Observar, llegir, escriure

Com sabem, el nostre planeta fa una òrbita completa anual al voltant del sol i la inclinació de l’eix terraqüi respecte del pla orbital fa que, durant el trajecte circumsolar, s’esdevinguen canvis astronòmics en la posició del sol al migdia i en la durada del dia i de la nit, que produeixen canvis climatològics i donen lloc a les quatre estacions que coneixem a les regions temperades i subpolars.

Uns dies abans i després del 21 o 22 de desembre, a l’hemisferi nord, les nits són les més llargues i els dies els més curts de l’any, i durant aquesta setmana la posició del sol a l’alba o a l’ocàs gairebé no canvia, ix pel sud-est i es pon pel sud-oest, sembla restar aturat al mateix lloc; fet que dona nom a aquest fenomen astronòmic: Solstici, sol quiet. En acabant i pas a pas, cap al 24 o 25 el sol començarà a recular a l’horitzó i a enlairar-se al zenit, i la llum i l’escalfor a créixer, dia a dia bellugant-se l’alba cap a l’est i més enllà, fins a la setmana del 20 o 21 de juny, en què s’aturarà de bell nou, però ara al nord-est: la Terra haurà recorregut mig cicle solar i ens trobarem al solstici d’estiu, en què la durada de dies i nits s’intercanviarà els papers amb els del solstici d’hivern.

Ambdós solsticis han sigut i són festejats arreu dels Països Catalans amb ritus d’homenatge al sol, el nostre astre creador, amb interferències de la religió cristiana, que se’ls ha volgut apropiar per als seus interessos sectaris; per bé que, per poc que hi gratem, fàcilment se li veu el llautó. Siga com siga, gaudim-los de debò, sols o acompanyats, agraïts pel millor regal que se’ns és donat un any més: la vida.

NADALA LAICA AL RENAIXEMENT DEL SOL

Una cançoneta nova vos vaig a cantar
sobre el naixement de l’astre sideral
que ens dóna vida, llum i escalfor
i és adorat com a déu nostre senyor.

Els qui encara no s’han fet grans creuen
que la nit de Nadal en un pessebre nasqué
un tal Jesuset, que per salvar-nos vingué.
I per això se n’alegren, s’afarten i beuen,
i dolces nadales li canten al màgic xiquet.

Però els més vells saben que als Nadals
només renaixen les hores de Sol,
per a salvar-nos del fred, la fam i la mort.
Naixença que els antics festejaven a les Saturnals,
contents del que creien com una gran sort.

Il·luminats per la Ciència després sabérem
que els antics pagans tenien molta raó,
no per qüestió de màgia ni tampoc de joc,
sinó d’unes lleis que els més savis trobaren
per a poder viure sense superstició.

Mengem, cantem i ballem al solstici,
perquè un any més s’acomplisca el prodigi
de l’inici d’un nou cicle solar,
que acreixerà el dia i ens tornarà a escalfar.

Bon Nadal del sol i Bon any nou!