Bloc de notes

Arxiu de la categoria: Gironès i més enllà

Germans en bici

0
Publicat el 6 de juny de 2022

Ha estat una trobada entranyable per fer una sortida bonica i coincideixo amb el meu germà que n’hauríem de fer més sovint. La relació que tenim és excel·lent però en canvi ens veiem poc.

M’hauria agradat travessar el riu i remullar-nos-hi un parell de cops més però només hem saltat de riba a riba sense pont a la resclosa d’en Joga. A l’anada ens ha fet mandra travessar per la Pilastra i a la tornada ens hem mirat el Pas d’en Prats però el riu anava massa ple. Tot i això, ha estat una excursió per repetir. Hem fet això.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Més vies verdes

0
Publicat el 29 de maig de 2022

Avui que he tornat a l’aeroport per recollir el cotxe que hem llogat pel cap de setmana m’he fixat que estan construint un altre tram de via verda des d’Aiguaviva fins al mateix aeroport.

La veritat és que no m’he fixat si a l’aeroport encara hi ha aquell cartellet que prohibia l’entrada als ciclistes.

En qualsevol cas, està bé que les administracions tinguin pressupost per crear vies verdes arreu però el que trobo a faltar és incentivar l’ús de la bici com a mitjà de transport per anar cada dia a la feina, a l’escola o a comprar, i no pas planificar només el lleure del cap de setmana.

Salt – Banyoles – Salt (per la ruta del tren Pinxo)

0
Publicat el 30 d'abril de 2022

Feia temps que tenia al cap aquesta Via Verda del Tren Pinxo però fins avui no m’hi he posat de debò. M’ha semblat una mica massa enrevessada a la sortida de Girona però després et porta prou bé entre camps i polígons fins a Banyoles per camins i corriols planers o poc costeruts.

He fet la tornada com moltes altres vegades que torno del Pla de l’Estany: per Camós, Padrés i Palol de Revardit. La pega ha estat que he punxat i he hagut de fer un bon tram a peu perquè justament avui no portava cap eina ni càmera de recanvi, però m’ho he agafat bé: m’ha vingut de gust passejar per comptes de pedalar i de fet quan la bici ha punxat ja era a St Julià de Ramis; m’ha anat bé aquesta caminada de dues horetes!

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Salt – Sobrànigues – Salt

0
Publicat el 7 de gener de 2022

Rècord de temperatura mínima aquest hivern (-4º) però quan he sortit de casa no he pensat a agafar els guants, quin cap! He estat a punt de fer mitja volta i deixar-ho córrer però a poc a poc, a base d’exercicis amb les mans mentre pedalava i amb l’ajut del sol que piano piano ha anat traient el nas i una mica més, he anat recuperant escalforeta.

M’agradaria trobar una camí ciclable que passés entre el riu i la carretera que va de Cervià a Sobrànigues.

A la tarda, visita a la botiga de pintures perquè també estem escalfant a la banqueta per quan arribi el moment de començar amb la feina de pintar la casa. I canviar-hi el terra; això costarà més.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Salt – Cervià de Ter – Salt (1)

0

Cada vegada que tiro cap a Celrà i voltants hi trobo més coses interessants: refugis antiaeris a l’antic aeròdrom, restes de l’antic Carrilet de Girona a Palamós, una alzina que es feia servir per caçar ocells, arbres centenaris i monumentals, amagatalls de dones d’aigua…

Tampoc no coneixia la via verda que hi ha després del Pont de l’Aigua de Sarrià de Ter, que es veu que porta a Banyoles. Un altre dia la seguiré però avui vaig cap a la Costa Roja i després el Camí del Congost, baixo a Medinyà i Cervià i travesso una passera que he descobert fa poc i connecta Cervià i Bordils. Aquest és, de moment, l’últim descobriment.

Hi tornaré.

Publicat dins de Dia a dia, Gironès i més enllà i etiquetada amb | Deixa un comentari

Salt – Els Àngels – Madremanya – Celrà – Salt

0

Continuo amb la sèrie de pedalades que estic fent per actualitzar els pocs itineraris que ja tinc penjats al wikiloc. La d’avui és una pedalada sobretot de carretera.

El que m’ha agradat més han estat les vistes: primer el mar, amb el Montgrí amatent i les illes Medes ben a prop; després el Canigó poderós i el seguici de muntanyes que l’acompanyen.

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Salt – Brunyola – St Pere Sestronques – Salt (ara sí)

0

Ara sí que finalment he completat la ressenya d’aquesta ruta d’una manera que m’agrada i em deixa sense cap sentiment de deures pendents i puc dedicar-me a alguna altra cosa.

He començat i acabat al pedró de l’església de St Cugat i una de les primeres parades ha estat davant la mesquita de Torremirona. Cada vegada hi ha menys feligresos als temples cristians, al menys a Catalunya, i el Bisbat patiria si ara hagués d’aixecar alguna de les esglésies que té a Salt. No es podrien entendre moros i cristians oberts de ment per compartir temples i no haver de construir-ne un per a cada confessió?

No sé si ara he dit una bestiesa…

Per cert, de què va allò de la bíblia interconfessional?

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Salt – St Grau – Salt

0

Excursió amb en P a peu i en bici fins a St Grau (sense fer la volta per Anglès). A tots dos ens va bé prendre l’aire i sortir de casa ara que encara tenim l’ànima adolorida i anem desorientats per tot el que ha passat. Encara ens hem d’acabar de fer a la idea que l’A no hi és, tot i que en P diu que s’ho va passar més malament fa una mica més de dos anys, quan els metges de Cork ens van dir que el seu germà tenia un tumor al cap.

Jo ho vaig passar malament llavors i també ara. Llavors va ser un ensurt terrible i inesperat, cop sec, un xoc, una sotragada, i ara és un martelleig sord i constant, una remor interna, un neguit que ve de mesos enrere i persisteix en el temps, no s’acaba.

i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

Salt – les Serres – cova Boratuna – Velers – Salt

0

Doncs avui he volgut tornar a la cova de Boratuna i de pas marcar un itinerari a Wikiloc. Arribar-hi pot semblar complicat si no tens cotxe però he agafat la bici i he anat a fer un volt cap a les Serres per baixar a Llorà i llavors pujar a la cova.

Aprofitant l’avinentesa he acabat de pujar dalt de la muntanya on hi ha la cova, el puig de Velers, un cim que no coneixia i que té una vista esplèndida (des de les Agudes fins al Montgrí) tot i que el cim no és gaire alt.

Per cert, que tot pujant hi he trobat en XG, que estava passejant amb el seu gos; feia temps que no ens vèiem. De fet, des que vam deixar l’escola de Primària, can Coquard, que hem tingut molt poca relació tot i que ens hem vist algun cop, sobretot a BiciOci quan hem coincidit que tots dos hi érem per fer arreglar la bici (normalment jo) o petar la xerrada (normalment ell).

La cova de Boratuna

0

Avui he fet el camí fins a l’entrada de la cova d’en Boratuna. Al menys, jo sempre l’havia coneguda amb aquest nom, com si la cova fos d’algú que es digués així, però es veu que aquest és el nom de l’indret: Boratuna. Per tant, he de dir cova de Boratuna. A més, segons he llegit a can Coromines i altres, “bora” vol dir “cova” en un idioma preromà indoeuropeu i “tuna” vol dir el mateix en el català d’aquestes contrades, de manera que es tracta d’una cova-cova (!). També s’anomena Boratuna el serrat on es troba.

En qualsevol cas, me la va descobrir algú de la colla d’amics de Salt (devia ser en JM o la NC o potser en FC) a la meva adolescència i després l’he visitada mitja dotzena de vegades amb gent diversa o tot sol, però feia molts anys des de l’últim cop. Avui només hi he entrat uns pocs metres perquè no duia llanterna. He vingut més que res per veure si recordava el camí i com que l’he trobat (amb l’ajut de Wikiloc) ara tinc ganes de tornar-hi per ensenyar-ho a la MJ i les nenes.

Mitja pàjara

0

L’altra meitat ha estat mandra, però al capdavall no m’ha vingut de gust acabar tot el recorregut que de bon principi m’havia proposat (la circumval·lació de la part nord de les Gavarres). 

Potser té a veure amb les males notícies de l’A? Entendre els missatges del propi cos, com es fa això?

He entrat a casa capcot i xino xano quan encara no feia dues hores que n’havia sortit.

i etiquetada amb , , | Deixa un comentari