Observar, llegir, escriure

«En acabar el llibre, sabreu escoltar els missatges que us envia el cos (i comprendre què fer a continuació). Prendreu decisions fonamentades sobre el menjar i ja no sereu víctimes de la propaganda. La vostra salut millorarà, igual que la vostra vida.» («La revolució de la glucosa» de Jessie Inchauspé, Cossetània, 2023, ‘Benvolgut lector’).

En assabentar-me’n de la seua importància per a la salut de tothom, he prioritzat la lectura de l’obra de divulgació científica que presente avui, citada a la capçalera amb el subtítol «Equilibra els teus nivells de glucosa per canviar la teva vida», la qual ha tingut una acollida ben reeixida i merescuda a tot el món, pel què hi tracta i per com ho tracta; perquè se centra en la gestió correcta de la glucosa, la principal font d’energia de les nostres cèl·lules, i perquè ho fa de forma clara i senzilla, pràctica i engrescadora, a l’abast de qualsevol lector mínimament format.

L’autora té una llicenciatura en Matemàtiques i un postgrau en Bioquímica, la qual cosa li ha permès analitzar una enorme quantitat de dades sobre nutrició. Com a base important d’aquest treball ha fet molts experiments amb ella mateixa amb l’ajut d’un MGC (monitor de glucosa continu, que es porta agafat al braç i mostra l’evolució de la concentració de glucosa al líquid intercel·lular, mitjançant un programa informàtic, que l’autora va haver d’adaptar a les seues necessitats). També hi ha recollit les dades dels assajos clínics recents sobre el tema i, a més, hi ha disposat d’un bon feix de dades de la seua comunitat de seguidors a les xarxes socials, que ara frega el milió i mig de membres.

L’abril del 2018 Jessi Inchaupé va obrir un compte d’Intagram, @GlucoseGoddess, que va reeixir en poc de temps perquè va trobar la manera de comunicar els resultats de la seua recerca de forma entenedora i esgrescadora. Un compte que, amb les dades facilitades pels seus seguidors, retroalimentava la seua recerca i l’afermava en la tesi fonamental de l’obra: que aplanar els pics de glucosa influeix positivament a pràcticament tots de factors relacionats amb la salut.

L’obra es divideix en tres parts: La primera, sobre la natura de la glucosa, d’on ix i per què és tan important. La segona, envers com ens afecten els repunts de glucosa, a curt (gana, antulls, fatiga, mal de cap, insomni, baixes defenses, afebliment mental…) i llarg termini (envelliment prematur, desenvolupament de malalties cròniques afectant la pell, les articulacions, els ulls, el fetge, el pàncrees, els sistemes cardiovascular, digestiu, nerviós, reproductiu…). I la tercera, tocant a com aplanar les corbes de glucosa, amb una desena de trucs senzills d’alimentació que hom pot incorporar fàcilment a la seua vida i sense haver de portar cap monitor punxat al braç.

Certament la glucosa és una mena de deessa per al nostre cos, pel poder que té sobre nosaltres, sent el combustible amb què obtenim l’energia que ens manté vius i, doncs, fer tot el que fem, amb el cos i, doncs, amb el cervell.

La glucosa la fabriquen les plantes amb el diòxid de carboni de l’aire i l’aigua mitjançant la llum en un procés anomenat fotosíntesi. Com nosaltres, les plantes n’emmagatzemen l’excés en forma de midó, que són llargues cadenes de glucoses enganxades entre sí, i també l’empren per fabricar les macromolècules que mantenen la seua estructura, que conté bona part del que coneixem com a fibra dietètica. A més de la glucosa i partint d’aquesta, la planta pot fabricar la fructosa, present a les fruites, i de la unió de les dues, el disacàrid sacarosa, conegut com a sucre de taula, present a la remolatxa i la canya de sucre. Però uns i altres, caracteritzats pel seu sabor dolç, també els anomenem sucres.

La glucosa que necessiten totes les nostres cèl·lules per funcionar bé no la podem fabricar com les plantes i, doncs, l’hem d’aconseguir digerint sobretot vegetals (però també proteïnes i  greixos per altre camí metabòlic més arriscat), que acostumen a contenir glucosa en totes les formes citades: sola o transformada en midó, fibra o d’altres sucres. De tots plegats en diem carbohidrats. Hem de tenir molt present que, tret de la fibra, les altres glucoses complexes es transformen en glucosa simple durant la digestió per efecte dels enzims corresponents. La fructosa no es transforma, és portada directament per la sang al fetge i al teixit adipós com a reserva en cas de necessitat.

El nostre cos no està preparat per gestionar bé l’excés continuat de glucosa, perquè el nostre metabolisme no ha evolucionat gaire des que érem caçadors-recolectors, no tan sedentaris com ara. I, malgrat que tenim l’hormona insulina que s’encarrega de transportar-la on cal, per cremar-ne la que cal i emmagatzemar-ne la resta al fetge com a glucogen (una mena de midó animal) i al teixit adipós com a triglicèrids (greix), el seu excés constant ens fa mal: provoca deteriorament de les proteïnes per glicació inflamativa, formació de radicals lliures oxidants als mitocondris (que són els orgànuls cel·lulars on es crema la glucosa i se n’obté energia) i finalment resistència a la insulina, quan el pàncrees no en produeix prou o s’esgota de produir-ne i el sistema col·lapsa. I aquest excés s’esdevé quan després d’un àpat, dia rere dia per molts anys, el nivell de glucosa repunta massa en sang i teixits. Pel dit abans, a més de la glucosa, també cal parar atenció al capteniment de la fructosa i la insulina; però, en base als estudis realitzats, si controlem la glucosa, tots tres els tindrem controlats. D’ací la importància d’aprendre a evitar les pujades excessives de glucosa o, dit d’una altra manera, a aplanar les corbes de glucosa després de menjar, objectiu pregon d’aquest treball que estic ressenyant.

Si el llegim, hi veurem la importància de l’ordre amb què cal menjar els nutrients: la fibra primer, la proteïna i el greix després, i els midons i el sucre els darrers; o si més no, aproximar-nos-en tot el possible; evitant el carbohidrats sols (pa blanc, arròs blanc, patates) i gaudint, sempre que es puga, d’un entrant verd. Hi aprendrem també que contar calories no és pas l’important en aquest afer. Hi veurem la importància de desdejunar-nos bé, evitant que esdevinga un postre més. Hi serem conscients que tots els sucres són iguals: blanc o daurat, natural, bio o eco, tant se val, o amagats com a midons en cereals refinats; tots els hem de limitar i, si de sucre en tenim un antull, millor deixar-lo per les postres del dinar o sopar. Hi sabrem d’alternatives per picar: millor salat que dolç, millor fruita seca, iogurt, formatge o ou dur, i aigua, que galetes, barretes, pastissets, batuts o refrescs. Hi descobrirem que hi tenim dos aliats segurs per emprar-los quan calga, també en cas de no poder evitar un menjar no adequat: un got d’aigua amb vinagre pres abans i/o passejar de 10 a 20 minuts després de l’àpat però dins dels 70 minuts després d’haver menjat. I com a complement necessari, aprendrem a llegir les etiquetes dels productes del supermercat, per poder descobrir les mentides que s’amaguen darrere del màrqueting empresarial.

I com a obra científica que és, no vol ser el remei miraculós. Així, s’hi insisteix que controlar la glucosa no ho és tot, que cal tenir en compte altres elements per mantenir una bona salut. Per exemple, que la major part dels olis vegetals industrials, i encara més si s’empren en fregits, i alguns greixos saturats, també inflamen i fan malbé els nostres òrgans, com les begudes alcohòliques o el tabac, sense repuntar la corba de glucosa. Sense oblidar la gran importància de l’exercici físic, dormir bé, controlar l’estrès, etc., vells coneguts de la salut preventiva. I finalment que, malgrat que les recomanacions generals funcionen bé per a tothom, cada persona és única, amb característiques derivades dels seus gens i l’ambient en què ha viscut, que, unides a les circumstàncies socials, fan que cadascú haja de triar en cada avinentesa quina és la millor opció concreta de menjar, prèvia consulta mèdica si el seu estat de salut ho requereix. Un joia saludable, doncs, que us recomane vivament.

«La glucosa, o el sucre en sang, és una molècula diminuta del nostre cos que té un gran impacte sobre la salut. Entra al torrent sanguini a través dels aliments dolços i amb midó que ingerim. Els darrers cinc anys els científics han descobert que la glucosa afecta tothom (no només als individus amb diabetis). Si tenim massa glucosa al sistema, guanyem pes, ens sentim cansats i afamats tota l’estona, i ens surten arrugues. A més, l’equilibri hormonal se’n ressent. Amb el temps, l’excés de glucosa contribueix als trastorns crònics com la diabetis de tipus 2, la síndrome de l’ovari poliquístic, el càncer, la demència i les malalties cardiovasculars.

A la ‘Revolució de la glucosa’, la científica i investigadora Jessie Inchauspé ens mostra com abaixar els nivells de glucosa ràpidament (i de manera definitiva) sense seguir cap dieta. Explica estratègies senzilles, sorprenents i amb base científica, així com experiències personals de gent que les ha provades i que ha obtingut resultats increïbles.» (op. cit., contraportada).