marginàlies

Panteres de paper que miren fit a fit la presa que badoca i li mostren la musculatura de l’astúcia, el  poder de l’agilitat, la determinació de l’elegància.

Pintures rupestres en els lloms de lleons exhausts, vells caps de guarda, retuts dominants a mercè de l’hora capvespral que enlloc no troba la mar.

Bicicletes abandonades, sabates esventrades, cotxes atropellats que passen dels semàfors desatenent la certesa que, costa avall, tota merda corre.

Cinc dits nets que miren de salvar la cara del ruixat d’indecència que calcina el vergers del poble.

El cost excessiu del pacifisme i la paciència a preu de safrà o de flor de neu.

Piles de colors en cerca de martells i perpals.

Fileres infinites de mots, columnes de lletres, caramulls de cançons desafiant els caimans que, dins els fossats cavats per les mans dels vençuts, preserven el castell dels oprobiosos.

Peus reconsagradament fidels a la nissaga pitgen la neu i el raïm.

Penyals lluents que ploren el retrocés de la terra, l’imperi del roc, la salvatgina damnada.