Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

13 de setembre de 2021
0 comentaris

Observant el canvi climàtic des del Camp de Túria: estiu 2021. El 6è informe de l’IPCC.

Això era i no era una granota que una forta tempesta havia deixat a l’ampit d’una finestra. Una finestra oberta des d’on va veure un bassiol ple d’aigua ben a tocar. En un tres i no res hi va saltar i s’hi va capbussar, pensant-se que hi trobaria una nova casa, si més no més confortable que el cumulonimbus que l’havia xuclada de la bassa on vivia i l’havia portada d’ací d’allà hores i hores ben marejada. Va notar-ne l’escalforeta i va pensar que quina sort que tenia d’haver trobat aquella nova bassa tèbia i neta on descansar i passar l’hivern; però malauradament no sabia que era a dins d’una olla al foc, que s’estava escalfant ben a poc a poc, i, sense adonar-se, va acabar la seua vida bullida en el brou d’una sopa ben saborosa.

Hom acostuma a fer servir aquest relat –sense base científica: mai no s’ha vist pas aquest comportament en les granotes– o un de semblant com a analogia de la nostra manca de consciència sobre l’existència de problemes greus que ens afecten –greus a mitjà o llarg termini–, els efectes negatius dels quals s’esdevenen massa a poc a poc per a notar-los a curt termini. Podem pensar-hi en problemes de salut personal (càncer, malalties coronàries, diabetis, depressió…, per hàbits de consum d’aliments ensucrats, ultraprocessats…, vida sedentària), socials (diverses opressions imposades per l’Estat, interioritzades com a normals en considerar-lo massa ingènuament com a superestructura protectora) o globals (esgotament de recursos energètics, extinció d’espècies, destrucció d’ecosistemes, canvi climàtic antropogènic…), que són, aquests darrers, els que ara m’interessa destacar ací.

Com que en aquests casos que he citat no podem notar fàcilment la tendència fatal dels esdeveniments a mitjà o llarg termini, no hauríem de fer cas de les nostres pròpies intuïcions –la ciència de vegades resulta contraintuïtiva— per a atendre la veu dels científics que més en saben, dels experts més honestos que trobem i no del primer xerraire venut a interessos espuris, per molts títols de què es vante. Això ho dic per la publicació en agost proppassat de la primera entrega del sisè informe de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic), elaborat per més de cinc-cents tècnics en la matèria, de vora dos-cent països del món, fet que els atorga prou credibilitat, vist l’interès dels seus governs a justificar les escasses mesures pal·liatives que hi han aplicat fins ara per a solucionar el problema. En el comunicat de premsa de presentació d’aquest informe hi podem llegir:

El canvi climàtic és generalitzat, ràpid i s’està intensificant. Els canvis observats en el clima del nostre planeta no tenen precedents en centenars de milers d’anys, com l’augment continu del nivell del mar, que no es podran revertir fins a diversos segles o mil·lennis més enllà. Tanmateix una reducció substancial i sostinguda de les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle permetria limitar el canvi climàtic, aconseguint tan sols estabilitzar el clima en 20 o 30 anys a venir.

S’està produint un escalfament accelerat. Llevat que les emissions de gasos d’efecte hivernacle es redueixen de manera immediata, ràpida i a gran escala, limitar l’escalfament a prop de 1,5 ºC (objectiu inicial) o fins i tot a 2 ºC serà un objectiu inabastable.

Totes les regions s’enfronten a canvis creixents. El canvi climàtic ja afecta de múltiples maneres a totes les regions de la Terra i de forma diferent; per exemple, l’escalfament de la superfície terrestre és superior a la mitjana mundial i a l’Àrtic és més del doble. Les pròximes dècades els canvis climàtics augmentaran a totes les regions. Amb un escalfament global de 1,5° C, es produirà un augment de les onades de calor, s’allargaran les estacions càlides i s’escurçaran les estacions fredes; mentre que amb un escalfament global de 2 ° C els episodis de calor extrema arribarien amb més freqüència a llindars de tolerància crítics per a l’agricultura i la salut. Els canvis no sols afectaran la temperatura, sinó també al règim de pluges, els vents, la neu i el gel, les zones costaneres i els oceans: major intensitat de precipitacions i risc d’inundacions, sequeres més intenses en moltes regions, augment de les pluges a latituds altes i minva a les subtropicals; augment continu del nivell del mar i les corresponents inundacions costaneres; desglaç del permafrost, fosa de les glaceres i del gel marí de l’Àrtic; escalfament i acidificació de l’oceà, augment de la freqüència de les onades de calor marines, reducció dels seus nivells d’oxigen, amb efectes prou negatius en els ecosistemes marins; augment del nombre i durada de les onades de calor a terra ferma…

La influència humana en el clima passat i futur. Des de fa dècades és evident que el clima de la Terra està canviant, i el paper de la influència humana en el sistema climàtic és indiscutible. No obstant això, en el nou informe també es reflecteixen importants avenços en els fonaments científics de l’atribució, és a dir, en la comprensió del paper que exerceix el canvi climàtic en la intensificació de determinats fenòmens meteorològics i climàtics, com les onades de calor extremes i les precipitacions intenses. En l’informe també es posa de manifest que les accions humanes encara poden determinar el curs futur del clima. Hi ha proves clares que el diòxid de carboni (CO2) és el principal causant del canvi climàtic, encara que altres gasos d’efecte hivernacle i contaminants atmosfèrics també afecten el clima. Si volem estabilitzar el clima serà necessari reduir de forma substancial, ràpida i sostinguda les emissions de gasos d’efecte hivernacle per a finalment aconseguir zero emissions netes de CO2. Així mateix, limitar altres gasos d’efecte hivernacle i contaminants atmosfèrics, especialment el metà, podria ser beneficiós tant per a la salut com per al clima.

Ja a dins de l’informe, veiem que la nostra Mediterrània serà una de les regions on els efectes del canvi climàtic seran prou marcats: la pujada de temperatura prevista, respecte del període 1850-1900, s’estima per a mitjans d’aquest segle entre 2,1 i 2,9º C, essent 2,4º C la més probable; i per a finals de segle entre 2,2 i 5,5º C, essent 3,3º C el més probable. Quant a les precipitacions hi ha més incertesa; però s’apunta a un descens a mitjans de segle entre un 8,9 i un 10,9 %, i a finals de segle entre un 9,4 % i un 16,8 %.

En resum, que la temperatura mitjana del planeta ha pujat des del darrer informe i ho seguirà fent, que els humans en som els responsables i, doncs, ho hem de solucionar entre tots. Que les transicions previstes per efecte d’aquest canvi climàtic no sempre seran graduals, sinó que podrien resultar catastròfiques. Que hem d’apartar-nos del capitalisme actual, que hi ha molt poques possibilitats de seguir creixent, que l’única manera d’evitar el col·lapse climàtic implica frenar el creixement desmesurat actual (“Alguns científics subratllen que el canvi climàtic està causat pel desenvolupament industrial, i més concretament, pel caràcter del desenvolupament social i econòmic produït per la naturalesa de la societat capitalista, la qual, doncs, consideren insostenible en última instància“, podem llegir a l’informe). Que la resposta coordinada internacional, desenvolupada per a combatre el canvi climàtic, fins ara ha resultat buida d’accions efectives i, doncs, bàsicament  hipòcrita (conduïda pels representants polítics, coneguts per estar sempre dominats pels guanys electorals, per càlculs curt-terministes).

Ens trobem en un moment històric cabdal, de canvis profunds motivats per la doble crisi climàtica i energètica, a què ens està abocant aquest capitalisme sense mesura que ens domina i explota arreu, a totes i a tot, amb l’ajut inestimable de la força dels estats. Front a l’individualisme eixorc a què ens forcen des de tots els àmbits –polític, econòmic, social—, emprant els mitjans d’adoctrinament i d’execució de les lleis protectores de les elits, hem d’emprar l’esperit crític per a superar les diferències que ens separen i construir alternatives col·lectives i horitzontals de suport mutu i de defensa de la vida al planeta, un nou model econòmic sostenible i compartit, front als interessos egoistes i, com hem vist, suïcides dels amos del capital, que semblen voler salvar-se, ells i els seus serfs, implantant-nos una mena de neofeudalisme excloent. Atenció a “extinction rebellion”.

Passant a considerar les dades estacionals del meu observatori meteorològic, situat al sud-est del Camp de Túria, veiem que aquest estiu climàtic del 2021, que aplega les dades corresponents als mesos de juny, juliol i agost (trimestre més càlid de l’any), ha mostrat una estació més càlida i més plujosa que el patró triat, i una força mitjana del vent, majoritàriament de component est, que ha marcat un rècord d’estiu al meu observatori; dades que podeu veure resumides al quadre adjunt.

Quant a l’històric de dades de l’estiu climàtic de què dispose (13 anys per a la temperatura i 24 per a la pluja) i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’observa que la temperatura segueix una tendència ascendent (línia vermella de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant de 0,4º C per damunt de la que teníem fa 13 anys; mentre que la pluja total replegada segueix una evolució descendent (línia blava de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant de 10 mm per davall de la que teníem fa 24 anys. El resultats, tot i no gaire extremats, van en la línia de les previsions del canvi climàtic que estem vivint. No he volgut comentar les comparacions amb el patró, perquè aquest fa referència a un altre punt d’observació.

Si us ve de gust, podeu complementar aquesta informació amb la que podeu trobar en altres apunts d’aquest mateix blog, a l’apartat de “meteorologia”.

Aprofite l’avinentesa per a fer cinc cèntims de les previsions meteorològiques per a aquesta tardor climàtica (mesos de setembre, octubre i novembre) que ara comença: Segons AEMet, les temperatures mitjanes al centre i sud de la península Ibèrica, inclosa la franja mediterrània, seran superiors a les normals (mentre que al centre i nord del Principat seran normals) i les precipitacions acumulades a tot l’est peninsular seran normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010).

Molta salut i bona meteorologia tardoral.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.