marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 de març de 2009
1 comentari

LA MONOGÀMIA DELS COLOMS

Anaven tots quatre cap a Son Tomoma a l’hora més cansada del capvespre –la que ja no es nota l’ombra- i en entrar a la carretera bona que hi du, dos coloms, ala per ala, dels cables elèctrics estant els miren encuriosits. Fins aleshores havien escoltat el “Bombon mallorquin” de Joan Miquel Oliver i s’havien deixat prendre per l’aire eteritzat del solleric. En veure la parella d’ocells, qui mena alenteix la marxa i convida els altres a parar esment a l’estampa. Mira-te’ls, diu la més jove de la cotxada, sembla que conversin de l’avorriment que encomana la fidelitat i la monogàmia, amb aquest mig somrís que els neix del bec. No siguis betzola, respon la més gran, ara no veus que esperen que entri l’arpa en la melodia celta que sona des de fa uns instants?

Totes dues teniu raó i al mateix temps anau ben errades, entra en conversa el gorà que ha dormit fins llavors. Conversen, diu, però no de la fidelitat sinó de la poca corrosió de la seva femta d’un temps ençà. A més, rebleix, no esperen cap nota d’arpa, sinó la impressió d’Ennio Morricone.

La jove que ha parlat primer, se’l mira com fan els coloms amb ells, li pren amorosament la cara i li diu als ulls, sense parpellejar, que no s’enganyi, que aquella parella de coloms és l’avançada dels milions d’aucells que vendran a posar-se en els cables telefònics, d’aquí a Son Tomoma, per enunciar la fi de
la pardaleria. En estar tots en filera, aquests coloms que ens miren començaran a numerar-se, de l’u a l’infinit, de l’ara fins a l’eternitat. I vindran amb Daphne du Maurier perquè readapti a la nostra imbècil realitat “Els ocells” i amb Alfred Hitchcock perquè en faci una una nova versió cinematogràfica.

Del coloms, esclar, no en sentiren el parrupeig.

CRIDA LA POESIA
07.05.2019 | 5.28
DE L’ESCOLA SATURN
22.05.2020 | 11.32

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. La monogàmia dels coloms fins i tot la dels albatros no té res a veure amb l’amor, més enllà d’una estratègia de supervivència o perpetuació de l’espècie.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.