marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
RECLAM DE CARITAT
Quan de bon matí, i sense fer-ne comptes, m’he topat amb aquest cartell dins el que degué ser la sagristia de la capella d’un convent de monges, he quedat estafaril·lat, com es diu a les rondalles mallorquines quan algú resta esglaiat o estupefacte. Pel que diu i com ho diu, naturalment: amb severitat militar; culpant sense manies les “arrepentidas” a través de la figura retuda d’una dona al caire inferior de la dreta; en tons tremebunds i amb la figura central del crucificat que, d’entrada, fa la sensació que no ve a tomb però mirant-ho tot de més prim compte fa l’efecte de voler dir “per amor
de Déu”.
Després d’aquesta primera impressió, mires de recordar el temps –tanmateix no tan llunyà!- en què en Franco era cabdill per la gràcia de Déu i signava penes de mort mentre desdejunava, la lletra entrava amb sang i imperava l’esperit dels Reis Catòlics. I encara t’espantes més en demanar-te de què estaven penedides aquelles asilades. N’hi devia haver moltes que prèviament havien lliurat algun fill a les mateixes monges que les acollien; fills que, per ventura, acabaven venuts. La dona, en temps de Franco, estava a l’alçada dels muls de feina, condemnada a passar novenes a la resignació i a la conformitat, i a no ser més que un detall decoratiu en el millor dels casos. Quant als cors compassius i a les almoines… El fet és que m’he topat amb aquest horrorós reclam de caritat just abans de començar una reunió amb responsables polítics de l’àmbit de l’exclusió social. I no pinta gens bé, el panorama. Tant, que hom pensa que pot ser que retorni la beneficència. L’adagi, en aquest sentit, és terminant: no hi ha temps que no torni.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La caritat dels danys colaterals consisteix en estimular l’economia de forma artificiosa, artificial i insostenible com passa als Estats Units per acabar necessitant xuclant la sang a la resta del món, alhora que comptent amb un serveis socials pessims.
Europa té uns serveis sanitaris i socials més addients que els americans i sembla que vòl caminar cap una economia més sostenible i reduïr despeses augmentant l’eficiència i qualitat dels serveis amb els avanços de la investigació en prevenció, tractament i guariment.
Per què mai el remei pot ser més dolent que la malaltia i afectar al normal desenvolupament sostenibles de l’economia de la que depenen aquets serveis socials.
Karl Marx era un alemany amb influència angloxasona europea. Qui més el coneixen són els propis economistes alemanys i angloxasons. Quan els americans van, els europeus i alemanys ja han anat i tornat.