Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

(I aquí podeu accedir a l’apunt anterior)

Com de costum, a les 6 del matí ja estem en peu. Esmorzem, repassem l’actualitat de casa i el correu i a quarts de vuit ens encaminem cap el lloc de trobada. La temperatura és baixa i cal abrigar-se una mica. Quan surti el sol la cosa segur que canviarà, però de moment cal tenir en compte totes les precaucions, que ja tenim una edat. Ja fa estona que el mercat –em refereixo a la planta arran de carrer, la de les parades convencionals que trobes a tots els mercats del món; ‘la plaça’, vaja– s’ha posat en funcionament. La música entranyable dels camions que descarreguen i els carros que arrosseguen els productes cap a les parades de l’interior. La vida quotidiana, el seu batec…

Pel camí ens aturem en un bar perquè l’A. prengui el cafè complementari que cada matí l’ajuda a obrir programes més de pressa. Aprofitem també per comprar bitllets d’autobús. Ens expliquen que un abonament de deu viatges costa 14 euros i que el bitllet individual en costa 1,50. Veiem també que a Florència tenen la mateixa tonteria que a Barcelona: els abonaments no es poden compartir, cadascú ha de portar el seu. Fem números ràpidament i optem per comprar dotze bitllets individuals.

A les 8 en punt ens trobem davant de la farmàcia que hi ha dintre de l’estació de Santa Maria Novella (també coneguda per Stazione Nazionale) al costat, a mà dreta, de la sortida de la llibreria Feltrinelli. El grup el formem 13 persones més el Francesco. Tots, llevat de l’A. alumnes seus, ja sigui del curs sobre la Toscana literària (que jo vaig fer el 2019, just abans de la pandèmia i de l’allau de feina que em va venir, el 2021, com a comissari de l’Any Triadú), o del curs sobre la ‘Commedia’ de Dante, que és el que estic fent des de setembre passat.  Per dir-ho tot, hi ha un catorzè membre que només s’incorpora al grup a l’hora de dinar.

Travessem la plaça i anem a la cantonada amb el largo Fratelli Alinari, ‘capolinea’ de l’autobús 7 que porta fins a Fiesole. El Francesco em senyala l’edifici de la cantonada, amb una arquitectura de trets inequívocament propis dels anys del feixisme, i em diu que els florentins més veterans coneixen aquell balcó de la primera planta com el ‘balcó de Hitler’ ja que sembla que en la visita que el Führer va fer a la ciutat el 9 de maig de 1938 va haver de sortir a aquell balcó per saludar les multituds que havien anat a rebre’l a l’estació.

Pugem al bus 7 i unes parades més endavant, a la piazza della Libertà, canviem al bus 10 que ens enfila cap a Settignano. Circulem per una zona de carrers amb noms d’escriptors: Gabriele d’Annunzio, Giovanni Papini, Dino Campana, Edmundo de Amicis, Luigi Pirandello, Umberto Saba, Aldo Palazzeschi, …

Florència, ara ho començo a veure, està envoltada per un cercle de turons de no gaire alçada –Settignano (vegeu aquí), on anem ara, n’és un- que permeten contemplar la ciutat des de qualsevol punt com si fos una escenografia mil·limètricament estudiada -ni massa distant, ni massa a l’abast- perquè el visitant pugui copsar l’harmonia de la ciutat i, al bell mig, la bellesa contundent de la cúpula de Santa Maria del Fiore.

Baixem a Coverciano per visitar un dels indrets on Aldo Palazzeschi va situar l’acció de ‘Sorelle Materassi‘: l’església vella de Santa Maria in Coverciano (vegeu aquí) i la casa del costat on l’autor fa transcórrer gran part de l’acció. Molt a prop d’allí, enmig de la natura, hi ha el complex esportiu (vegeu aquí) on entrena la selecció italiana de futbol, entre altres activitats de suport i formació als professionals del ‘calcio’. També hi ha un convent franciscà on, diuen, es conserva un hàbit que va vestir Sant Francesc i no gaire lluny d’aquests mateixos indrets tenim el sanatori on va viure reclòs Dino Campana.  Tornem al bus 10 i fem unes quantes parades més fins a la Piazza Nicolò Tomasseo. En un bar fem parada tècnica -cafès i fisiologia- i uns metres més enllà ens aboquem al ‘belvedere’ de la Piazza Desiderio per mirar la ciutat i admirar Brunelleschi.

Algú del veïnat ha perdut un gat i ha penjat cartells demanant ajuda per recuperar-lo. Ens fa molta gràcia que a la ciutat de Dante encara avui per parlar d’un animal que s’ha perdut s’empri la forma verbal ‘smarrito’ (correctíssima, és clar) que tots els lectors de la ‘Commedia’ relacionem amb el mot que tanca el primer tercet del Cant I de l’Infern (‘… ché la diritta via era smarrita’).

Tot seguit comencem a baixar, a peu, per la Via della Capponcina on veurem -des de fora; no s’hi pot entrar- Villa della Caponcina (vegeu aquí) i Villa Porziuncula (vegeu aquí) on varen viure, respectivament l’escriptor Gabriele d’Anunzio i la seva amant l’actriu Eleonora Duse entre 1898 i 1910. Cadascú a casa seva, això sí. I una mica més enllà entrem a la Villa Viviani-Belvedere, una petita meravella en la qual, a final del segle XIX, és va instal·lar l’escriptor Mark Twain amb la seva família per una temporada.  Avui (vegeu aquí), Villa Viviani és un espai dedicat a celebracions de luxe amb un magnífic jardí, sobretot de cara al bon temps, i unes esplèndides vistes sobre la ciutat en la llunyania. Per aquesta zona hi ha una Villa Michelangelo on l’escultor, per malaltia de la seva mare, va anar a viure-hi de petit ja que era la casa de la seva dida. També hi ha una altra ‘villa’ que conserva records del pas de Dostoievski.

Continuem la baixada fins al Castello di Mezzaratta, construït els primers anys del segle passat, i enfilem la Via Vecchia di Settignano fins a Ponte a Mensola (vegeu aquí), un altre indret que apareix en la novel·la de Palazzeschi.

Dinem, magníficament per cert, a la Trattoria Osvaldo (vegeu aquí) i en acabar, cap a quarts de quatre entre unes coses i altres, baixem cap al centre. Primerament amb el bus 10 i en arribar a la Piazza Fra Girolamo Savonarola, canviem al bus 11 que ens deixa a Santa Maria Novella. Abans de tornar cap a casa provem sort i anem a l’Osteria Pastella a veure si  podem reservar un sopar per demà o demà passat i fer-ho, a més a més, parlant, no amb una màquina, sinó vis a vis amb un altre ésser humà. Oli en un llum: cinc minuts després ja tenim taula reservada a les 7 del vespre de demà passat, dimecres.

Tornem cap a casa. Abans comprem alguna cosa pel sopar i l’esmorzar de demà i ens instal·lem a la nostra terrassa amb vistes.

Prenc algunes notes a la llibreta per poder fer la crònica del dia i miro, per curiositat, l’aplicació de l’iPhone que controla tots els moviments que faig. No m’ho puc creure: el dia l’haurem liquidat amb 15.338 passes. Déu meu…

Anem a dormir d’hora perquè demà serà un altre dia de veure moltes coses (i, ai, caminar molt). Al matí anirem a Oltrarno , pujarem fins al Piazzale Michelangelo i baixarem cap al centre. A la tarda tindrem visita guiada al Palazzo Pitti.

Però això, demà.

Bona nit.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!