Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

12 d'abril de 2023
1 comentari

Dies sants a Florència: números, per començar (capítol zero/zero).

La primera meitat de la Setmana Santa d’enguany l’hem passada l’A. i jo a Florència. Més concretament entre el Diumenge de Rams i el Dijous Sant. (*)

Si teniu tirada per les estadístiques us diré que aquest ha estat el viatge número vint-i-sis que l’A. i jo hem fet a Itàlia des del mes de març de l’any 2007, quan ens vàrem estrenar amb una estada de quatre dies a Roma que ens varen portar els Reis gràcies a la carta que els varen escriure els nostres fills (vegeu aquí l’apunt que aleshores vaig penjar). Per afinar més els números diré que, d’aquests vint-i-sis viatges, onze ens han portat a la Toscana, i que d’aquests onze, han estat sis les ocasions que hem passat o ens hem instal·lat a Florència.

Miro el resum detallat que tinc als arxius i veig que, tret d’un parell d’anys sense trepitjar terra italiana, tots els anys des de 2007  hi hem fet algun viatge, curt o llarg. I que els que tenim en blanc corresponen al 2019, quan vàrem anar a veure els fiords noruecs, i el 2020 per culpa de la Covid-19 que a Itàlia va sacsejar la població d’una manera molt intensa.

Posats a dir-ho tot ja avanço que el proper agost repetirem estada florentina per uns quants dies. Aquesta vegada amb la Mila, la nostra néta. Serà la tercera etapa de la immersió italiana que l’A. i jo ens hem proposat de fer amb la noieta que el mes que ve complirà onze anys: el 2021 vàrem ensenyar-li Venècia, el 2022, Roma i d’aquí a uns mesos Florència.

El viatge que acabem de fer tenia unes connotacions molt especials perquè l’objectiu era fer una immersió per la Florència literària de la mà d’un florentí savi que es diu Francesco Luti i que és el professor d’un curs que estic fent aquest any sobre la Commedia de Dante. En parlaré amb més detall en apunts posteriors perquè, de fet, ell ha estat l’ànima de tots aquests dies de molt caminar i de conèixer un munt de coses que desconeixíem de la capital de la Toscana.

Així doncs, començo ara aquesta sèrie que aspira a ser una crònica detallada del viatge amb aquest ‘capítol zero/zero’ i un capítol ‘zero/u’ que si no hi ha cap imprevist per entremig penjaré el diumenge que ve. Dos apunts previs que em serveixen per obrir el foc però, alhora, per avisar que els cinc o sis capítols que ara mateix calculo que pot durar la sèrie els aniré escrivint amb calma perquè l’acumulació d’experiències i de records que aquests dies hem viscut ha estat superior a l’habitual i no m’agradaria deixar-me en el tinter cap detall o impressió personal que em sembli rellevant.

D’altra banda, com em passa cada any (encara que figuri que ja soc un venerable jubilat), aquests dies previs a Sant Jordi els tinc molt carregats de feina en forma d’articles, recomanacions de llibres, presentacions i altres perversions pròpies de l’ofici de lletraferit i el resultat és que, de moment, tinc força més feina que temps.

Si no us fa res, doncs, ho deixo aquí. Fins aviat!

(Continua aquí)

————————————————————————————-

(*) Per cert, la fotografia que encapçala l’apunt la vaig fer un d’aquests dies des de la terrassa -una terrassa amb vistes!- de l’apartament que vàrem llogar i sobre el qual, com ja podeu suposar, parlaré més endavant.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!