Per tu que, de lluny, m’acarones
Deixa un comentariPotser heroic, potser profund,
el nostre Amor es viu de lluny.
I, en la distància bastida,
els llaços s’estiren
en bonic record.
L’amor heroic emmalalteix,
quan la divinitat no hi és
per a rendir-ne amor cortès.
L’amor profund persisteix,
quan la parella no hi és
i l’enyorança l’apropa.
Entre la Soledat i el Silenci,
tanco els ulls i hi veig clar:
amistat i companyonia,
complicitat i conversa,
un tou de confiança,
un molt de respecte i
aquells dies de matalàs
que donen passió,
carícies i tendresa.
De lluny t’estim
com aquell dia.
De lluny t’estim
amb fantasia.
I llançant aquest missatge
en mar binaria,
em sento a prop i a
cor obert.
Dijous, 8 de març de 2012. Un quart de vuit de la tarda
Dia Internacional de la Dona. A casa, sense tu.