Observar, llegir, escriure

[En primer lloc, pense que caldria aclarir una mica els termes que hom empra en aquests tipus de reflexions: “Sexualitat” fa referència a l’atracció sexoafectiva entre individus, “Sexe” a les característiques biològiques —genètiques, hormonals, anatòmiques i fisiològiques— a partir de les quals els individus són classificats com a mascles, femelles o intersexuals, i “Gènere” als diferents rols que s’atribueixen a cada sexe assignat —masculí, femení…—, en determinat context històric i sociocultural, relatius a com ens mostrem/ hem de mostrar socialment: cos, actituds, expressions físiques, vestimenta, divisió del treball, etc. S’anomenen “Cisgènere” les persones que s’identifiquen amb el gènere assignat en nàixer i “Transgènere” les que no s’hi identifiquen.]

Des de la dissidència de gènere, més desitjada que no pas real; des de la sana enveja envers el jovent transgressor de la norma binarista i heterosexista que ens constreny; des del convenciment que sols la llibertat de tothom assegura la llibertat de cadascú, des d’ací vull convidar a replantejar-nos els trets genèrics que no encaixen amb el nostre tarannà profund, per a fer-hi alguna passa endavant, cap a la seua transformació. Si més no, recolzem els nostres futurs hereus en l’alliberament d’aquests rols imposats, que els destorben el vol cap a nous horitzons, més diversos, més autèntics, més enriquidors, més feliços, més lliures i solidaris.

Perquè no es tracta de res estrany ni res que la ciència desaprove. Fa molt de temps que la sociologia porta estudiant les qüestions de gènere en la nostra cultura i d’altres al món, contemporàniament i històrica; tanmateix i sobretot en aquesta era de la sobreinformació i les fake news, hi ha “influencers” que s’aprofiten de la ignorància de la gent en aquestes qüestions, per a adoctrinar-nos en les seues esbiaixades opinions, en els seus prejudicis, acusant els científics socials que els contradiuen de promoure idees que desarrelen la sexualitat humana de la seua realitat biològica, natural. Res, però, més allunyat de la realitat científica; perquè el gènere biològic no existeix, no és natural; sinó que és un constructe sociològic, artificial, de base històrica i cultural, i, doncs, que podem canviar.

És en el cos on s’expressen els rols socialment imposats, en la construcció adoctrinada dels cossos d’homes i dones, vencent els seus desitjos, contradiccions o resistències naturals. El dels homes ha de demostrar força, insensibilitat, rudesa, ardidesa, en la textura, la postura i l’aparença, obtingudes a base de sacrificis, esports violents, baralles, dolor físic, vestits, talls de cabell… Les dones, construïdes com a “no homes”, han de mostrar un cos feble, sensible, fràgil, temorenc, destinat al gaudi dels homes, sense autonomia ni autoestima sòlida. La seua subordinació es construeix exigint-li una especial dedicació a la seua aparença física, imitant els ideals de bellesa preestablerts. Hauríem de fer-hi un pensament i no deixar arrossegar-nos per la pressió social, que ens fa veure una naturalitat que no és tal en la masculinitat ni la femineïtat. Perquè les pràctiques culturals són força més importants que la biologia a l’hora d’identificar i reproduir el gènere d’una persona. El que comença com una imposició, el que la societat espera de nosaltres, acaba normalitzant-se com a part de la nostra identitat; fent-nos veure una gran diferència entre els dos únics gèneres imposats, la qual no és natural. Les conseqüències de la repressió dels instints naturals poden ser fatals. En el cas dels homes, que és el que més conec, aquesta educastració ens deixa menys possibilitats per a desenvolupar la nostra personalitat natural, ens obliga a reprimir-la, amb un cost emocional que pot derivar, en dissortadament massa casos, en violència contra les dones o altres homes.

Fins i tot, cada vegada tenim més clar que el sacrosant sexe binari que ho abassega tot, basat en els genitals externs que presentem en nàixer, també és una simplificació i, doncs, una altra construcció social; perquè la realitat sexual és un continu de trets sexuals que deriven de diversos factors biològics i que poden afaiçonar-nos de formes diverses: els genitals, les gònades, els cromosomes, la composició hormonal i les característiques sexuals secundàries. El sexe binari, estàtic, doncs, tampoc no és pas un fet biològic natural; concepte erroni en què hom ha basat la injusta patologització de les persones “trans” i intersexuals. En cultures no “occidentals”, com la tribu “Pokot” de Kènia o els “Navajos” dels EUA, ja reconeixen més identitats de gènere que les binàries i excloents “home” i “dona”: la intersexual i, en el segon cas, també la transgènere.

[Parlant d’Àfrica —aquest continent origen del gènere humà i, en algunes ètnies, com els àrabs, model de respecte a la diversitat sexual— no puc estar-me avui de fer-hi un incís dolorós: hem de lamentar que a hores d’ara l’aclaparadora majoria dels seus Estats —constructes artificials nascuts rere la colonització “occidental”— encara mantenen els prejudicis lgtbifòbics que els van inocular les nostres religions cristianes i, per la banda musulmana, els derivats del fonamentalisme “wahhabista” —interpretació alcorànica reaccionària amb origen a l’Aràbia Saudita, que està tenint una influència econòmica i cultural creixent a la zona àrab—; prejudicis religiosos dels quals deriven unes lleis cruels i inhumanes que persegueixen, empresonen i assassinen les persones dissidents de l’heteronorma. És, doncs, el nostre deure acollir-les a casa nostra per a evitar aquest genocidi intolerable.]

Sexe, afecte i gènere són naturalment més diversos del que ens han fet creure; una pluralitat que compartim amb la resta dels companys animals —vegeu, per exemple, l’exposició “Una mirada LGTBI+ a Planeta Vida” al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, sobre la biodiversitat sexual, afectiva i de gènere al regne animal. Hi ha altres maneres de viure que ens estem perdent tots plegats per seguir entestant-nos a ignorar la diversitat natural, abraçant una norma blanca-occidental-capacitista-binarista-cis-hetero-patriarcal, que ens han imposat i que la ciència ha demostrat ser massa restrictiva i antinatural. Hem de saber destriar els prejudicis del que és vertadera saviesa. Per a poder-ho fer, necessitem força més referents culturals en què emmirallar-nos; models de relacions afectives transgressores, igualitàries i altruistes, que proposen alternatives als tradicionals matrimoni i família nuclear, base de l’heteronorma i també de l’acumulació del capital i el poder que tant de mal ens estan fent —però això darrer és un tema que supera l’objectiu d’aquest apunt.

Precisament, les sigles obertes que anomenen el col·lectiu dissident de la cisheteronorma imperant, LGTBIQ+, ens estan mostrant l’enorme riquesa de l’àmbit sexoafectiu humà, la seua enorme diversitat, una font d’inspiració i llibertat per a l’espècie homo sapiens, les quals, doncs, haurien de deixar de patologitzar-se a tot el món, per a normalitzar-se fins a fer-les desaparèixer, incloent-hi la “C” de “cis” i la “H” d’heterosexual; així com l’estigma sexual que encara ens marca des de ben petits, des del nom que ens posen de nadons, fins als rols que ens ensenyen/ obliguen a representar segons el gènere assignat —quin horror d’infantesa i adolescència ens han fet passar! Així podríem acabar amb el masclisme i el sexisme, amb la injusta discriminació sexista a la nostra societat.

Es tractaria d’aconseguir que tots acceptem tothom tal com és o vol ser —en el sexe, gènere i afectes que haja triat: sol, en parella, tancada o oberta, o en grup relacional; respectant també la seua ètnia, llengua o cultura—, per a gaudir i compartir la diversitat que ens ha regalat la vida! I aprofite aquesta Diada de l’Orgull LGTBIQ+ per a demanar dignitat, respecte, atenció, reciprocitat, reconeixement de la diversitat de tot tipus, individualment i col·lectiva, des de ben petits, per als 365 dies de l’any!

[Amb un agraïment especial per la inspiració i les dades a: BUTLER, Judith: “Variations on sex and gender: Beauvoir, Wittig, Foucault“, 1987 (traduït en “Teoría Feminista y Teoría Crítica”, Edicions Alfons el Magnànim, València, 1990) i a “CAFÉ KYOTO” (You Tube, 05/03/2022): “El género en la sociología. El género biológico no existe.”]