marginàlies

Avui dissabte 26 de setembre se celebra el Dia Europeu de les Llengües. La data va ser creada per la Unió Europea amb una doble finalitat: sensibilitzar l’opinió pública sobre la necessitat de conèixer diversos idiomes i celebrar i promoure la diversitat lingüística d’Europa. L’Obra Cultural Balear se suma, una vegada més, a aquests objectius i demana a les institucions europees que apostin pel multilingüisme com a via per a la construcció d’una Europa més unida. En aquest sentit l’entitat insisteix a reclamar l’oficialitat del català a les institucions europees, una llengua que és parlada per més de 10 milions de ciutadans, oficial a tres territoris de l’Estat espanyol, amb presència a l’ensenyament, als mitjans de comunicació i al món de la cultura.

Per això, hauria de tenir el reconeixement de les institucions comunitàries. L’OCB exigeix a les institucions europees que respectin els drets lingüístics dels catalanoparlants. L’entitat considera que, fins ara, l’estat espanyol ha demostrat una voluntat nul·la per aconseguir el ple reconeixement de la llengua catalana a les institucions comunitàries. El cas espanyol contrasta amb altres, com l’irlandès,  parlat per uns pocs milers de persones, o com el maltès, parlat per poc més de 400.000 ciutadans europeus, que han estat reconeguts com a idiomes de ple dret. Tots dos, cal dir-ho, a instància dels seus estats respectius. Per això, l’OCB reclama a Zapatero que aprofiti la presidència espanyola de la Unió Europea, que comença el proper 1 de gener de 2010, per aconseguir l’oficialitat plena del català a les institucions europees.

Cal recordar que l’Estat espanyol incompleix molts apartats de la Carta Europea de les Llengües  Regionals i Minoritàries, en vigència des del 2001, referents a educació, justícia o mitjans de  comunicació. L’estat espanyol ha demostrat manca de voluntat política de respectar els drets lingüístics dels ciutadans, com demostren els constants casos de conflictes que es produeixen en les relacions  entre els catalanoparlants i els servidors públics, en especial amb les forces de seguretat. L’OCB   reclama i continuarà reclamant el dret de tots els catalanoparlants a viure amb normalitat en la seva  llengua, dret cívic que no és garantit per les autoritats públiques. En aquest sentit, l’OCB durà el darrer  cas d’agressió contra Iván Cortés a les institucions comunitàries perquè tenguin coneixement de la situació dels drets lingüístics al nostre país.

Referit al cas d’Ivan Cortès, precisament, ahir l’OCB i el diputat al parlament espanyol per ERC Joan Tardà informaren que el proper dia 6 de novembre el diputat es reunirà amb el director general de la Policia i de la Guàrdia Civil, Francisco J. Velázquez López, per tractar aquesta i les altres agressions lingüístiques denunciades durant els darrers mesos a l’Oficina de Drets Lingüístics de l’entitat. D’altra banda, Tardà també s’ha ofert per gestionar una entrevista dels responsables de l’OCB amb el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.