El dia que vaig anar a l’Espai Rubiralta de Manresa a presentar la novel·la de Màrius Serra (vegeu aquí) la nostra amfitriona era la llibreria Parcir d’aquella ciutat (vegeu aquí la seva pàgina web) . O, més exactament, el senyor Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya i propietari de l’esmentada llibreria a la capital del Bages.
Un cop presentat el llibre i amb tota la feina enllestida vàrem sopar amb els organitzadors de l’acte i, com no podia ser altrament tenint a mà el màxim responsable de les llibreries del país, un dels temes principals de la conversa va ser els sistemes de recompte i la manera d’anunciar, a última hora de la tarda del mateix dia de Sant Jordi, quina ha estat la llista dels llibres més venuts.
Pel que fa al sistema de recollida de dades em va semblar que oferia moltes garanties de veracitat i no ens hi vàrem entretenir gaire. El gran tema de la nit, però, va ser la manera com s’anunciava la llista dels títols més venuts. Recordo perfectament que tots plegats, amb el Màrius Serra i l’Antoni Daura al capdavant, notàvem a faltar en la informació que divulguen els mitjans el que podríem definir com els valors relatius de l’èxit en les vendes d’aquell dia.
És a dir, quin percentatge sobre el total de títols venuts el dia de Sant Jordi representen els cinc llibres que es distingeixen públicament com els més venuts de la jornada. Vàrem convenir que aquesta era una dada molt necessària de conèixer per tal de situar les llistes en les seves justes proporcions. Una dada que, pel que ens va dir el senyor Daura, el Gremi facilita als mitjans de comunicació de manera simultània amb les llistes però que, pel que sembla, cap informador considera que siguin d’interès.
En veure que enguany cap mitjà dels que jo freqüento s’ha fet ressò d’aquesta dada vaig fer una pregunta per Twitter que em va respondre de seguida una veterana i cèntrica llibreria tarragonina: l’Adserà. Dels 6.000 llibres que varen vendre al voltant de Sant Jordi calculaven que només uns 550 corresponien als llibres destacats en les llistes. És a dir, una mica menys del 10 per cent.
La gran pregunta, doncs, és què passa amb l’altre 90 per cent i per què dimonis cap mitjà se sent empès a esbrinar una mica més enllà de la informació que li ve donada i empaquetada pel Gremi. La resposta sembla que de moment es farà esperar, però em sembla que l’assumpte té prou importància com per no deixar-lo de banda.
I la prova és que avui mateix en Màrius Serra en parla a la seva columna de La Vanguardia. Vegeu-lo en aquest enllaç i llegiu-lo aquí sota, que està carregat de raó:
(Màrius Serra, La Vanguardia 26 d’abril de 2016)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!