marginàlies

El Partit Popular a les Illes Balears ha decidit llevar-se la careta amb la qual amagaven el passamuntanyes que, en matèria cultural i lingüística, sempre els ha caracteritzat. L’acte que escenificarà la declaració d’hostilitats contra el català, la llengua pròpia de les Illes
Balears, tindrà lloc el proper dilluns dia 1 d’abril en què participarà, des de la primera línia -de foc i de comandament- en la concentració promoguda per dos sindicats de metges i infermeres que
estan en contra del requisit de coneixement del català en les proves d’accés a l’oferta pública d’ocupació de la conselleria de Sanitat. Consideren, aquests classistes treballadors públics, que els seus capricis corporatius passen per damunt els drets dels pacients i els usuaris del sistema públic de salut. En traç més gruixat vénen a dir que qui s’atreveix a donar drets a la xusma en detriment del seu dret adquirit per casta.

D’aquesta manera, el pepé –in tòtum- torna a la cleda de l’ultramuntanisme i dels canalles. Perquè, ja ho han dit, lluitaran de valent per derogar totes les lleis (de normalització lingüística, la primera) i decrets (també el primer, el conegut per “de mínims” –que permet fer del català la llengua vehicular en l’ensenyament-) que afavoreixen l’avanç en el coneixement i ús del català. Lleis i decrets que, en bona part, el mateix pepé va redactar i contribuí amb el seu vot a la seva promulgació. Les conquestes mínimes, sempre per sota dels nivells de supervivència, aconseguides pel català a les Illes Balears, a parer del pepé, ja són escandaloses; tant que posen en perill el castellà. Així, aixequen irats l’espasa de l’extermini: res en català ha de quedar en els seus solars, que això, per ells, són les Illes. És
així que demostren que són corruptes fins a la medul·la de la seva ideologia: no els ha bastat saquejar les arques públiques, riure’s de tot i de tothom; no en tenen prou a convertir el territori insular en cova de lladres i especuladors: ara és la seva hora nerona, això és, la de l’incendi, la de l’anorreament. I com el seu mirall, Neró, en veure cremar els seus orígens, els cauran dues llagrimones robades a la darrera criatura desvalguda.