Observar, llegir, escriure

Tot i ser conscient de l’escassa representativitat de les dades meteorològiques d’un racó tan petit, com les que registra el meu observatori d’aficionat, pense que paga la pena parar-hi atenció de tant en tant, ni que siga estacionalment, amb mires a l’evolució climàtica local; acompanyant-ho amb altres dades d’abast més global, normalment servides per organismes com l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), depenent de l’ONU, i d’altres de fiabilitat científica semblant. Una doble visió local-global que és la que pertoca actualment, per no perdre de vista que el clima local també depèn del clima global i viceversa; perquè el nostre planeta és un tot interconnectat. Començaré amb la visió global.

Durant el mesos de setembre, octubre i novembre l’OMM ha emès diversos comunicats de premsa per a donar publicitat als darrers informes d’aquest organisme internacional. Entre els quals destacaria en primer terme el del Programa de Vigilància de l’Atmosfera Global, emès el del 26/10/2022, sobre els nivells atmosfèrics dels gasos d’efecte hivernacle en 2021, que en resum diu que els tres gasos amb més incidència sobre el canvi climàtic, diòxid de carboni, metà i òxid nitrós, l’any passat van assolir nous màxims històrics i, encara més, amb una velocitat de creixement anual rècord en l’última dècada. En conclusió, no solament no hem frenat aquests elements clau per a generar l’escalfament global, sinó que la seua producció s’ha accelerat.

El 2/11/2022 l’OMM (en concret la xarxa de centres regionals de l’AR VI), agafant dades del servei Copernicus (C3S) de la Unió Europea (UE), han informat sobre l’estat del clima a Europa en 2021, indicant que les temperatures al nostre subcontinent han augmentat significativament durant el període 1991-2021, de l’ordre de 0,5º C per dècada, més del doble que la mitjana mundial. Tenint en compte que, tot i millorables, a la UE és on s’han pres més mesures de reducció de gasos d’efecte hivernacle; això ens porta a concloure que, malgrat que el nostre seria un exemple a seguir, les mesures parcials i en una petita part del planeta no asseguren pas un efecte positiu global, si no s’hi comprometen els països i empreses més contaminants.

I finalment destacaria l’informe conjunt de l’OMM i d’un bon nombre de Serveis Meteorològics i Hidrològics Nacionals, presentat el 6/11/2022 amb motiu de la 27ª cimera sobre el clima a Egipte, com un avançament de l’estat del clima mundial en 2022, que titulen “Els efectes del canvi climàtic s’intensifiquen en el marc dels darrers vuit anys més càlids dels quals hom té constància”, on remarquen l’augment accelerat de la temperatura mitjana de l’aire, la temperatura de les aigües oceàniques, l’elevació del nivell del mar i el desgel dels glaciars i l’oceà Àrtic, i l’increment dels fenòmens meteorològics extrems, com onades de calor, sequeres i inundacions fora mida. Malauradament, res de nou respecte d’informes anteriors. A més a més, s’anuncia la presentació a la COP27 d’un pla d’acció per a disposar d’un servei mundial d’alertes meteorològiques avançades a assolir en els propers cinc anys.

I què s’ha aconseguit a les negociacions entre representants de governs i grups de pressió empresarials durant la Conferència de les Parts nº 27 (COP27), del Conveni de l’ONU de Lluita Contra el Canvi Climàtic (CCCNU), reunida a Sharm el-Sheikh? Ben poca cosa. En temps de descompte, el 20/11/2022 es va aconseguir in extremis un acord per a crear un fons per a les pèrdues i danys que pateixen els països més vulnerables al canvi climàtic, sense data límit. Quant a la necessària mitigació de l’emergència climàtica, és a dir, la reducció de les emissions, cap avanç respecte de la COP26 de l’any passat. Ja ho veieu, davant la impotència per a frenar l’escalfament global, tan sols millorar les alertes i pal·liar els danys. És a dir, restar atents a les previsions de l’oratge i, en cas de catàstrofe, actuar a posteriori. Mala peça al teler.

A nivell mundial, doncs, les dades segueixen tossudament marcant l’acceleració de l’escalfament global capitalogènic (provocat pel Capitalisme), cosa normal vist que no s’està fent res de bo per a aturar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Canviant el focus d’atenció al meu petit racó del Camp de Túria, al meu observatori d’aficionat, situat a la part més alta del terme de Bétera, aquesta tardor climàtica del 2022 (mesos de setembre, octubre i novembre) ha mostrat un capteniment dissortadament habitual en els darrers anys, amb domini de l’oratge força càlid (amb rècord de temperatura mitjana en 14 anys) i més aviat sec, malgrat algun episodi puntual i extremat de pluja, com el que es va esdevenir el 12 de novembre, amb la presència persistent d’un tren de tempestes, generat per una DANA i vent de mar, que, a la meua comarca i altres de més al nord, va descarregar pluges torrencials i pedra durant bona part de la jornada, amb un total diari de 120 mm, inundant fondalades i fent malbé arbres i conreus de l’àrea afectada. Un episodi extrem que va salvar el recompte líquid d’una tardor que, en general, ha estat més seca del que hom esperaria al nostre clima mediterrani en aquesta estació tardoral, si no es tingués en compte la irregularitat pluviomètrica, que n’és tan característica en qualsevol període temporal. Per mesos, tots tres han estat força càlids, més càlids que allò esperat (novembre també amb rècord de temperatura mitjana en 14 anys), i mentre que setembre i octubre han portat ben poca pluja, novembre ha resultat prou plujós gràcies a l’episodi de DANA comentat abans (entre dijous 10 i dissabte 12). Adjunte un quadre amb el resum de dades estacionals.

Quant a l’històric de dades de la tardor climàtica de què dispose (14 anys per a la temperatura i 25 per a la pluja) i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’hi observa que la temperatura segueix una tendència ascendent (línia vermella de la recta de regressió), que a hores d’ara se situaria al voltant de 0,5ºC per damunt de la que teníem fa 14 anys; mentre que la pluja total recollida segueix una evolució mínimament descendent (línia blava de la recta de regressió), que a hores d’ara se situaria al voltant d’uns poc significatius 5 mm per davall de la que teníem fa 25 anys.

Aprofite l’avinentesa per a fer-vos cinc cèntims de les previsions meteorològiques per a aquest hivern climàtic (mesos de desembre, gener i febrer) que ara comença: Segons AEMet, a la franja est de la península Ibèrica les temperatures mitjanes seran prou superiors a les normals i les precipitacions acumulades una mica superiors a les normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010). Un altre hivern primaveral, doncs. Si més no, no haurem d’excedir-nos amb el consum energètic, tan car per a la butxaca i per al planeta.

Molta salut i bona meteorologia hivernal. I bones festes de Nadal i Cap d’Any!