Des d’antic sabem que pel juliol, a l’era i a cel descobert, fa bon sol, o que tot és beure i suar, i el fresc debades buscar; tanmateix, açò d’enguany ha sigut fora mida, esdevenint el sisè mes excepcional del 2022, per les temperatures altes i persistents registrades, assolint-se el rècord de temperatura mitjana més alta al meu observatori (14 anys de dades) en aquest setè mes del calendari gregorià. Aquest 2022 ha estat un any ple de singularitats, clarament anormal, on maig ha registrat temperatures típiques de juny; juny, d’agost; juliol, de més enllà d’agost; i agost? Amerats per successives glopades d’aire càlid saharià, meteoròlegs i climatòlegs, entrevistats sobre aquesta qüestió, han remarcat que hem d’acostumar-nos-hi, perquè la calor que hem patit des de maig serà pel cap baix el clima normal d’ara endavant, inexorablement immersos en un escalfament global imparable, com s’han cansat d’advertir-nos-ho les darreres dècades, sense que el hi fèiem gaire cas. I ara hi tocarà prendre mesures pal·liatives urgents, perquè ens hi juguem la vida de les persones ―i animals i plantes― més vulnerables als “colps de calor”.
Oficialment, en aquest juliol passat hem sofert la segona onada de calor d’aquest estiu; però una de més intensa i llarga del que fora habitual, perquè estava afectada per una bossa d’aire relativament fred en altura, estacionària, que se situava a l’atlàntic, a l’oest de Portugal; generant un corrent del sud que accentuava encara més l’entrada de masses d’aire força càlides, que portaven a un escalfament intens, començant per la banda oest peninsular, que a poc a poc ens abraçava de ple i s’hi estancava; dilatant la situació anòmala més enllà de la setmana central del mes. Però, com he escrit abans, l’aire càlid, amb petits respirs, no ens ha deixat en cap moment. Si observem el mapa de previsió de geopotencial en altura per al 13 de juliol d’enguany, que adjunte, veurem que s’assembla molt al corresponent al 17 de juny, que vaig incloure a l’apunt corresponent. En ambdues situacions meteorològiques extremes ens trobàvem al cor de sengles onades de calor i en totes dues una DANA, amb reflex en superfície, se situava a l’oest de Portugal, impulsant vent tòrrid del sud sobre la península Ibèrica.
Però n’hi ha més. Aquest oratge d’estiu persistent des de maig ens ha portat una altra conseqüència que agreuja la situació: la Mediterrània s’ha escalfat més del normal i això ha fet augmentar encara més les temperatures del litoral i prelitoral adjacents, perquè el típic llevant d’estiu no els hi podia refrescar gaire i, el que és pitjor, els hi ha portat una xafogor insuportable, típica d’agost, per l’augment de la humitat relativa de l’aire marítim reescalfat; esdevenint una autèntica onada de calor marina, que aquest any, doncs, tindrà una durada anormalment llarga (com a dada preocupant tenim un comiat de juliol amb un seguit de nits d’insomni, amb mínimes tòrrides: temperatures iguals o superiors als 25º C). I si a més tenim en compte que, per efecte d’aquest canvi climàtic capitalogènic, la nostra mar s’està escalfant més que cap altra del planeta (les dades ho demostren, vegeu la web del CEAM), haurem d’esperar que a casa nostra en tinguem efectes encara més extrems.
Amb l’afegit que aquesta mar tan calenta pot portar-nos pluges catastròfiques quan se’ns acoste la tardor i vulga visitar-nos alguna DANA o embossament d’aire fred; fet més probable entre agost i novembre; però també durant tot l’any, com hem vist amb les DANES lligades a les onades de calor més recents. Un meteor més probable ara que abans, per l’afebliment i la consegüent major ondulació del corrent en jet polar, resultat de l’escalfament global, que, d’altra banda, també afavoreix l’estancament de les situacions meteorològiques, com hem vist en aquestes onades de calor tan persistents.
Tot fa pensar que ja ens trobem immersos en una climatologia adversa sense remei, que durant l’estiu ens portarà onades de calor més intenses i duradores que abans, amb temperatures insuportables diürnes i nocturnes; mentre els qui prenen les decisions per nosaltres fan com que actuen per a reduir algunes de les seues causes, però no pas la causa arrel: la crema accelerada de combustibles fòssils dins d’un sistema econòmic embogit, consumista i depredador, anomenat capitalisme. El clima seguirà alterant-se sine die i a hores d’ara trobem a faltar més mesures per a pal·liar els seus efectes sobre la salut dels ciutadans, sobretot a les zones urbanes, per l’efecte de l’excés de ciment i asfalt, que fa augmentar la temperatura, anomenat “illa de calor”, que transforma les ciutats en un parany mortal a les hores centrals dels dies més calorosos; mesures que haurien de provocar canvis, entre d’altres, en l’urbanisme (per exemple: més zones d’ombra, més zones verdes, carrers ben ventilats, ús d’aerosols humits en episodis extrems, ús de materials exteriors de color clar, una millor ventilació natural dels habitatges, etc.) i en la feina, per a limitar-la o prohibir-la a ple sol durant el migdia dels dies amb onada de calor o alta xafogor. Cal més serietat en l’anàlisi i el tractament de les dades d’aquest fenomen climàtic, i en l’adopció de mesures de correcció adients per a eliminar-ne les causes i els efectes; perquè a hores d’ara aquest escalfament està esdevenint un entrebanc vital, com ha demostrat l’augment de morts per insolació en el que portem d’estiu.
I pel que fa a la meteorologia d’aquest proppassat juliol, tot seguit us deixe un resum de les dades recollides al meu observatori d’aficionat i una tria de les gràfiques més significatives de l’estació automàtica.
Desitge que tinguem un agost meteorològicament normal, és a dir, menys calorós del que han sigut els mesos anteriors d’estiu; i que “les darreres pluges d’agost porten la tardor” i “l’aigua caiga neta, pura i amb mesura”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!