marginàlies

Ocurrent article de Tomeu Martí al dBalears (http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/marca-inda.html) d’avui sobre la granereta d’excusat que Jaume Matas comprà a preu d’or (375 euros!) per al seu palauet. És cert que aquest  objecte de finalitat poc agradosa i edificant pot esdevenir la icona  -o l’ideograma- dels tripijocs, mangarrufes i altres activitats corruptes del matisme –del 2004 al 2007- la legislatura més pudenta de totes les que a les Illes Balears hi ha hagut i hi haurà mai. La granereta, vora la capsa de cola-cao, no té  punt de comparació. I és així perquè, per funcionalitat, la granereta ens lliga –i molt bé- a l’escatologia. I d’ací al cul no hi ha pam. La llàstima és que en parlar del cul tothom riu i no es tracta de riure a l’hora de veure que s’han rigut de tu cara alta i t’han assaltat bandolerament des de les institucions.

Patirem, per recuperar el crèdit de la política que aquests presumptes malfactors s’han cuidat prou d’esmicolar i denigrar. L’apropiació –i, a sobre, indegudament- de les institucions per afavorir interessos  ersonals o corporatius, hauria de ser la forma delictuosa no només més perseguida, sinó la més castigada, si és que no volem rebaixar a frec de desaparició el grau de responsabilitat i d’ètica públiques. Tanmateix, sense perdre de vista l’escàndol, me n’he anat al Diccionari Català-Valencià-Balear per veure què en diu de la veu “cul”. I no havia fruït tant des de feia temps. Ja sabia que la merda de senyor no put, però n’he sabudes d’altres de ben sucoses. Si aplicam a l’afer de Matas alguna de les expressions que voltant el cul ha creat i crea el poble, podríem dir que Matas, en perdre la majoria absoluta, es tocà el cul amb els talons fins a Washington. O que fent de president no li suà gens el cul. O que féu de sa boca cul. O que, per ell, tot ho paga el cul del frare, que en aquest cas som els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. O que els seus dits no estan fets per fer el cul de gallina, gest que, per fred, no podien fer les collidores d’oliva quan el rigor de l’hivern feia estralls. La qüestió és que em sembla que trigarem molt a veure el cul de la taleca d’aquest vergonyós afer. Va jurar per lo cul de Déu, en entrar al Consolat de Mar, Jaume Matas? Tota manera, cal anar alerta amb allò que es diu de l’expresident en fuga perquè els seus adeptes ens poden passar farina al cul.