Bloc de notes

Arxiu de la categoria: confinament

Salt – Anglès – St Grau – Salt

0
Publicat el 19 de maig de 2020

Avui he fet la primera sortida llarga des de fa moltes setmanes coincidint amb l’entrada de la nostra regió sanitària a la fase 1 de confinament. Ja tenia ganes d’estirar les cames de debò després de tantes setmanes de no poder sortir del poble i he triat de fer una ruta amb una part a peu i una altra en bici. En realitat, gairebé tot en bici excepte la pujada a St Grau.

La riba encara es veu molt tocada pel Glòria i suposo que per molt de temps perquè dubto que l’Administració dediqui esforços econòmics a refer les destrosses del temporal ara que estem patint tant amb la pandèmia. A més, hi ha polèmica amb això de “refer”. Què vol dir exactament? Netejar? Arreglar? Regenerar? Treure els troncs i les branques que el corrent ha apilonat en alguns indrets és bo? Fa mal a algú? Fa nosa a algú? És beneficiós o perjudicial per als animals i les plantes?

La vista des del cim de St Grau és esplèndida, es veu des de les Agudes a les Medes, i em carrega les piles encara que la calija no deixi gaudir la panoràmica prou completa.

Per altra banda, poder caminar per aquests bosquets al peu de la muntanya és simplement fenomenal.

El confinament de les misèries educatives

0
Publicat el 12 de maig de 2020

Alguns companys activistes que conec critiquen que el discurs d’en Xavier Díezés massa intel·lectual i no arriba a molts companys docents, hauria de ser més planer“; diuen que estan “molt ok en molts temes que exposa però alguns fa una mica de melting pot“; en diuen moltes coses (també perquè es tracta d’un articulista prolífic)  i no pas sempre positives.

Per altra banda, d’altres defensen el que escriu. Per exemple, un que fa de mestre escriu en un dels meus grups de whatsapp que “és dels pocs que ha estat capaç de qüestionar les polítiques educatives neoliberals camuflades en conceptes com excel·lència, autonomia, competències bàsiques, emprenedoria, innovació, etc. Les ha despullat en múltiples articles destriant la part que pot respondre a unes fonts científiques amb l’engany al qual ens van fent caure tot clarificant cada cosa a què obeeix i cap on es dirigeix. En aquests moments de preinscripcions on predomina cert histerisme, on generalment aquesta competició porta a la venda de suposades pastilles màgiques i religions postmodernes, com si la realitat social i les desigualtats no existissin, alguns dels seus articles són molt necessaris“.

Jo més aviat em decanto per la segona opinió i per això m’agrada compartir articles seus, com per exemple aquest.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Obrir els ulls

0
Publicat el 11 de maig de 2020

Tot mirant enrere recordo un d’aquests moments que et fan aturar per tornar a pensar-ho tot, i és que a vegades veus una cosa que et sembla tan forta que et trasbalsa, és un xoc. Fa adonar-te d’allò que tenies davant però encara no havies vist i et fa llegir, podríem dir, la realitat d’una altra manera. De cop i volta, toques de peus a terra i veus el món tal i com és. Això em va passar a mi amb la notícia de la victòria de Trump a les eleccions als Estats Units: de cop vaig veure que el món estava molt pitjor del que havia pensat fins llavors; va ser el clatellot que em va fer obrir els ulls. Com podia ser que tanta gent votés i fes president un paio així?

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Començament en fals

0
Publicat el 9 de maig de 2020

Ara que (al menys una part de) la premsa es fa ressò de la mort del policia torturador Billy el Niño és un bon moment per tornar a denunciar aquesta democràcia de fireta que tenim i recordar alguns fets. Per exemple, que el final de la dictadura feixista no va pas comportar  la depuració d’al menys un parell dels elements estructurals del sistema: la judicatura i la policia franquistes.

El cas d’Antonio González Pacheco no és pas una excepció. Aquest article de “Crític” repassa l’historial d’onze policies acusats de tortures durant el franquisme que van fer carrera en democràcia i van rebre ascensos i condecoracions per part de governs espanyols tant de dretes com de l’autoanomenada esquerra.

Poble pagès

0
Publicat el 5 de maig de 2020

Sembla mentida que aquesta estampa tan bucòlica pertanyi a un dels municipis més densament poblats de Catalunya que a més a més pateix un procés de suburbialització dramàtic. Però sí, això és a Salt, a amb prou feines quinze minuts a peu de casa.

Per cert: hem conegut aquest nou saltenc que acaba d’arribar al món en el nostre poble fa només uns minuts.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El joc de les granisses

0
Publicat el 8 d'abril de 2020

Recordo que quan vaig llegir “Siddharta”, ja fa molts anys, vaig quedar encisat pel llenguatge poètic que feia servir Hermann Hesse. A més, les experiències del protagonista em van injectar unes ganes de viure tremendes, i això que jo no tinc gens de tirada cap a la mística o les coses de l’esperit, però les aventures d’en Siddharta amb en Govinda, després amb la Kamala i encara més tard tot sol em van fer pensar que em quedava molt per viure. Jo devia tenir vint-i-pocs anys.

En canvi, ara que he llegit “El joc de les granisses” trobo que el llenguatge, o potser els sentiments i pensaments que descriu, o com els descriu, és per a mi massa embolicat, enrevessat. Indesxifrable, impenetrable. Potser parla des d’uns supòsits massa elevats o cultes, o és que no sóc capaç de copsar tanta sublimació i això no em deixa apreciar el llibre com cal: se m’ha fet llarg. Tot i que el component espiritual hi és molt important, també ho era a “Siddharta” i en canvi aquell llibre em va enganxar i m’ho vaig passar bé mentre el llegia.

La part que m’ha agradat més han estat els escrits d’en Josef Knecht recollits com una addenda al final del llibre. De fet, l’últim dels escrits és un conte hindú, si es pot dir així, i m’ha portat al cap aquell altre Hesse que vaig conèixer i em va encisar.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Cumquats, frèsies i altres

0

Aviat tindrem els cumquats prou madurs per menjar-ne algun. M’agraden molt per la barreja de dolç i àcid que tenen, i a més s’hi posen molt bé perquè es deixen menjar amb pela i tot!

Per altra banda, les frèsies ja s’han obert del tot i estan esplèndides. La Maria està contenta i n’està molt orgullosa; és una bona jardinera!

També han sortit molt bé unes altres flors que la Paz i ella cuiden al pati de casa però aquestes no sabem com es diuen.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Carrers deserts

0

Avui he hagut d’anar a Girona i això m’ha servit per tornar a fer-me una idea de com es podria aprofitar el Passeig dels Països Catalans (i també el Passeig d’Olot) si s’hi restringís l’ús del cotxe, al menys dissabtes i diumenges. El coronavirus ha fet que molta gent s’hagi de quedar a casa i, per tant, el trànsit és molt reduït.

Al mateix temps, he trobat un article que en Jordi Borràs ha publicat de Girona. Molt bonica, la ciutat sense gent, i les fotos per emmarcar, però hi trobo a faltar imatges del tros de ciutat que tinc al cap. Aquí en deixo quatre d’una part del camí que he fet avui.

El problema és que la buidor (la inutilitat) d’aquests espais desaprofitats és que habitualment (vull dir abans de la pandèmia) ja ho és 22 hores de cada 24. Jo, cada vegada que veig aquestes imatges em fa mal el cor de pensar en l’abús que ha exercit el lobby de l’automòbil per acaparar tanta part de la ciutat només per al cotxe, i total per no aprofitar-lo realment. Somio en aquest espai i hi veig paradetes d’un mercat enorme, pistes de bàsquet o futbol, gent fent running, mainada jugant, ciclistes passejant, skaters fent piruetes…