Observar, llegir, escriure

Si heu seguit els meus resums meteorològics mensuals o us heu fixat en l’oratge que ha fet el trimestre passat, no us sorprendrà llegir que la primavera climàtica del 2022 ha mostrat un capteniment excepcional: rècord de pluja en març, rècord d’episodi fred en abril i rècord de pluja diària i d’onada de calor en maig. Uns episodis meteorològics extrems que he observat en aquest indret del Camp de Túria; però que, semblants o diferents, també se n’han produït arreu del país i del món. Per exemple, hi hem tingut un estiu avançat a Europa occidental i a la Península Indostànica, un hivern avançat al sud del Brasil, sequera persistent a la Banya d’Àfrica, inundacions a Sud-àfrica, etc.

Per si teníem algun dubte sobre les causes de tot plegat, en maig passat l’Organització Meteorològica Mundial, amb seu a Ginebra, va publicar el seu informe anual sobre el clima al nostre planeta, corresponent en aquest cas al 2021, i en el comunicat de premsa on n’anunciava la publicació triava aquesta frase com a encapçalament: “Quatre indicadors clau del canvi climàtic bateren rècords en 2021”. El comunicat continuava així, aclarint-ho encara més:

“Quatre indicadors clau del canvi climàtic (concentracions de gasos d’efecte hivernacle, pujada del nivell del mar, contingut calorífic dels oceans i acidificació dels oceans) van registrar valors sense precedents el 2021. Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), es tracta d’un nou exemple palès que les activitats humanes estan provocant canvis a escala planetària a la terra, l’oceà i l’atmosfera, i que aquests canvis comporten repercussions nocives i duradores per al desenvolupament sostenible i els ecosistemes.

Les condicions meteorològiques extremes, que deixen veure a la nostra vida diària els efectes del canvi climàtic, van provocar pèrdues econòmiques per valor de centenars de milers de milions de dòlars dels EUA, es van cobrar un alt preu en vides humanes i van soscavar greument el benestar de les persones, a més a més d’alterar profundament la seguretat alimentària i hídrica i agreujar els desplaçaments. El 2022, totes aquestes conseqüències s’han aguditzat.

A l’informe de l’OMM sobre l’estat del clima mundial el 2021 es confirma que els darrers set anys han estat els més càlids dels que es té constància. Cal destacar que el 2021 ‘només’ va ser un dels set anys més càlids a causa de la reducció transitòria de les temperatures atribuïble als episodis de ‘La Niña’ que es van produir a l’inici i al final de l’any. Aquest efecte provisional de refredament, però, no va invertir la tendència general d’augment de les temperatures. El 2021, la temperatura mitjana mundial va superar en aproximadament 1,11 ± 0,13 °C els nivells preindustrials.” [Podeu llegir-lo complet ací].

Els secretaris generals de l’ONU i de l’OMM també hi mostraven les seues queixes per la ineficàcia de les mesures preses fins ara pels governs mundials per a aturar aquesta emergència climàtica i hi feien una crida a prendre-hi mesures contundents en aquest decenni decisiu. Al final de l’informe, encomanaven al Fòrum Econòmic Mundial de Davos la presa de decisions correctores en favor del clima, per a reduir de forma dràstica les emissions de gasos d’efecte hivernacle i poder aturar aquest escalfament global de pronòstic i actualitat tan letals.

Refiar-se de la maduresa, del seny dels capitalistes —que això significa la crida a Davos— em sembla, si més no, ingenu. Primer haurien de reconèixer que l’escalfament global és capitalogènic —del capitalisme, del sistema econòmic que ells defensen— i no pas antropogènic —de tot el gènere humà—, com diuen eufemísticament per a tapar les seues vergonyes i repartir la seua màxima responsabilitat en la malifeta. Em sembla força difícil que ho facen de debò, com han demostrat fins ara. Només cal observar com inverteixen els diners que ens han furtat els magnats de la tecnologia en turisme espacial i en fer plans per a colonitzar Mart abans de salvar el seu propi planeta. Tant de bo m’hi equivoque!

Aquestes previsions climàtiques, basades en anàlisis de l’evolució anual global, no han de complir-se necessàriament en períodes curts ni a nivell local. De fet, al meu observatori d’aficionat, les dades de la darrera primavera climàtica —que aplega les dades corresponents als mesos de març, abril i maig (trimestre en què les temperatures van en ascens) i que podeu veure resumides al quadre adjunt— han marcat un rècord en 25 anys quant a pluja recollida i en 14 anys per a la velocitat del vent; on la primera dada no s’ajustaria a allò esperat per al canvi climàtic capitalogènic a la nostra regió planetària, si bé resulta coherent amb la típica irregularitat de les precipitacions al clima mediterrani i amb l’augment dels episodis extrems, previst també al model evolutiu de l’escalfament.

Quant a l’històric de dades de la primavera climàtica de què dispose (14 anys per a la temperatura i 25 per a la pluja) i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’observa que la temperatura segueix una tendència ascendent (línia vermella de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant de 0,3º C per damunt de la que teníem fa 14 anys; mentre que la pluja total replegada segueix una evolució ascendent (línia blava de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant de 20 mm per damunt de la que teníem fa 25 anys (l’evolució descendent que portàvem fins ara s’ha capgirat gràcies a la dada extraordinària d’aquest any).

Si us ve de gust, podeu complementar aquesta informació amb la que podeu trobar en altres apunts d’aquest mateix blog, a l’apartat de “meteorologia”.

Com sempre, m’acomiade amb les previsions meteorològiques per a aquest estiu climàtic que ara comença: Segons AEMet, a la major part de la Península Ibèrica continuarem amb temperatures mitjanes molt superiors a les normals i precipitacions acumulades inferiors a les normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010).

Sit novis aestas levis: que l’estiu ens siga lleu!