marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de setembre de 2009
0 comentaris

HORABAIXA BINIAMARÍ

Els llogarets de Mallorca em tenen el cor robat i per això, regularment, en visit algun. M’agrada passejar-me pels seus carrers i provocar les mirades receloses d’algunes veïnes que, en veure’m extern, extremen les cordialitats. En escometre-les, però, les defenses solen abaixar la guàrdia.

Solc tocar mare, també, en algun cafè amb cara de vell. Molts encara desprenen l’aroma d’un temps, encara que el pampallugueig hipnòtic de les màquines escurabutxaques et retorni al present més apegalós.

Ahir horabaixa, improvisadament, de cop i volta, ens va pegar per anar a fer un cafè a Biniamar, un dels llogarets de Selva juntament amb Moscari, Caimari i Binibona. En ser-hi, em vaig trobar els carrers empaperinats i festosament il·luminats, i fins que no vàrem ser a la plaça Major, no vaig caure en el compte que la parròquia de Biniamar està dedicada a santa Tecla, que celebra la festa el proper dia vint-i-tres.

Dues avellaneres (torroneres, a certs pobles de Mallorca) assortien de petards dos al·lots pucers que no tenien més acudit que llançar-los a un grup de nines entrades a l’edat de la primera presumiguera.  Emprenyera pura. Hi ha avesos que vénen de lluny, em dic, i són mals d’esvair.

La majoria de cases biniamarines presenta la millor planta, amb la façana nova de pedra vista. Fent-nos endins, sentírem conversar en francès i abans ens havíem creuat amb una parella de trets sud-americans. Davant l’església nova inacabada (Antoni Maura avançà els primers doblers per començar-la però no per acabar-la; ara acull el polisportiu) l’Orquestrina d’Algaida -que enguany fa vint-i-cinc anys- feia proves de so.

Començava a refrescar però res no impediria que a les onze de la nit comencés la revetlla. A un grapat de carrers el veïnat hi havia parat taula comunitària; algun sopar a la fresca, pot ser. S’hi està bé, a  Biniamar, ens deim assaborint un cafè i un refresc amb preu de crisi (dos euros i mig a defora, ja em diràs!).

Ens fa bé, el llogaret, a fregar de les nou. Caldria saber què ens pensen, de tot plegat, els biniamarins, que una visió en tenen els externs i una altra ben diferent els qui el viuen.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.