marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

7 d'abril de 2009
0 comentaris

ELS FINESTRALS DE BARTOMEU BENNÀSSAR

L’Institut d’Estudis Baleàrics, en una nova edició del seu cicle Memòria Viva, homenatjà anit a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Palma, Bartomeu Bennàssar Vicens (Felanitx, 1937). Bennàssar, prevere, moralista i escriptor és un dels pensadors mallorquins més destacats dels darrers anys. A  parer dels entesos, per la seva sòlida preparació intel·lectual, hagués pogut arribar a ser bisbe; no  obstant, l’aposta que féu per una teologia de frontera, més propera a la Teologia de l’Alliberament (“la veritat rau en el gemec de qui pateix”, insistí en les paraules d’agraïment) que no a la de l’església oficial, l’allunyaren de la mitra.

Analista atent -hom diria que amb dots profètics- el 1966 es doctorà amb la tesi: Turismo y pastoral. Síntesis de teología de las vacaciones. El 2001 recollí totes les seves reflexions al voltant del turisme de masses i les seves conseqüències a Mallorca en el text: Procés al turisme: turisme de masses,  immigració, medi ambient i marginació a Mallorca (1960-2000). Aquesta aportació meticulosa de Bennàssar, editada per Lleonard Muntaner, és capital per entendre la realitat social, econòmica, cultural i política de l’illa dels darrers cinquanta anys. Com a mostra, aquesta cita extreta d’una entrevista que concedí al Diario de Mallorca de dia 22 de maig del 2001: El turisme ha creat riquesa, però no ha arribat a totes les capes socials. No s’ha distribuït de manera equitativa, sinó que ha beneficiat uns pocs que han fet grans fortunes. Veig, a més, que l’explotació laboral és avui més gran que no abans. Toca a més llits i més serveis de plats per empleat. Es veu una societat rica en aparença on els treballadors tenen el seu pis i el seu cotxe, però per dins està molt corcada, amb moltes misèries. És cert que el turisme portà una obertura cultural pel simple contacte de gents i costums
d’altres llocs. Però una cosa és enriquiment de la cultura pròpia i una altra pèrdua d’identitat per no saber entendre què vol el turista. I el bon turista vol trobar la identitat del poble que visita, que no se li escatimi la llengua pròpia, els costums… La globalització pot ser també beneficiosa, sempre que
s’entengui com a defensa i element de potenciació de la varietat, de la diversitat. No homogeneïtzació a l’americana, sinó exaltació d’allò mallorquí més enllà de la cuina. Als visitants els fascina la sorpresa, allò desconegut, allò distint del que habitualment els envolta”.

Més de quaranta publicacions avalen el rigor científic de Bennàssar, que també ha conrat la poesia. A la cloenda de l’acte d’homenatge, fidel al seu verb precís i trapella, considerà la vellesa que comença a coronar com una postguerra; postguerra que té lloc en una cultura de rebaixes on allò més rebaixat són les idees. I, malgrat tot, seguí insistint que assolir allò impossible, encara és possible.

La seva darrera publicació és: “Des de la finestra del cáncer. Diari d’un Sézary (2005-2007)”.
Lleonard Muntaner, editor.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.