Totxanes, totxos i maons

Digeu-me poca-pena, que en un apunt del passat octubre (aquest) deixava de volta i mitja el periodisme esportiu de casa nostra i avui, en canvi, em despenjaré amb un elogi a un diari esportiu pensat i escrit en la nostra llengua.

No és aquesta, ni de bon tros, la primera vegada que parlo amb tons elogiosos d’“El 9 esportiu”, aquest diari fundat l’any 2002, relacionat en els primers anys amb El Punt i més cap aquí també amb l’Avui fins a la fusió de les dues capçaleres fa dos anys.

La trajectòria d’“El 9 esportiu” ha sofert diversos alts i baixos fins que el passat mes de setembre es va començar a vendre conjuntament amb El Punt Avui com un suplement esportiu de periodicitat diària.

No sóc habitual de la premsa esportiva, cosa que no m’ha privat…  (n’hi ha més)

… de fixar-me en el talent dels redactors d’aquest diari a l’hora d’enfocar les seves cròniques i, sobretot, de dissenyar les portades.

Avui, però, em referiré a una secció molt breu que es publica cada dia a la part de dalt de la pàgina 2 i a la qual tan bon punt he comprat El Punt Avui del dia se me n’hi van directament els dits. Em refereixo al “Diari de redacció”, que signa Lluís Simon, un dels caps de redacció del diari.

En l’esmentada secció -d’extensió quasi tan breu com un text dels que admet Twitter– l’autor escriu comentaris relacionats amb la situació política del moment sense que  necessàriament hagin d’estar relacionats amb algun esdeveniment esportiu.

Ja m’imagino que algú en llegir això arrufarà el nas i, abans de continuar agafant-se-la amb paper de fumar, dirà quatre penjaments tot escandalitzat. Que digui el que vulgui, però a mi em sembla una mostra deliciosament desacomplexada de vigor i d’autoestima en favor, és clar, de la independència de Catalunya que ja m’agradaria trobar en altres mitjans de casa nostra.

Perquè jutgeu vosaltres mateixos us deixo una selecció de textos triats entre els publicats l’últim mes i mig. Sense res mes: qualsevol comentari que hi vulgués afegir seria sobrer, innecessari:

* Carme Chacón: “Josep Pla ja ho va dir. El que més s’assembla a un espanyol espanyolista és un català espanyolista. No era ben bé així, però la conclusió és la mateixa.” (26 d’octubre) 

* Moderació: “Ahir, mentre veia les motos, llegia un influent mitjà suplicant-me que fos moderat. Sabeu què, vaig pensar, millor gas a fons i els que tinguin por que s’apartin.” (28 d’octubre)

* Ciències exactes: “Un estat que no compleix ni els drets humans (doctrina Parot) ni els socials (habitatge) ni els polítics (autodeterminació) no és una democràcia. I punt.” (29 d’octubre)

* Una moda perillosa: “Si Xavi, Busquets, Messi i Iniesta s’han afegit a la política de moderació contra els rivals, que algú els avisi que a la llarga és una ideologia perdedora.” (3 de novembre)

*  El derbi: “Divendres hi va haver una rivalitat tan imperceptible o tènue que va semblar talment un partit de tennis entre Pere Navarro i Duran i Lleida.” (4 de novembre)

* El mètode: “La discussió sobre el joc del Barça em recorda cada dia més la que hi ha entre els partits polítics sobre si el procés sobiranista ha de ser directe o amb tiqui-taca.” (6 de novembre)

* “Xest is Spain”: “Estarem atents per veure com els ‘no nacionalistes’ espanyols celebren sense himnes ni banderes els títols mundials de motociclisme i ens donen una lliçó.” (10 de novembre)

* L’estat de la qüestió: Els catalans amb les motos som com els austríacs amb els esquís. Ho guanyem pràcticament tot. La diferència és que allà els títols no els celebren els alemanys.” (11 de novembre)

* El model de votacions de la FIFA: “No descartaria aplicar-lo a Catalunya. Es tracta de convocar la consulta i allargar-la fins que el resultat sigui el que més ens convingui, és a dir, SÍ.”  (21 de novembre)

* Perill relatiu: “Que el Barça jugui amb Pinto de porter és una temeritat, però que CiU ho faci amb Duran i Lleida de davanter és directament un suïcidi.” (22 de novembre)

* A poc a poc i mala lletra: “Si els catalans haguéssim de decidir el sistema d’elecció de la Pilota d’Or encara estaríem discutint per la del 1964.” (28 de novembre)

* Llei de seguretat ciutadana: “Ofendre Espanya estarà multat amb 30.000 euros. Ofendre la nostra intel·ligència, en canvi, es continuarà premiant amb alts càrrecs i ministeris diversos.” (30 de novembre)

* Espies a Catalunya: “Ahir Pere Navarro va demostrar que com a mínim hi ha un partit que no té servei d’intel·ligència. I si el té, que li canviïn el nom urgentment.” (6 de desembre)

* L’esport femení: “Els triomfs d’equips com el Sabadell de waterpolo i l’Olot de patinatge ens mostren que aquest país és diferent al de sota també en aquestes coses.” (8 de desembre)         
         
Ja ho sabeu, doncs. De la mateixa manera que cada setmana obro la revista “El Temps” per la darrera pàgina per veure de què ens parla l’article del mestre Joan F. Mira, cada dia obro “El 9 esportiu” per la pàgina 2 amb l’enjòlit de saber quina una ens dirà avui en Simon…