marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de setembre de 2009
0 comentaris

ESTIC SEGUR

De què ens preserven tantes mesures de seguretat que ens volten i revolten? Per no res, per un si de cas, aixecam murs de contenció i fossats amb feres afamegades. Gairebé tot allò que ens posa en contacte amb l’altre ha de ser profilàctic, per no encomanar cap malura ni ser-ne presa. I les multinacionals farmacèutiques venen als estats vacunes a preus galàctics per acarar pandèmies virtuals o de laboratori. Ens inoculen la por per justificar tota mena de controls absurds i degradants.

Tenim una porada, com si la nostra raça no fos tan vella com els trilobits, com si fóssim nadons d’una espècie humana nova. Així, la seguretat col·lectiva ens costa una doblerada que, singularment, no resta cap grau a la sensació, també col·lectiva, d’extrema fragilitat. I les atrocitats i els carnatges continuen regant de sang els ermassos, és clar. Hom ja no és capaç de discernir què és història i què llegenda urbana; què és cert i què és falòrnia. Ens costa déu i ajut confiar en quelcom; ni parlar-ne, de confiar en algú. Volen molts baixos, els tords de les veus singulars, de les accions i reaccions amb cara i ulls, i molt alts els objectius gran angulars que ens vigilen tostemps la temença. Tot és espectacle, tot és interpretació; tot una màscara global per entretenir els probables companys d’univers i forats negres.

No sé com explicar-ho, però tot aquest desgavell d’ideotes ha comparegut a la meva clepsa atrotinada tot llegint que a Palma, al palau de l’Almudaina, cada darrer dissabte de mes es farà un singular canvi de guàrdia. No guarden res, aquests guardes de davant la Seu, però ens ho fan veure. La singularitat  del canvi és que el farà una unitat del Regiment d’Infanteria Palma 47 vestida d’època, això vol dir, com si retornàs el Regiment de Voluntaris de Palma fundat el 1808 pel marquès de Vivot. No sé si per aquesta expressa referència a la Guerra del Francès i les conseqüències que per aquestes terres tengué, se cerca quelcom més que quedar bé davant els badocs. A jutjar per les fotografies, l’expectació  a ser gran: molta de gent assistí a aquest canvi de guàrdia, la qual cosa em fa pensar que pot ser una mesura més per desestacionalitzar el turisme. Un periodista, comentant la notícia, diu que “humanitzar l’exèrcit és fonamental”. No seré jo qui ho negui, però em sembla que teatralitzar una unitat d’exèrcit com si fossin elements de la família Simpson contribueixi a fer més humanes les bales o els obusos.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.