquest embolic.
Si faig un esforç i provo de mirar-m’ho fredament i a distància -com si fos un ET, vaja- no puc evitar un cert sentiment d’estupefacció. Sona tan estrany, tot plegat… Tan escarransit, erràtic i baix de sostre…
Fa com llàstima, no?.
O més aviat (perquè tot faci joc) llastimeta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!