El viatge de la vida ens mostra manta vegades com d’una situació sobrevinguda, inicialment dolenta, finalment esdevé una oportunitat de canvi, la descoberta d’un camí nou que no esperàvem o l’empenta cap a una via que no ens atrevíem a agafar, per por al malencert o per mandra, malgrat tenir-la davant dels nassos. Mai no
Som éssers racionals, però també emocionals, i ambdós elements es conjuminen –i és bo que siga així– quan prenem una decisió; massa vegades, però, les emocions s’imposen a la raó: la ment s’ompli de sensacions que tapen els arguments racionals i això ens pot conduir a prendre decisions errades per al nostre benestar, sobretot si
“El canvi climàtic tindrà un impacte més gran en la teua família i amics, i en tota la humanitat del que ha tingut Internet. […] El segle XXI serà el segle del canvi climàtic.” (Joseph Romm, “Canvi climàtic: el que cal saber”, 2016). Aquesta frase la cita Andreu Escrivà en el seu “Encara no és
Quan cerque distraure’m aprenent i sense gaires maldecaps, acostume a triar divulgació científica que incorpore els resultats de les darreres troballes de la recerca, dirigida a un tipus de lector interessat en la ciència, però poc especialitzat en el tema que s’hi desenvolupa, com és el cas, per exemple, de la col·lecció “Qué sabemos de…?”,
En aquest apunt us presentaré un petit llibre que ens dóna arguments sobre la necessitat de la preservació del nostre planeta i que tracta de comprendre com hem arribat fins ací, a alterar-lo tant com per haver d’anomenar Antropocè a aquesta era geològica que segons alguns hauria començat al segle XVIII, amb l’anomenada revolució industrial,
En un apunt anterior (“Decidir sense por per a gaudir més de la vida”) presentava un llibre d’en Rolf Tarrach que m’havia impressionat favorablement: “El placer de decidir” (Ediciones B, 2016). Ara voldria compartir amb vosaltres una selecció de frases de l’obra, traduïdes al català, que em semblen d’allò més interessants i que confirmen la
(Aquest apunt ha estat compost abans dels execrables atemptats soferts pels habitants de Barcelona i Cambrils fa uns dies; tanmateix pense que hi ajuda a copsar alguna de les causes d’aquesta absurda violència basada en el fanatisme, atiada per qui sap qui i amb quines fosques intencions. Amb l’estima i el condol més sincers cap
Que Juliol vidria fortet ja ens ho imaginàvem, per l’estació en què es troba i el refranyer s’encarrega de recordar-nos-ho: “Pel Juliol, set i suor” o “La pedra de Juliol no té consol”. Tot i això no ens en podem queixar, perquè l’onada de calor excepcional de mitjan de mes, que va assolir marques absolutes
Ha estat un plaer llegir una obra que condensa el bagatge de tota una vida. Potser una mica pretensiosa, però amb tot el sentit i l’avinentesa tractant-se d’un científic octogenari les obres del qual són ben conegudes i reconegudes en el món de la biologia. He de confessar que m’agrada escoltar amb atenció la gent
Certament sabíem que “Pel Juny, l’Estiu no és lluny” i, de fet, aquest mes s’inclou a l’anomenat “Estiu climàtic” (període on s’obtenen les temperatures màximes de l’any); però el que no és gens normal és que la “canícula” (període on s’assoleixen les temperatures màximes de l’Estiu) s’haja avançat aquest any un més ben bo (ben
“Una flor no fa Maig” ni l’adoba un ruixat ni un migrat episodi de fred, com ha passat enguany. L’oratge d’aquest darrer Maig a la meua comarca i properes no ha donat que dir, dominat com ha estat per l’estabilitat anticiclònica. Sec i calorós, ens ha recordat que la pluja dels darrers mesos ha sigut
El número 92 de la revista Mètode, que edita la Universitat de València, corresponent a l’hivern proppassat, ha estat dedicat sobretot a fer divulgació dels darrers coneixements científics en el camp de l’Astrofísica d’altes energies, per donar compte del que sabem fins ara sobre els fenòmens més violents que s’esdevenen al nostre univers, com les
Els qui ja som grans i ens acostem a l’edat de la jubilació ens preocupa fer encara bona cosa d’anys amb bona salut física i mental. Després de pencar durant més de quatre dècades, considerem de justícia que puguem gaudir d’una llarga vida, tot i saber que la vida multicel·lular a la que nosaltres pertanyem
L’epigenètica ens ensenya com llegir el manual d’instruccions de la vida, el genoma. Podem dir també que és com la “pedra de Rosetta” que ens ajuda a desvelar aquest llenguatge bàsic per a construir i mantenir organismes vius. La lectura del avenços en aquesta branca de la biologia ens fa copsar l’apassionant moment que ara
Avui volia compartir amb vosaltres alguns fragments escollits de la revista Mètode d’aquesta tardor passada, que m’han emocionat especialment, perquè traspuen humanitat, sinceritat i saviesa; són retalls d’articles o d’entrevistes interessants per se, però d’on sobresurten aquestes frases inspirades que tot seguit us mostraré, en acabat de presentar-vos la publicació on han estat trobades. Gènere