Observar, llegir, escriure

Com escrivia al resum meteorològic de desembre passat, al meu observatori d’aficionat vaig assolir un rècord de temperatura mitjana més alta en 13 anys i vaig registrar el mínim anual de pluja replegada. I als corresponents de gener i febrer d’enguany, hi destacava les temperatures càlides, sobretot al febrer, i l’escassa pluja respecte dels valors esperats segons el patró triat. El resultat d’aquest panorama mensual aplicat al darrer hivern climàtic, que aplega les dades corresponents als mesos de desembre, gener i febrer (trimestre més fred de l’any), ens  mostra una estació hivernal massa càlida, força seca i poc ventosa, en el meu punt d’observació situat al sud-est del Camp de Túria; dades que podeu veure resumides al quadre adjunt; anormalitat que també ha estat la tònica arreu del nostre país de països.

Com a causa fonamental d’aquest capteniment anòmal llavors hi assenyalava el bloqueig anticiclònic que havia dominat l’oratge al nostre país durant bona cosa de mesos; perquè el potent centre d’altes pressions habitual a les Illes Açores s’havia desplaçat cap al sud-oest d’Europa i desviava les pertorbacions atlàntiques cap al nord i l’est del nostre subcontinent, incloent-hi les masses d’aire més fredes que les alimentaven. El cas és que, parant atenció als resultats d’estudis climàtics que hom cita a la xarxa digital en webs dedicades al tema meteorològic, es dedueix que al trimestre hivernal que estic analitzant aquest tipus de situacions troposfèriques, com la que hem tingut enguany, és tendència creixent des de mitjans del segle passat ençà a tota la península Ibèrica, amb resultat d’uns progressius escalfament i sequera a pràcticament tot el territori, indicant una evolució hivernal cap a l’estabilitat, és a dir, cap a una major pressió atmosfèrica mitjana.

Una evolució cap a l’escalfament i la sequera que es confirma en el meu històric anual de dades del trimestre hivernal de què dispose (14 anys per a la temperatura i 24 per a la pluja) i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica. S’hi observa que la temperatura mitjana segueix una tendència clarament ascendent (línia vermella de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant d’1,7º C per damunt de la que teníem fa 14 anys; mentre que la pluja total replegada segueix una evolució descendent (línia blava de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant de 30 mm per davall de la que teníem fa 24 anys.

També hi caldria tenir en compte l’opinió de recercadors experts en canvi climàtic, citada en un apunt anterior, que veu en el progressiu escalfament de l’oceà Àrtic, conseqüència del canvi climàtic antropogènic, un factor clau que està portant a la progressiva desestabilització del corrent en jet polar (corrent que separa les masses d’aire polars de les tropicals i flueix d’oest a est, ràpidament i sinusoïdal a la banda alta de la troposfera), amb resultat d’oscil·lacions més amples i lentes, amplificant l’abast dels canvis meteorològics de nord a sud i alentint-los alhora, produint més situacions meteorològiques estancades i anòmales.

Si us ve de gust, podeu complementar aquesta informació amb la que podeu trobar en altres apunts d’aquest mateix blog, a l’apartat de “meteorologia”.

Soc conscient que el gruix de gent que s’interessa per la meteorologia ho fa per a conèixer els pronòstics de l’oratge, de cara a programar millor la seua vida, i no pas per a analitzar els resultats a posteriori, les seues possibles causes i conseqüències futures, que són activitats més aviat científiques i potser més avorrides. Els observadors aficionats a la meteorologia tan sols disposem de dades reals, de fiabilitat limitada pels nostres aparells de mesura, i, quant a les previsions, tan sols tenim l’accés, mitjançant la xarxa digital, a les que fan allí enllà potents ordinadors i empren les institucions dedicades a l’estudi i divulgació d’aquesta ciència, i els homes i dones del temps als mitjans informatius. Per això, aprofite l’avinentesa d’aquesta mirada estacional per a reproduir-hi la previsió estacional que publica l’Agència Estatal de Meteorologia a la seua web: Segons l’AEMet, a la primavera climàtica (mesos de març, abril i maig) d’enguany, a tota la península Ibèrica tindrem temperatures mitjanes prou superiors a les normals (atenció!) i a la banda est peninsular precipitacions acumulades normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010).

Salut i bona meteorologia primaveral. I que les guerres, aquesta d’ara i totes les silenciades als mitjans generalistes, acaben aviat.