Les “Converses filològiques” de Pompeu Fabra: cent anys i tan actuals… (17)

(La sèrie comença aquí)

Conversa 463, OC p. 520;  17 d’octubre de 1923

En català els numerals ordinals són mots d’origen popular formats per l’addició del sufix è als cardinals corresponents; així, als cardinals set, vuit, quinze, corresponen els ordinals setè, vuitè, quinzè. El castellà, al contrari, no posseint cap sufix equivalent al sufix català è o al sufix francés iéme, ha hagut de manllevar els seus ordinals al llatí; així, els ordinals corresponents a siete, ocho, quince, són séptimo, octavo, décimoquinto.

Malgrat no tenir el català cap necessitat de recórrer al manlleu dels ordinals llatins, avui, per imitació de l’espanyol, hi trobem abundosament usats quint en lloc de cinquè, sext en lloc de sisé, séptim en lloc de setè, etc. No cal dir que els tals ordinals savis haurien d’evitar-se, posseint corn posseïm els ordinals populars en è. Solament els quatre primers cardinals manquen d’un derivat en è, els ordinals corresponents a un, dos, tres i quatre, essent respectivament primer, segon, terç i quart, i encara els ordinals corresponents als cardinals vint-i-un, trenta-dos, quaranta-tres, cinquanta-quatre i anàlegs, són vint-i-unè, trenta-dosè, quaranta-tresè, cinquanta-quatrè, etc.

A propòsit d’aquests numerals en è, convé recordar que, no solament són ordinals, sinó fraccionaris, cosa que semblen ignorar els que tradueixen sistemàticament els fraccionaris espanyols en avo per derivats en au: un octavo és un vuitè, tres veintavos és tres vintens, etc.

————————————————————————————————–

MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)–  a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.

—————————————————————————————————

(La següent Conversa la trobareu aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *