Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Això de tenir un Bloc i escriure-hi de tant en tant (o sovint) té coses francament màgiques. En dono fe.
El dissabte passat comentava les meves impressions sobre la reunió del jurat dels Premis de la Crítica Catalana en la qual jo havia participat la nit anterior.
El dilluns, en nom del jurat, em vaig posar en contacte telefònic amb la persona (anònima fins al dia 1) que ha guanyat el premi en la modalitat de poesia… i resulta que quan m’identifico m’explica que segueix puntualment aquestes totxanes i, per demostrar-me la seva fidelitat, em diu que ja sap que aquell cap de setmana havia participat en una reunió de jurat d’allò més engrescadora. (n’hi ha més)
Quan li dic que, precisament, el motiu de la meva trucada és informar-li que el seu llibre ha estat un dels guanyadors d’aquell jurat em pregunta si estic de broma i em demana que li ho repeteixi perquè no s’ho acaba de creure. Després s’emociona (jo també, per què negar-ho?), esquitxa unes quantes frases d’atabalat agraïment i quedem per veure’ns un dia amb més calma.
En fi… que això de tenir un Bloc i escriure-hi de tant en tant (o sovint) té coses francament màgiques que mai de la vida hauria imaginat que podrien arribar a passar-me. Només per moments com aquests ja valia la pena de posar-s’hi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!