Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

(I aquí podeu accedir a l’apunt anterior)

La vista que la terrassa ens oferia va esborrar en fraccions de segons les angúnies de la pujada fins a l’apartament. Davant nostre -a tocar de les puntes del dits, gairebé- teníem la façana principal del mercat de San Lorenzo i uns centenars de metres més enllà, sense cap obstacle que ens en privés la contemplació, teníem la cúpula completa de Brunelleschi i la part de dalt del ‘campanile’ de Giotto.

Havíem llogat, doncs, un apartament amb vistes!

Un apartament mínim, val a dir, pel que fa a dimensions, però perfectament equipat per a dues persones, que era a fi de comptes el que necessitàvem. A més a més molt cèntric; és a dir, a cinc minuts a peu de la majoria dels punts importants de Florència, i que -m’apresso a dir-ho- no ens va enganyar en cap moment: la primera ‘informació addicional’ de la fitxa de Booking.com diu que La Terrazza di San Lorenzo és a la quarta planta d’un edifici sense ascensor. Un detall que, francament, ens va passar per alt quan el mes de desembre vàrem contractar-lo des de casa però que ara, vist el que acabàvem de veure, no el canviaríem per cap altre.

I amb un encant afegit que no vàrem copsar fins a la nit: el so solemne i carregat d’història de les campanes, a les hores i les mitges hores, de la propera església de San Lorenzo. La que té, adjunt, l’edifici que acull, entre altres meravelles que aquesta vegada no hem visitat, les tombes dels Medici esculpides per Michelangelo Buonarrotti.

Com que, per l’hora i per ser diumenge, era impossible trobar un restaurant que ens acollís vàrem decidir fer un mos de compromís en algun lloc (de fet, les emocions del dia no s’havien traduït, com ens passa altres vegades, en fam) i vaig provar de lligar una idea que portàvem de cap des de casa: sopar a l’Osteria Pastella, a tocar de l’església de Santa Maria Novella, un plat, excels, de ‘tagliatelle flambé al tartufo fresco in crosta di Grana Padano’ com el que ens vàrem cruspir amb uns bons amics encara no fa un any, durant la nostra anterior visita a la ciutat (vegeu aquí). La meva trucada, però, va ser infructuosa: per sopar també ho tenien tot cobert. Quedaven, però, uns quants sopars per endavant…

Com dos turistes més -desenganyem-nos, ¿què érem, l’A. i jo, sinó dos turistes més?- ens vàrem encaminar cap a la zona del Duomo, el Baptisteri i el Campanile afegint-nos a la gentada que ocupava la Via Cavour i les continuacions de Via Martelli i Via dei Calzaiuoli fins arribar a la Piazza della Signoria a acomplir el ritual de visitar el senyal circular del paviment que recorda el lloc on el frare Girolamo Savonarola va ser executat el 23 de maig de 1498. Allí la densitat de turistes era encara més gran i provenia de les cues que començaven a la porta dels Uffizzi. Aleshores em vaig adonar que era primer diumenge de mes i que, per tant, el museu tenia jornada de portes obertes.

Vàrem arribar fins al Ponte Vecchio i de seguida vàrem girar cua cap a casa. Per aquell dia ja en teníem prou de banys de multituds i de contactes humans. En passar per la Piazza dell Repubblica vàrem entrar a la Feltrinelli amb la intenció de repassar amb calma llibres i discos. I abans d’enfilar els seixanta graons, una mica de berenar-sopar al pis de dalt del Mercat.

Ja a casa, sessió de lectura a la terrassa com dos marquesos fins que comença a fer-se fosc i es gira fresca. Al llit, doncs, que cal reservar forces pels següents dies. El programa diu que demà anirem a Coverciano, Settignano i Ponte a Mensola, el dimarts a la zona d’Oltrarno i al Palazzo Pitti, el dimecres a Fiesole… Moltes emocions i un munt de coses noves per conèixer.

I, tot i que miraríem d’aprofitar al màxim la xarxa d’autobusos de la ciutat, l’amic Francesco ja ens va avisar que anéssim amb calçat còmode perquè ens tocaria caminar força. La cita és demà a les vuit del matí, a deu minuts de l’apartament: davant de la farmàcia que hi ha dintre de l’estació de trens de Santa Maria Novella i a tocar d’una altra Feltrinelli… que ja tindrem temps de visitar detingudament.

Però això, demà.

Ara, bona nit.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!