Bloc de notes

Avui és el primer dia d’aquestes festes que he estat tot sol amb les gates. A més a més també he anat tot sol a l’excursió que havia pensat de fer perquè cap dels altres pedalaires amb qui surto de tant en tant no ha pogut venir per motius diversos.

He fet una ruteta a peu amb aproximació en bici: fins a Aiguaviva en bicicleta i des d’allà he baixat a peu cap al veïnat del Güell i tot seguit cap al vell i entranyable volcà de la Crosa. Li he fet tres quarts de volta,aproximadament, i he tornat pel camí ral (tot asfaltat en aquest tram, per cert).

L’anada en bici amb en Pau ha estat pel que anomeno “la ruta vella” (la que feia servir jo fins fa poc) i la tornada per “la nova” (per la via verda entre GRN i Banyoles), més o menys com el que ja vaig fer aquest estiu passat.

Hem dinat al Club i a la tarda hem muntat l’arbre de Nadal. Per cert, les gatetes l’han confós amb un rocòdrom!

Hauria volgut penjar-hi llums i ornaments de nadal amb l’E però crec que seria una temeritat fer-ho després d’haver vist què hi fan la blanca i la petita, de manera que ho deixarem aquí.

Avui he tornat a fer la ruta de divendres però al meu aire i amb alguns canvis que em fan la ruta més propera (als meus gustos i a la meva localització). També més clara.

L’Alfons, en Pep i jo hem seguit una ruta de Wikiloc (de l’Anna Gibert, que no conec). Ha sigut de les de rodar més que no pas de les de pujar i baixar, i per això m’ha agradat. A l’Alfons li agraden més les trialeres i els pendents drets però avui hi ha hagut pistes, una mica d’asfalt i pocs corriols. Com que m’ha agradat i no he tingut temps de fer parades per a fotos miraré de fer-la un altre cop ben aviat per afegir-hi fotos dels indrets que m’han semblat interessants.

I al vespre he volgut anar a veure la segona part d’Avatar, ara que la fan en català. També en 3D, per cert, i és espectacular, tot i que l’impacte de la primera peli va ser tan positiu que aquesta no sembla tan bona tot i que també la trobo excel·lent.

A la sala només hi havia una vintena de persones, potser trenta perquè amb la foscor no ho he vist bé, i això que és l’única versió catalana de les 14 sessions que fan cada dia d’aquesta pel·lícula. No puc evitar la sensació de viure envoltat de gent colonitzada i amb el cervell rentat.

Doncs torna a fer bo i torno a fer l’itinerari d’ahir perquè la traça no em va acabar d’agradar. Avui sí que n’estic satisfet.

Visca el temps lliure.

Fins a St Roc en bici i després a peu. Demà hi tornaré perquè no m’he cansat gaire i veig que la traça és millorable; he mirat de seguir un recorregut que algú ha deixat marcat a Wikiloc però crec que el puc fer més bé.

Algun dia m’agradaria de portar les nenes a St Roc, un lloc proper i agradable que ben segur no coneixen.

Avui he seguit una ruta que he trobat a Wikiloc. L’he marcada per fer-la un altre dia; avui ha estat només un cop d’ull i m’ha agradat però no n’he marcat els punts on cal girar o es poden fer bones fotos. Hi tornaré. La traça tampoc no ha quedat gaire neta perquè he passat de llarg més d’una cruïlla.

Soc una mica tiquis-miquis, ja ho sé.

Havent dinat agafo la bici i tiro cap a Palamós a retrobar en Pau i el seu amic, tal i com hem quedat. Quan hi arribo, dutxa i a sopar al nostre restaurant preferit.

Aviam si demà podem fer un passeig fins a Castell o cala Estreta, o potser pel camí de ronda cap a Platja d’Aro.

Ens hem trobat amb en Pep a can Ninetes i hem mirat de fer un tram de la Ruta del Ter sense l’Alfons, que avui no ha pogut venir.

La veritat és que ha anat prou bé; a mi m’ha costat engegar perquè avui no en tenia gaires ganes, devia ser mitja pàjara, però ens ha sortit una ruta prou maca. Plana i senzilla, que aquesta era la intenció, i ens ha portat a paratges interessants.

Hem fet poques parades i en conseqüència poques fotos; miraré de tornar-hi un dia d’aquests i completar els punts d’interès. El que serà més difícil de millorar serà el recorregut, que ens ha sortit molt apartat del riu perquè no hem trobat els corriols que deuen passar més a la vora, però no passa res, igualment hi tornarem per afinar-ho, que deia aquell. Només per Sidillà i la història de poble colgat i redescobert al cap de molts anys trobo que ja val la pena.

Refer el camí d’ahir però a la inversa ha estat molt més lleuger perquè aquest cop la pedalada ha estat de baixada. Hi he estat unes tres hores contra les quatre d’ahir. Ara, a deixar reposar la bici un parell de dies.

La trobada amb en Gregori va anar molt bé, n’estic content. Ara m’adono que no en tinc fotos! Ens en vam fer una però amb la seva càmera; hauré de demanar-li que me la passi. El pobre està passant una mala situació laboral, n’hi ha per llogar cadires amb la història que m’ha explicat, i el seu cap té un morro que se’l trepitja!

Feia temps que tenia pendent una visita a en Gregori a Olot i avui ha estat el dia, de manera que carretera i manta (és una manera de parlar) i cap a Olot falta gent.

A més, també vull fer un experiment amb una funció de Wikiloc que encara no he provat. Es tracta de gravar rutes que duren més d’un dia; avui començaré a gravar i demà faré la tornada, aviam com queda.

La mitja colla que fem en Pep, l’Alfons i jo hem volgut fer una pedalada cap a Pujals, Sords i altres indrets del Pla de l’Estany però aquest cop no hem arribat ni a mitja colla; només érem l’Alfons i jo perquè en Pep no ha pogut venir.

Per cert, no sé de què li ve el nom a aquesta comarca perquè poques pedalades he hagut de pujar i baixar tan sovint com avui. País dels Turons li escauria més bé.

Ruta bastant clara i poc complicada per pistes i corriols. Esforç moderat si descomptem el tram de la pujada des de Sta Afra, que és molt dret però curt (uns centenars de metres fins abans de la torre d’electricitat).

Dia gris i no pas gaire bo per gaudir de les vistes però la temperatura sí que ha acompanyat: ni fred ni calor, ideal per caminar.

Suaument, dolçament.

El vent m’empeny.

Amb prou feines trepitjo els pedals.

Ni tan sols suo.

Com si fos diumenge.

Per cert, quin llamp de lledoner!

És una variant de la que vam fer abans d’ahir amb els Pedalemuquè: pujant a Brunyola i travessant el riu pel pas dels àrids primer i per la resclosa d’en Joga després.

La pujada a Brunyola fa suar una mica però en realitat no és gaire cosa i en canvi té una bona vista i val la pena. Fins i tot avui, que amb la boira es veia poca cosa.