Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

En l’apunt anterior deia que el llibre de Florencio Serrano està pensat per aclarir dubtes dels profans que tenen curiositat per gratar una mica més enllà dels tòpics i de les imatges prefixades sobre la Maçoneria. Són tres-centes pàgines amb teca de la bona. Vull dir, de la que s’aprofita tot: tall i ossos.

I perquè vegeu quin pa s’hi dóna m’ha semblat que el millor que podia fer era reproduir alguns fragments que m’han semblat significatius. El llibre s’ha publicat en llengua impròpia. Per això, amb l’objectiu de no complicar la vida dels meus lectors, m’he permès traduir el text al català amb el propòsit que el sentit, a més a més, no en surti perjudicat.  (n’hi ha més)

* Començaré amb una bona definició: “La Maçoneria és una eina per a la transformació i perfeccionament integral de l’ésser humà, per mitjà d’un mètode iniciàtic que utilitza principalment els símbols i les al·legoríes i que es desenvolupa en el marc general d’una institució.” (p. 39)
“… la maçoneria intenta millorar i perfeccionar l’ésser humà, i aquest intenta millorar i perfeccionar l’entorn social del qual forma part activa.” (p. 32)

* Quin és el seu objectiu precís i primordial?:
“El perfeccionament integral de l’ésser humà en tota la seva dimensió, sense perjudici de la seva pròpia llibertat, amb el propòsit posterior -i exempt d’imposició o manipulació- de beneficiar i ajudar al desenvolupament i el progrés de la humanitat en general i la societat en particular.” (p. 50)

* Diferències amb una secta, culte… etc.:
“No existeix un líder (…) No existeix una ideologia ni un programa que s’hagi de seguir i imposar (…) No existeix un dogma (…) No intenta ni necessita “convertir”a tothom a la maçoneria, ja sigui de forma directa o indirecta.” (p. 50-52)

* Sobre la dimensió religiosa:
“La maçoneria no és una religió, ni un substitut de la religió: Requereix dels seus adeptes la creença en un Ésser Suprem del qual, tanmateix, no ofereix una pròpia doctrina de fe. La maçoneria està oberta als homes de qualsevol fe religiosa. Durant els treballs de Lògia està prohibit discutir de religió.” (p. 63)
“… la maçoneria no és una religió ni una espècie de sincretisme religiós ni tampoc un intent ecumènic d’unificar posicions entre les diferents religions.” (p. 65)
“… no hi ha cap cel ni cap infern maçònic (…) No s’ofereix la salvació després de la mort (…) No posseeix l’única veritat (…) No existeix un déu maçònic (…)” (p. 68)

Fins aquí un resum brevíssim que he limitat als primers capítols del llibre. Més endavant, però, “La Tecnología Masónica. Su verdadero poder” s’endinsa en conceptes com el símbol, els juraments –“Una gran incongruència: la pràctica totalitat dels continguts maçònics que es juren o prometen no ser divulgats, ja són de coneixement públic” (p. 114)-, la iniciació i l’iniciàtic, el rite, el Grau, els rituals, les diverses Obediències simbòliques i filosòfiques… que acaben de completar aquest retrat fet des de dins i pensant en els de fora.

Per acabar, a tall de resum, us deixo amb una descripció aclaridora (Avís: en la traducció he mantingut la tortuosa redacció original):
“La qüestió a la que apunta la maçoneria és potser en aparença menys espectacular, però tremendament transformadora i beneficiosa: la transformació profunda i integral d’un mateix amb la finalitat de beneficiar tots els éssers vius i on les diverses visions sobre la vida, l’existència i la implementació de millores humanes i socials no caigui en la lluita i l’enfrontament directe o disfressat i sense treva de les estructures convencionals abans esmentades i on en general -i encara que ens venguin el contrari- s’acaba perjudicant a una gran majoria i beneficiant uns pocs en detriment d’aquesta majoria” (p. 296)

Ja tinc mig escrit l’apunt en el qual exposaré la meva posició personal sobre la Maçoneria després de tot el modest procés d’immersió que us he anat explicant en aquesta sèrie que, ara va de bo, tancaré de manera definitiva amb l’esmentat apunt.

(Continua -i acaba- aquí)