Contempla la lluna de Nissan i pensa en la mort. Sempre hi ha pensat molt, en la mort; cada dia uns instants, com els contemplatius. Si hi pensa, creu infantilment que en retarda l’arribada. És, en ell, una pràctica vella: la nit anterior a la primera comunió, d’amagat de sa mare, dormí amb uns calcetins
Avui és un d’aquells dies de mans balbes: tot et cau ningú no sap per què i el desfici que provoca tanta imperícia sobtada congrega absències que encara fan mal. Pot ser és culpa de la llum, un pèl malenconiosa, que no ho acaba de dir tot, que amaga matisos, empegueïda de pastar miratges, ella
A la porta de l’Institut de Previsió, un pidolarie que tastaneja li demana vint cèntims per agafar l’autobús. N’hi dóna cinquanta per llevar-se’l de sobre. Ha de fer cua per accedir als funcionaris que informen. Para esment en el guàrdia jurat, talment un santaclaus que s’hagi equivocat d’uniforme: cabellera blanca amb la closca llisa i
L’Institut d’Estudis Baleàrics, en una nova edició del seu cicle Memòria Viva, homenatjà anit a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Palma, Bartomeu Bennàssar Vicens (Felanitx, 1937). Bennàssar, prevere, moralista i escriptor és un dels pensadors mallorquins més destacats dels darrers anys. A parer dels entesos, per la seva sòlida preparació intel·lectual, hagués pogut
Costa fer memòria, però quan t’hi poses i trobes el fil, és com desfer una calça. Tot pensant en crisis, finançaments ofensius, tupinades lingüístiques, corrupcions culturals i altres abusos, el cap meu pren els tapins cap als agermanats mallorquins. I la troca es començà a embolicar pel final, amb la decapitació i esquarterament de Joanot
No ens deixen ser qui som: volen que siguem com els convé. És diumenge de Rams. Segueixen predicant-se, el dotze sermons? Deuen seguir aregant com antany? Rosa Estaràs, presidenta del PP de les Illes Balears, sí que sermoneja com una mossena (es dirien així en cas que el Vaticà acceptàs el sacerdoci per a les
Raport de les mil tres-centes seixanta-dues passes per les artèries exclusives per a vianants de la capital a les deu de la nit d’un dimecres de setmana cossera: la llum imprescindible per defugir la intranquil·litat que tant aclapara, un callar -de tot i per tot- gairebé forçat per la fosca, una cameta d’aranya que fa
Edicions Documenta Balear acaba d’editar en la seva col·lecció Quaderns d’Història Contemporània de les Balears (Premi 31 de Desembre Bartomeu Oliver 2008, de l’Obra Cultural Balear) “Els Estatuts d’Autonomia de les Balears”. Una nova aportació a l’estudi de la nostra organització políticoadministrativa del doctor en dret Bartomeu Colom (Sóller, 1951) que cal qualificar, d’entrada, d’adient
L’Obra Cultural Balear anuncià ahir la seva resposta a la campanya d’atacs, menyspreus i blasmes a la llengua catalana impulsada des de determinats sectors socials de les Illes Balears i orquestrada pel PP. L’entitat farà una cadena humana el proper dissabte 9 de maig sota el lema “Drets per la llengua”, amb el propòsit d’emfasitzar
Què hi fas aquí, tan de matí, mosca? T’has perdut? No me miris amb aquesta carota de perdonavides que de mi no cal que et defensis. T’hauria d’arruixar perquè, com deus saber, ets una Musca vomitoria (o carnaria), comunament una mosca vironera, i deus anar plena de virons. Quin oi! Emperò ni esma tenc per
Si fos possible treure els cors dels senglars sense que morissin, cors i porcs! És tensa, la vida, sagetes gens romes, les hores que van i venen, despreocupades. On són les engronsadores que han d’apaivagar els cretins? L’aire parla més de misèria que no de manufacturar arcs iris per penjar en dies de sol batent.
No és gens espúria, la vanitat, escrivia miopament –el cap damunt el paper- el vell professor en la taula que permanentment li té reservada el cafè que va veure néixer setanta anys enrera. I feia no-res ja havia escrit: Els xiscles de les gavines són laments, com els raucs dels granots de la bassa que
Anaven tots quatre cap a Son Tomoma a l’hora més cansada del capvespre –la que ja no es nota l’ombra- i en entrar a la carretera bona que hi du, dos coloms, ala per ala, dels cables elèctrics estant els miren encuriosits. Fins aleshores havien escoltat el “Bombon mallorquin” de Joan Miquel Oliver i s’havien
El Partit Popular a les Illes Balears ha decidit llevar-se la careta amb la qual amagaven el passamuntanyes que, en matèria cultural i lingüística, sempre els ha caracteritzat. L’acte que escenificarà la declaració d’hostilitats contra el català, la llengua pròpia de les Illes Balears, tindrà lloc el proper dilluns dia 1 d’abril en què participarà,
Costa avesar-se a tanta absurditat: no treu cap enlloc que ens mantinguem ferms a viure d’esquena a l’amor i als mots pel fet que siguin comprometedors i que aquesta naturalesa seva posi en solfa la toixesa de viure miopament per témer l’alè d’intempèrie que ens glaça el clatell. És la fragilitat la que ens modela