marginàlies

“No vull més poder, no vull més competències, no vull ser més gran, no vull més autogovern. Sabeu què vull? Per damunt de tot, millorar la vida dels mallorquins, reivindicar-ne el benestar. En poques paraules, que no estiguin deixats de la mà de Déu“. Són paraules de la presidenta del Consell de Mallorca, la Molt Honorable Senyora Maria Salom Coll (MH MSC). I no es tracta de cap acudit, ni de cap  declaració off de record, ni de cap retall de conversa de sobretaula entre amics: formen part del discurs que pronuncià ahir al Teatre Principal de Palma en l’acte central de la Diada de Mallorca (http://dbalears.cat/actualitat/balears/salom-no-vull-mes-poder-ni-mes-autogovern.html). 

Diu l’amic que llegeix amb mi la notícia de bon matí que pot complir immediatament el seu desig si se’n va, si deixa el càrrec ara mateix. Si ho fa, en qüestió d’hores –sosté el meu amic- el benestar dels mallorquins recuperarà el to que requereix i es mereix. Perquè, em recorda, ara mateix, els serveis socials del Consell presidit per la MH MSC, que gestiona l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, passen pel lloc més estret possible i no sols per dificultats econòmiques, sinó per la nefasta gestió que els seus peons polítics fan d’aquesta crisi enorme, però que la mala praxi política practicada pel pepé faencara més  descomunal.

“Ara mateix és la presidenta del Consell de Mallorca qui deixa de la mà de Déu els mallorquins més necessitats”, s’exclama el meu amic. I la raó li passa per damunt, com diria un mallorquí d’arrel, d’aquests a qui agrada mal imitar –o fer befa- la presidenta Salom. Que mai no ha cregut amb la primera institució de Mallorca, no és nou en la MH MSC; que abans de ser nomenada presidenta d’aquest ens havia afirmat que era partidària de la seva desaparició, és ben cert. Aleshores, si sap què és la coherència i n’hi queda un bri, ha de dimitir tot d’una. Però sabem que Maria Salom Coll no defensa els interessos dels mallorquins, sinó els del seu partit per major glòria del carpetovetonisme que imposa i la del seu líder absolut. Maria Salom Coll no defensarà mal els mallorquins, com li correspon per raó de càrrec, sinó la idea que de la província mallorquina té el seu partit. Amb altres paraules: la MH MSC, des del capdamunt de la primera institució de Mallorca farà política antimallorquina sense que li tremoli gens el pols.

Tanmateix, allò que voldria de veritat seria ressuscitar la  “Excelentísima Diputación Provincial” per repartir-se la marrota entre els seus amigots i amigotes de mar enllà. Comprendreu que després del paràgraf inicial -que pot passar a formar part del estirabots més saboroses- sentir a dir a la MH MSC: “El Consell és com els llibres que tenim a les estanteries de ca nostra: s’han d’apoyar amb els altres per mantenir-los drets”, et faci venir un atac de vergonya aliena. I per reblar el clau de la misèria, tractà sense cap mena de rubor Ramon Llull com l’”impulsor del nostre mallorquí”. On deuen parlar l’altre, de mallorquí? A més, Ramon Llull, no es considerava català de Mallorca? A quin Ramon Llull es referia? El Rei  en Jaume cridà això de “Vergonya, cavallers, vergonya!”; si fos ara i davant tanta barra, què li diria a la MH MSC?