Els apàtrides
de l’erm no es cansen de dir
que la pobresa
extrema és la promesa
terra de la llibertat.
Els mots no paren
els peus al temps que calla
ni fan resplendir
els espais de silenci
que marquen els poemes.
De què es defensa
la pell? Per què recela?
No li agrada ser
la frontera de l’antull,
el límit de l’ànsia?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!