Totxanes, totxos i maons

El 26 de juny de 2011, quan ja portava mig any de presència als quioscos (encara n’hi havien!), vaig publicar aquest apunt dedicat a explicar la meva impressió -molt favorable- sobre el diari Ara.

L’apunt -que es titulava ‘Ara: un diari amb grapa’ i que us recomano que llegiu novament- acabava fent un elogi d’un objecte ben humil, però summament útil: la grapa.

Més concretament hi deia:

“Hi ha un altre factor que em mou a la simpatia per aquest diari des del dia que va sortir per primera vegada. Direu que és una bestiesa, però a mi em sembla important: el parell de grapes que fixa les pàgines del diari i que permet la seva manipulació i correcte plegat en qualsevol situació i circumstància. Ja sigui en l’aixopluc d’un cafè o en la intempèrie de la terrassa de casa un dia de vent.

Per tot plegat està molt clar que l’Ara és un diari amb grapa.

(I jo, que detesto els diaris rebregats o mal plegats, els ho agraeixo ferventment.)

Que sigui per molts anys.”

Avui, onze anys després, el meu elogi no seria pas tan entusiasta -sobretot a causa de la línia editorial adoptada en els últims temps- i, per acabar-ho d’adobar, un dia de la setmana passada un breu titulat ‘L’Ara diu adéu a les grapes per fer-lo més reciclable’ em va acabar de pujar la mosca al nas.

Penso: Ostres, ‘reciclable’, ja ha sortit el mot tòtem,  i llegeixo que pel que sembla aquelles humils grapes que per a mi eren ben útils sembla que eren una dificultat a l’hora de reciclar el paper. Diuen que ho varen preguntar a 3.000 lectors i que el 95,4 per cent va dir que grapes fora.

Doncs res, tu: grapes fora i a salvar el planeta.

El redactor del breu, sospitant que podrien sorgir brometes i interpretacions desviades, s’apressa a dir en acabar la nota que l’Ara perd la grapa literal, però no la periodística, que és la que compta.

Són maneres de veure les coses…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!