Visca la ciència! El resultat de la recerca científica ens forneix el plaer de descobrir com funciona la vida, element a element o sinèrgicament. Ens lliura trossets de saviesa que ens alimenten l’esperit. A més a més, hom ha demostrat que, quan ens empeny la curiositat, quan les respostes que trobem ens sorprenen, el plaer
Som prou conscients dels serveis mediambientals tan fonamentals que ens lliuren els nostres boscos? Si ho som, sabem com aconseguir mantenir-los i ampliar-los pel bé de tothom? D’això tracta el darrer llibre de Ricardo Almenar, “El bosc protector”, editat aquest 2015 per Bromera, que té un subtítol ben explícit: “Una proposta per a la pervivència
Tal dia com avui, 24 d’agost, fa quatre anys, ens deixava Agustí Flors i Bonet, doctor en Ciències Químiques per la Universitat de València i investigador a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC) de València, a les àrees d’Enginyeria i Biotecnologia. Darrerament exercia de professor visitant a la Universitat Jaume I de Castelló. Una persona
“La pretensió central de la ciència és comprendre la realitat. En aquesta declaració apareixen ja dos conceptes fonamentals: realitat i comprensió. El tercer, necessari perquè els dos primers es relacionin entre si, és l’observació. Els límits de la ciència estan marcats per tres hipòtesis que afecten els conceptes esmentats, ja que aquests s’influeixen circularment entre
Les dades científiques apunten cap a la desaparició, durant l’actual segle XXI, per l’activitat destructora dels homínids, de vora la meitat de les espècies de plantes i animals que encara ens acompanyen al nostre meravellós i, fins ara, únic planeta on es desenvolupa allò que anomenem la vida. Aquesta és la qüestió de la qual
Ens convé conèixer una mica millor la rècula de comediants, bocamolls, pocavergonyes i aprofitats que omplen el món arreu on mirem i també en el seu vessant mèdic no científic. Si som massa càndids i no hi parem atenció, podem sortir ben escaldats, en la nostra butxaca i, el que és pitjor, en la nostra
Els fruits del mètode científic, aplicat per recercadors compromesos amb un món més humà i més just, ens ajuden a viure millor: ens permeten millorar el coneixement de la vida i ens forneixen tot de mitjans reals per viure-la més saludablement. Són aliment i medecina per al cos i la ment. El coneixement és una
Si encara confiàveu cegament en les farmacèutiques i en els metges, ja és hora que us espavileu. Cal llegir els prospectes de les medecines abans de prendre-us-les. No n’abuseu mai i aneu-hi amb compte com més noves més. Estic encantat per la lectura del llibre “Medicamentos que matan y crimen organizado. Cómo las grandes farmacéuticas
No m’he pogut estar d’escriure unes lletres més sobre aquest tema, per compartir amb vosaltres algunes de les magnífiques troballes que Adolf Tobeña ens mostra al seu llibre “Devots i descreguts. Biologia de la religiositat” (Publicacions de la Universitat de València, 2013). Partint d’una revisió bibliogràfica extensa (un state of the art en diuen tècnicament),
Vull parlar ací d’un artefacte cultural reeixit entre nosaltres els humans: les religions, i ho faig basant-me en una obra de divulgació científica que tot just he enllestit de llegir. Es tracta de “Devots i descreguts. Biologia de la religiositat”, editada l’any passat per la Universitat de València amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquestes lletres que ara escric vénen a tomb de la lectura del llibre que tot just he enllestit, “Cartes a un jove científic”, del famós biòleg i naturalista especialitzat en l’estudi de les formigues —mirmecòleg— Edward O. Wilson, que als seus 83 anys ha recollit en un volum una sèrie de cartes dirigides als estudiants
(A la imatge de dalt: mapa de la radiació còsmica de fons de microones obtinguda amb el satèl·lit WMAP.) M’apassiona la ciència del nostre cervell, també la d’allò més petit, a escala atòmica, i la d’allò més gran, a escala astronòmica, perquè en les darreres dècades estan avançant de forma increïble en la comprensió del món i de la
Volia compartir amb vosaltres les prediccions que els científics, en aquest cas astrònoms, ens fan per a aquest any que tot just hem començat, quant a l’excepcionalitat de l’observació a ulls nus d’aquestos cossos celestes. Si es compleixen les expectatives, podem fruir d’un vertader espectacle de la natura, visible fins i tot a plena llum
Aquest és un dels llibres que més m’ha agradat de tots els que he llegit en 2012. Es tracta d’una obra de Paul Thagard, professor de Filosofia de la Universitat d’Ontàrio (Canadà), traduïda i publicada per Obrador Edèndum, editorial que coedita els seus títols amb Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La traducció de
Rita Levi-Montalcini ens deixà ahir als 103 anys. Científica destacada (neuròloga investigadora i Premi Nobel de Medicina del 1986 pel descobriment del factor de creixement neuronal) i dona excepcional a la que he admirat. Li he llegit 2 llibres: “L’As a la màniga”, traduïda de l’original italià per Antoni Garcia i editada per Empúries en