L’ànima de tot plegat s’amaga en els detalls. No sempre, però, aquests esquitxos de veritat absoluta aconsegueixen treure el cap de la dissimulació espessa que ens circumda per servir-nos de far o de gos pigall. Així, quan es deixen veure, les lliçons que donen entren dolcet. Al centre de documentació arriba un llibre amb signes
Va ser la mà esquerra la primera a tocar el repatller de la cadira. En comprovar-ho, notà que encara plorava i pensà que, ja que hi era, podia plorar de gust perquè començava a creure que aquell malson tenia el temps comptat si, com estava convençut, trobava la finestra. Seguia veient la figura transparent i
Panteres de paper que miren fit a fit la presa que badoca i li mostren la musculatura de l’astúcia, el poder de l’agilitat, la determinació de l’elegància. Pintures rupestres en els lloms de lleons exhausts, vells caps de guarda, retuts dominants a mercè de l’hora capvespral que enlloc no troba la mar. Bicicletes abandonades, sabates
Dissabte va ser un dia gran, a Bunyola. El matí, més de dos-cents bunyolins participaren en l’enregistrament del lipdub que formarà part de la campanya “Mallorca, m’agrada!”, engegada per l’Obra Cultural Balear i que ha aconseguit un èxit aclaparador: són quaranta-dos, els lipdubs que s’han fet, que han reunit milers de persones en la seva
Quan de bon matí, i sense fer-ne comptes, m’he topat amb aquest cartell dins el que degué ser la sagristia de la capella d’un convent de monges, he quedat estafaril·lat, com es diu a les rondalles mallorquines quan algú resta esglaiat o estupefacte. Pel que diu i com ho diu, naturalment: amb severitat militar; culpant
En el col·legi públic Joan Miró, de Palma, a tocar del flamant, caríssim i poc agradós Palau de Congressos, han començat l’escola amb una pintada que vessa tanta grolleria com aversió: “Cabrones catalanistas”. Ignor si n’hi ha hagut d’altres a altres escoles, però dissortadament no m’estranyaria. No dubt que es tracta d’una bretolada més i
L’Obra Cultural Balear es congratula que el Congrés de Diputats espanyol hagi expressat el seu suport a la immersió lingüística de Catalunya, davant la interlocutòria recent del Tribunal de Justícia de Catalunya. Per a l’entitat, “el pronunciament d’aquest òrgan legislatiu suposa un aval per a un model que ha rebut reconeixements internacionals per la seva
“No vull més poder, no vull més competències, no vull ser més gran, no vull més autogovern. Sabeu què vull? Per damunt de tot, millorar la vida dels mallorquins, reivindicar-ne el benestar. En poques paraules, que no estiguin deixats de la mà de Déu“. Són paraules de la presidenta del Consell de Mallorca, la Molt
El passat divendres, l’Escolania del Santuari de Lluc (els Blauets), en el claustre de la basílica cantaren, sota la direcció de Ricard Terrades i amb Andreu Riera al piano, les cançons contingudes en el disc “20 cançons tradicionals“. Es tracta d’un CD coproduït per l’Obra Cultural Balear basat en cançons populars mallorquines. El disc va
Acabat d’aterrar a l’illa després de dos dies a Barcelona, no puc defugir la necessitat gairebé apressant de deixar anotades un grapat de sensacions. El cansament pesa, raó per la qual la polidesa del redactat pot ben bé no aparèixer per enlloc, però la impulsió de la lletra és imparable. Ignor i tot el resultat
El Moviment d’Escoles Mallorquines mostra el seu rebuig frontal a les declaracions fetes pel President de les Balears, José Ramón Bauzá, i pel conseller d’Educació, Rafel Bosch, en les que asseguren que tenen la intenció d’eliminar el model actual d’immersió lingüística a les illes. A parer d’aquests mestres, la immersió lingüística és l’únic model que
El Jutjat de primera instància número 1 de Palma, dia 4 de juliol d’enguany dictà l’embargament de béns en contra de la Fundació Teatre Principal (que depèn íntegrament del Consell de Mallorca) si no feia efectius els 1.727.332,96 euros que encara devia a les empreses que dugueren a terme la reforma del teatre, que s’acabà
El passat dia 3 Vicent Andrés Estellés hagués fet 87 anys. L’any precedent, aquest mateix dia, un grup de blocaires valencians proposaren recordar cada any el poeta de Burjassot el dia del seu naixement. He fet tard, però, com diuen, mai no ho és, tard, si arriba. I em plau de fer-ho recordant ensems Joan
La primera nit que passà a la ciutat, a l’habitació que amb tant d’entusiasme li havia preparat la tia Carme, ni es podia dormir ni podia comptar més enllà del mil quatre-cents. Tenia el cap talment un marge esbaldregat. Li feia la sensació que les pensades que se li acumulaven a la boca del front
Els apàtrides de l’erm no es cansen de dir que la pobresa extrema és la promesa terra de la llibertat. Els mots no paren els peus al temps que calla ni fan resplendir els espais de silenci que marquen els poemes. De què es defensa la pell? Per què recela? No li agrada ser la