«En acabar el llibre, sabreu escoltar els missatges que us envia el cos (i comprendre què fer a continuació). Prendreu decisions fonamentades sobre el menjar i ja no sereu víctimes de la propaganda. La vostra salut millorarà, igual que la vostra vida.» («La revolució de la glucosa» de Jessie Inchauspé, Cossetània, 2023, ‘Benvolgut lector’). En
“Sols existeixen dues coses: ciència i opinió: la primera engendra coneixement, la segona ignorància.” (Hipòcrates de Cos, segle V- segle IV a.n.e.). *D’entrada i si hi pensem una mica, veurem que el qualificatiu “alternatiu” aplicat al camp de la medicina remet a algun mètode curatiu l’eficàcia del qual no estaria plenament demostrada fins ara; perquè,
Tot i ser conscient de l’escassa representativitat de les dades meteorològiques d’un racó tan petit, com les que registra el meu observatori d’aficionat, pense que paga la pena parar-hi atenció de tant en tant, ni que siga estacionalment, amb mires a l’evolució climàtica local; acompanyant-ho amb altres dades d’abast més global, normalment servides per organismes
Des d’antic sabem que pel juliol, a l’era i a cel descobert, fa bon sol, o que tot és beure i suar, i el fresc debades buscar; tanmateix, açò d’enguany ha sigut fora mida, esdevenint el sisè mes excepcional del 2022, per les temperatures altes i persistents registrades, assolint-se el rècord de temperatura mitjana més
[En primer lloc, pense que caldria aclarir una mica els termes que hom empra en aquests tipus de reflexions: “Sexualitat” fa referència a l’atracció sexoafectiva entre individus, “Sexe” a les característiques biològiques —genètiques, hormonals, anatòmiques i fisiològiques— a partir de les quals els individus són classificats com a mascles, femelles o intersexuals, i “Gènere” als
Si heu seguit els meus resums meteorològics mensuals o us heu fixat en l’oratge que ha fet el trimestre passat, no us sorprendrà llegir que la primavera climàtica del 2022 ha mostrat un capteniment excepcional: rècord de pluja en març, rècord d’episodi fred en abril i rècord de pluja diària i d’onada de calor en
Així com, “en abril, cada gota val per mil”, fent referència al gran valor de la pluja en un mes clau per a la desclosa primaveral, també les accions reivindicatives ben plantejades, per qui en sap més d’allò que reclama, podrien ser clau en l’aconseguiment d’un gir més favorable per part dels qui retenen el
Com escrivia al resum meteorològic de desembre passat, al meu observatori d’aficionat vaig assolir un rècord de temperatura mitjana més alta en 13 anys i vaig registrar el mínim anual de pluja replegada. I als corresponents de gener i febrer d’enguany, hi destacava les temperatures càlides, sobretot al febrer, i l’escassa pluja respecte dels valors
Com sabem, el nostre planeta fa una òrbita completa anual al voltant del sol i la inclinació de l’eix terraqüi respecte del pla orbital fa que, durant el trajecte circumsolar, s’esdevinguen canvis astronòmics en la posició del sol al migdia i en la durada del dia i de la nit, que produeixen canvis climatològics i
Per bé que en alguns indrets del nostre país, els orogràficament més afavorits, les precipitacions d’aquest setembre han sigut prou importants, al meu Camp de Túria, si no fos per la copiosa arruixada que ens va regalar el primer dia, just abans de cloure’s, aquest novè mes del segon any de la pandèmia hagués resultat
En aquest apunt posaré la meua tria de frases que completarà la meua ressenya de l’obra cabdal de P. A. Kropotkin: “El suport mutu, un factor d’evolució”; una visió multidisciplinar –biològica, geogràfica, històrica, etnològica, antropològica— que ens porta a comprendre la clau social de l’evolució de la nostra espècie Homo, des d’una més acostada als
“L’amor, la simpatia i el sacrifici tenen, sens dubte, un paper importantíssim en el desenvolupament progressiu dels nostres sentiments morals. La base de la societat humana, però, no és l’amor i ni tan sols la simpatia. És la consciència –encara que només sigui en l’estadi instintiu— de la solidaritat humana. És el reconeixement inconscient de
Això era i no era una granota que una forta tempesta havia deixat a l’ampit d’una finestra. Una finestra oberta des d’on va veure un bassiol ple d’aigua ben a tocar. En un tres i no res hi va saltar i s’hi va capbussar, pensant-se que hi trobaria una nova casa, si més no més
A Fernando Conde Torrens (Irún, 1945), doctor Enginyer Industrial, professionalment dedicat primer a la indústria i després a la docència com a professor a la Universitat de la Rioja, sempre li ha interessat saber els perquès de la cultura en què li ha tocat viure i, des del 1984, li va entrar el cuquet de
La innovació constant de la nostra societat capitalista ens ompli els aparadors i els mitjans de propaganda de nous productes i ofertes de serveis, la major part del quals diuen satisfer unes necessitats que més aviat són creades artificialment per a fomentar el consumisme; un parany, un vici modern atiat per la publicitat que ha