marginàlies

Dissabte va ser un dia gran, a Bunyola. El matí, més de dos-cents bunyolins participaren en  l’enregistrament del lipdub que formarà part de la campanya “Mallorca, m’agrada!”, engegada per l’Obra Cultural Balear i que ha aconseguit un èxit aclaparador: són quaranta-dos, els lipdubs que s’han fet, que han reunit milers de persones en la seva realització i aconseguit més de cent cinquanta mil visites internautes. A Bunyola poguérem comptar amb la imatge corporativa de la campanya, en Rafel Ramis, que ara mateix està preparant “El rei se mor”, d’Eugène Ionesco, que presentarà al Teatre Principal de Palma del 29 de setembre al 2 d’octubre dirigit per Antoni M. Thomàs.

Va ser un matí especialment assolellat i calorós, impropi, a parer de molts, de les alçades d’aquest mes de setembre. I els lipdupistes, que representaven totes les entitats organitzades de Bunyola, gent pacient i bons mallorquins que estimen l’illa i la vila i que, per això, les volen respectades i valorades. Extraordinaris! La festa i l’alegria continuà l’horabaixa amb la setena –i ja ben arrelada- “Cursa en roba interior”. Una gresca que no tothom aplaudeix, en mancaria d’altra!, però que, tanmateix, posa el punt necessari de transgressió, de carnaval lleuger de roba, d’ironia, d’exhibicionisme però també de voyeurisme. De bo té que no contempla altra norma ni autoritat que la disbauxa i el passar-ho bé amb la roba indispensable per espantar els complexos i activar la rialla. Altre cop Rafel Ramis actuà de pregoner de la cursa tot recordant que naixem nus i que nus és quan més autènticament ens comportam.

Estant de festa i de bon humor, celebrant el patronatge de sant Mateu, acabà fent córrer l’apòstol de l’escaire, santa Bàrbara, la vella patrona bunyolina, i la més nova, la Mare de Déu de la Neu. La llàstima, però, va ser l’actitud del batlle del poble, Jaume Isern, que en veure que un dels desfilants amb calçons blancs plens de bitllets d’euros i bandereta amb l’anagrama del seu partit tot indicant que governaven “per tots”, portava una careta amb la seva imatge, no se li acudí res més que ordenar a la guàrdia urbana que fes passar per les dependències municipals el desfilant per “prendre-li la filiació”, com li indicaren. Un dels municipals advertí a les persones que ens interessàrem per aquell acte més propi de la gresca que no de la realitat, que el batlle Isern “tenia dret a preservar la bona imatge”, qüestió que ningú no posava en dubte, certament. En Josep, el desfilant, com que és de bon past i educat, no hi  posà cap inconvenient, a anar fins al despatx dels municipals per dir qui era. Evidentment no el retingueren perquè no en tenien cap motiu, però la peripècia ben aviat arribà als organitzadors de la cursa i a punt estigueren de suspendre-la. En veure que en Josep tornava a desfilar, la festa segui.

Sembla, com m’ha dit ell avui matí, que no el multaran “tot i que el batlle ho podria fer”, li han comunicat els municipals. Collons, amb Jaume Isern Lladó! Va fort, amb això de les intimidacions! I per més afegir al banyat, avui m’he assabentat que la fotofòbia del batlle de Bunyola és greu, perquè recriminà –i de maneres poc educades- al pare d’un al·lot que participava en una marató fotogràfica el passat dia 10, emmarcada en les festes patronals, per voler-lo fotografiar. La dignitat de ser batlle es perd per aquestes alcaldades, senyor Jaume Isern Lladó. Coneix, senyor batlle Isern, la cançó “Alegria”, del grup  Antònia Font, que posa música i lletra al lipdup de Bunyola? Aquí en té un tast, per si el vol taral·larejar, a veure si li baixa l’agrura: “Es municipals, és evident, / fan aparcar bé a sa gent. / Alegria, ses velles se  apen de riure, / es dies s’acaben, i es fars il.luminen / ses góndoles entre ses cases. / Alegria, ses òrbites en sincronia, / i es ovnis se pinyen i deixen un cràter / per sempre dins sa meva vida …”