Escolta Espanya
Deixa un comentari
- Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
- que et parla en llengua – no castellana;
- parlo en la llengua – que m’ha donat
- la terra aspra:
- en’questa llengua – pocs t’han parlat;
- en l’altra, massa.
- T’han parlat massa – dels saguntins
- i dels que per la pàtria moren:
- les teves glòries – i els teus records,
- records i glòries – només de morts:
- has viscut trista.
- Jo vui parlar-te – molt altrament.
- Per què vessar la sang inútil?
- Dins de les venes – vida és la sang,
- vida pels d’ara – i pels que vindran:
- vessada és morta.
- Massa pensaves – en ton honor
- i massa poc en el teu viure:
- tràgica duies – a morts els fills,
- te satisfeies – d’honres mortals,
- i eren tes festes – els funerals,
- oh trista Espanya!
- Jo he vist els barcos – marxar replens
- dels fills que duies – a que morissin:
- somrients marxaven – cap a l’atzar;
- i tu cantaves – vora del mar
- com una folla.
- On són els barcos? – On són els fills?
- Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
- tot ho perderes, – no tens ningú.
- Espanya, Espanya, – retorna en tu,
- arrenca el plor de mare!
- Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
- que el plô et torni feconda, alegre i viva;
- pensa en la vida que tens entorn:
- aixeca el front,
- somriu als set colors que hi ha en els núvols.
- On ets, Espanya? – no et veig enlloc,
- No sents la meva veu atronadora?
- No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
- Has desaprès d’entendre an els teus fills?
- Adéu, Espanya!
- Pasqual Maragall. Ai! No que era el seu avi. Perdó pel lapsus
Comparteix això:
Ara defendria a més de la cultura propiament dita, la televisió en catalá.