Arxiu de la categoria: Gironès i més enllà

Salt – Brunyola – St Pere Sestronques – Salt

Avui he sabut que fa anys que porto una gravel. Aquestes bicis que ara estan de moda i que serveixen tant per carretera com per camins enmig de camps, tant per passejar per vies verdes com escalar ports de muntanya, ara es diuen «gravel». «Gravel bike», en diuen. Un company em diu que són les antigues bicis de ciclocross, i un altre que són les híbrides que fa anys que tenim la gent que ens agrada combinar rutes asfaltades amb camins de pagès. Fa 14 o 15 anys que em passejo amb la Scott verd-grisosa i tot just avui he gravat la meva primera ruta gravel a wikiloc.

Un apunt per la Pedra Dalmaua, just passat Aiguaviva i que sempre m’havia cridat l’atenció; «un monument al mig del no-res? als afores d’un poblet?». Doncs es veu que es tracta d’una roca basàltica on diuen que un sant local (St Dalmau) s’aturava a fer un àpat a mig camí cada vegada que anava de Girona a Sta Coloma quan encara no era ni sant ni tan sols mossèn. Ves què!

Després de la Pedra Dalmaua hi ha un altre lloc que m’agrada, tot i que avui només el vorejo i no hi arribo a entrar: el cràter de la Crosa; un altre dia en parlarem.

Aquesta terra m’omple. Deu ser per la quantitat de masies disperses que esquitxen el territori que m’envolta. O per la teranyina de camins, corriols, pistes i carreteres que enllacen rutes a tort i a dret. O per la natura mig feréstega mig domesticada. O pel castell de Brunyola. O les ermites escampades aquí i allà. No ho sé, no ho sé explicar, però aquí em sento bé, a gust, en pau, sencer, ple. 

La tornada és un tram de via verda i quan passo pel costat de la central de Vilanna penso altre cop en un intercanvi que vam fer fa temps amb uns joves polonesos. Els vam dur per una ruta que no recordo si havia muntat la Diputació o el Consorci de Vies Verdes de Girona: “les arquitectures de l’aigua”, es deia. Vam fer un recorregut molt interessant que caldria recuperar o posar a l’abast de més gent; tothom coneix la Pilastra però com és que es coneixen tan poc meravelles com el Vapor d’Anglès, el Pou de Glaç de Vilanna, le rescloses Reial o d’en Joga o el Palau Berenguer? Cal fer conèixer tots aquests indrets i donar valor al que els nostres avantpassats van construir per treure profit de la força de la natura; és una part important de l’adaptació al medi que ens ha portat on som.

 

Salt – St Mateu – Sta Pellaia – Salt

Torno a les Gavarres i per anar-hi torno a sortir de Salt pel Passeig dels Països Catalans. Que estrany que se’m fa que les entitats ecologistes i veïnals no es fixin en aquesta avinguda tan ampla per rescatar-la dels cotxes i recuperar-la per a la gent. Els quatre carrils estan infrautilitzats la major part del dia i només s’omplen a les hores punta. Crec que s’ha de reivindicar que tota l’avinguda es talli al trànsit, com a mínim tot dissabte i tot diumenge. Paral·lelament, reivindicar una millora del transport públic i a la llarga tenir un tramvia que aprofiti part d’aquest espai.

Ah, i parlant de coses que ens puguin fer la vida més fàcil i agradable, l’estètica també és una part important del que vivim cada dia. Algú dels despatxos de Barcelona no podia haver dit als operaris de la companyia elèctrica que un pal de llum no lliga gaire amb una església romànica i fa mal als ulls? Uf, però ja m’estic repetint, que això ja ho vaig escriure fa poc.

Sort que en aquesta pedalada veig alguna cosa que m’anima: les pluges de les darreres setmanes han tornat l’aigua a l’Onyar i ara ja s’assembla més a un riu. Unes pluges que, per cert, no han anat gens bé al terra de la via verda. Segur que l’eficient maquinària de la Diputació ho arreglarà ben aviat!

I per acabar la jornada, una vista de les que sí que m’animen de debò (encara que la calija faci que la definició sigui molt pobra): el Canigó nevat vist des de la via verda abans d’entrar a Quart.

Salut!

 

Salt-Celrà i tornada

He tornat a Celrà amb la idea de gravar l’itinerari, però la mala sort ha fet que la bateria del mòbil em fallés i només pogués guardar la primera part del recorregut: de casa a Celrà. Què hi farem! Haurem de tornar-hi 😀

Com que ja fa temps que van arrencar els pins que hi havia al costat del cementiri de St Daniel no puc lligar-hi la bici i he pedalat uns centenars de metres més per deixar-la a l’aparcament de la Font del Ferro. Es nota que som a l’hivern perquè l’aparcament estava gairebé buit, només dos cotxes, tot i que abans d’arribar a can Lliure ja m’havia creuat amb dues colles de ciclistes que baixaven a tota llet. Aparteu les criatures!

Tinc curiositat per saber coses de can Mistaire, les restes de la masia que hi ha a mitja pujada. Potser el nom ve de la feina principal de la família, la fabricació de mistos? Més amunt o pels voltants hi ha altres masies, abandonades o no: can Sistac, can Baldic, cal Marxant, can Barris… Quanta vida, antigament, a les Gavarres. Bé, ara també n’hi ha, de vida humana, però més aviat de passada. La gent hi ve a passejar, córrer o pedalar, però abans s’hi estava, hi feia vida. Segur que el seu coneixement de l’entorn era molt superior a les incertes nocions amb què ens imaginem coses la gent que ara hi passem a peu o en bici.

A Celrà solia fer un tallat al cafè de la plaça, però les últimes vegades que hi he estat sempre l’he vist tancat, de manera que prenc alguna cosa a l’Ateneu. És l’hereu de l’antic ateneu que els amos de la fàbrica van construir el 1900-i-poc per a l’esplai dels seus treballadors. Ara hi ha un teatre collonut i un bar-cafeteria amb molts de llibres.

Sempre penso que alguna vegada m’hauria de quedar a badar per Celrà. No en conec res a banda de l’anomenada del teatre de l’Ateneu i del centre cívic del poble, la Fàbrica. Una idea seria deixar la bici a l’estació de tren de Girona i venir fins aquí a peu, de manera que per tornar podria agafar el tren i ja em trobaria la bici a l’estació per tornar cap a casa.

St Grau revisited

Doncs per fi m’he pogut escapar una estona i estirar les cames. Només un parell d’hores però ja està prou bé, tot i que he hagut de deixar un petit assumpte pendent per a un altre dia.

He pujat altre cop a St Grau. Des de feia al menys un parell d’anys i mig que no hi anava i ha estat com tornar enrere, retrobar-me amb el que era la meva vida llavors -tot i que no cal entrar en detalls, que aquest bloc tampoc no és un confessionari.

Ha estat el que solia fer més d’una vegada cada estiu: agafar la bici i anar pedalant fins a St Gregori Vell (el Veïnat de l’Església). Allà, aparcar-la al costat de la caixa de bústies o a prop del cementiri i pujar a St Grau a peu; després baixar, recuperar la bici i altre cop cap a casa. Total, un parell d’hores, tot i que un dia n’hi puc estar una i mitja o un altre dia tres, depèn de si corro i vaig per feina o m’aturo molt a fer fotos i badar.

He passat mil cops per la Pilastra però sempre m’hi quedo enganxat. La remor de l’aigua, els remolins entre les pedres, els rierencs apilonadets o escampats per la riba… tot això em sedueix tant com el primer dia; els sentits se m’hi quedarien.

I un altre racó que m’agrada especialment és la font de can Verdaguer, que és a cinc minuts a peu del lloc on aparco la bici.

La llàstima ha estat que se m’ha acabat la bateria del mòbil a mitja pujada. La bateria portàtil estava descarregada i això vol dir que no he pogut penjar l’itinerari a wikiloc, o sigui que quan torni hauré de venir més ben equipat.

Salt – Osor – Susqueda – Constantins – Salt

Em sembla que no havia passat mai tanta fred com avui, al menys anant en bici. Fa temps vaig patir un accident i em va quedar un dit de la mà més rebregat que els altres; avui em feia tant de mal que he hagut de parar una estona a la República d’Anglès per escalfar-me amb l’excusa que m’adormia i necessitava un cafè amb llet.

Tot i això, després la pedalada ha anat prou fluida i he acabat fent més de quilòmetres que els que havia pensat que faria quan sortia de casa. La pujada al coll de Nafré, Maifré o Manfré (encara no sé com és) ha estat prou ràpida i la veloç baixada fins a Susqueda i després el Pasteral m’han fet pujar els nivells d’adrenalina. Baixada veloç però també arriscada perquè la carretera estava molla (per la humitat) i plena de fulles traïdores.

Després m’he entretingut a St Julià del Llor amb l’esparver o aligot que últimament m’acompanya i vola al meu costat uns centenars de metres cada cop que passo pel seu territori. No sé si és la seva manera de saludar un visitant discret o si m’està avisant que no m’acosti a algun lloc determinat. M’agradaria saber de quina mena de rapinyaire es tracta. Voldria fer-li alguna foto per ensenyar-la a algú que hi entengui però les fotos amb la bici en marxa no em surten bé, i les úniques que he fet en què es veu l’individu en qüestió són de lluny i mal enfocades.

Una altra incògnita que em formigueja pel cervell és el nom d’un indret que, en realitat, potser no té nom. És com una balconada en el punt més alt de la pista que hi ha en el camí de Constantins, en el trencant que porta a can Cua, i des del qual es poden contemplar les aigües tranquil.les del Ter abans de passar per Bescanó.

PD: L’estiu 2020 hi he tornat i he marcat el recorregut. És aquest:

Salt – Les Serres – Pla de St Joan – St Gregori Vell – Salt

Segona ruta per penjar a wikiloc, aquesta vegada un pèl més llarga que la primera. He pujat a les Serres i anat a parar (de baixada) a prop de St Martí de Llémena. Aquí he començat la tornada cap al Pla de St Joan, Llorà i St Gregori, però tinc moltes ganes de seguir carretera amunt (cap a St Esteve de Llémena) per veure fins on es pot arribar. És una carretera que desconec. Serà un altre dia.

Per altra banda, hi ha alguna cosa en aquesta ruta que no lliga, que queda fora de lloc i canta, per dir-ho d’alguna manera. Tot és bucòlic, salvatge o natural, però hi ha un seguit de parcel·les arrecerades entorn un tram de la Llémena no gaire lluny del cementiri de St Gregori Vell que trenquen l’harmonia que veig a la resta. Afegeixo a la llista de tasques pendents esbrinar com s’ha generat aquest veïnat.

Salt – Anglès – St Julià del Llor – Salt

Avui estic content perquè m’he estrenat a Wikiloc, que fa temps que faig servir però només per seguir rutes, mai per penjar-ne. Avui he penjat la primera en bici. Quan tingui temps miraré de penjar una mica més d’informació sobre aquesta ruta, i alguna foto.

PD 09.07.2020: he acabat esborrant i substituïnt aquesta ruta de Wikiloc perquè n’he penjada una altra que segueix un itinerari molt semblant però més ben descrit; aquest:

Ride with daddy

Aquests dies que els nens han estat per casa hem sortit a fer una de les passejades preferides dels diumenges de quan eren petits, fins a Bonmatí a prop del riu.

Quina ràbia que els itineraris cada vegada surtin pitjor en els mapes de google. O m’hi surten només a mi? Ni tan sols quan segueixo “la normativa vigent”! He d’espavilar-me a trobar una alternativa.

Per acabar el dia, aquesta tarda hem fet una visita a Via Lúdica per no perdre el costum de jugar a les llargues tardes d’hivern (quan no hi ha guitarres o guitarristes disponibles).

Salt-St. Julià del Llor-Mas Llunès-Aiguaviva-Salt

Ahir al matí vaig fer una bona escapada amb la bici. Cal fer espai per al menjar d’aquests dies!!!

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m50!1m12!1m3!1d94940.25925996687!2d2.639897201762164!3d41.959845865441174!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m35!3e1!4m5!1s0x12bae74e24130d35%3A0xee7ebf324c898bfc!2sPla%C3%A7a%20Sant%20Cugat%2C%2017190%20Salt%2C%20Girona!3m2!1d41.971949599999995!2d2.788116!4m5!1s0x12bad97d0d90408d%3A0x27e4ffff9af4503c!2sSant%20Juli%C3%A0%20del%20Llor%20Bonmat%C3%AD!3m2!1d41.9703892!2d2.6641081!4m5!1s0x12bad9ea5181ce0f%3A0x5974f7fc180b506c!2zQW5nbMOocw!3m2!1d41.956049799999995!2d2.6354211999999997!4m3!3m2!1d41.9385992!2d2.734404!4m5!1s0x12bae0a1fc2bf8c3%3A0x495e333772b81574!2sEl%20Mas%20Aliu!3m2!1d41.9461392!2d2.7835829!4m5!1s0x12bae74e24130d35%3A0xee7ebf324c898bfc!2sPla%C3%A7a%20Sant%20Cugat%2C%2017190%20Salt%2C%20Girona!3m2!1d41.971949599999995!2d2.788116!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1577297100110!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

I ara veig que aquesta vegada sí que Google Maps em deixa inserir el recorregut com cal. Deu ser que el Big Brother considera que no he fet res de mal fet amb la bici. Si cometés alguna il·legalitat ja no m’ho deixaria penjar.

Ventades arbricides

Avui tenia ganes de pedalar i quan he deixat el cotxe de lloguer he volgut tornar de l’aeroport a casa per Riudellots i Fornells. La sorpresa ha estat quan poc després del veïnat de Mas Serra he passat per sota la via del tren i m’he trobat el pas barrat:

Resulta que la forta ventada d’aquests dies que hem estat al Pirineu ha fet caure més d’un arbre, i no pas només al Pirineu. Però això no ha estat pas tot. He hagut de carregar la bici a pes per pujar dalt la via i poder continuar, però un cop a dalt m’he trobat que això de “més d’un arbre” anava de debò. Tot el tram que va des d’aproximadament Mas Goy fins a l’ermita de Sta Maria del Castell (però per l’altra costat de via, és a dir, entre la via del tren i l’Onyar), uns 500 metres, era impossible de seguir degut a la gran quantitat d’arbres caiguts. He fet alguna foto des de dalt la via:

Tants arbres en el mateix costat de via és estrany, i suposo que l’explicació és que els operaris de Renfe han arrossegat al camí tots els arbres que el vent havia fet caure damunt la via del tren. El resultat ha estat mig quilòmetre de camí barrat, que m’imagino que ben aviat algú obrirà al pas.

Més concretament, tot això ha estat al llarg d’un tram de via al voltant d’aquest senyal, que suposo que indica el quilometratge del ferrocarril.

Salt – St Mateu de Montnegre – Salt

Ahir diumenge vaig anar a explorar una pista que feia temps que tenia ullada però encara no havia seguit. Just abans d’arribar al trencant que et fa triar entre les cases de St Mateu de Montnegre i l’ermita hi ha un hotelet – casa de pagès davant de la qual comença (o acaba) una pista que puja de Llambilles. Amb prou feines 5 quilòmetres de longitud i ja hi ets.

No sé què passa últimament que no puc penjar cap mapa de google com cal, ni utilitzant l’opció “comparteix” ni la d'”insereix un mapa”. El menys dolent que passa és que la ruta que m’he pres la molèstia de resseguir en el mapa desaparegui amb l’opció d’inserir i per comptes d’ella surti una ruta que passa per una part del recorregut.

Vilobí revisited

Com que el transport públic és el que és, quan a casa volem sortir del municipi i visitar algun lloc interessant per la raó que sigui hem de llogar un cotxe. Ahir tots quatre teníem pensat d’anar a trepitjar neu i veure isards, i com que amb l’autobús trigues hores interminables per arribar al Pirineu vam triar de llogar un cotxe. Vaig anar a buscar-lo divendres a l’aeroport i avui l’he anat a tornar.

Avui, però, no he fet el camí habitual amb la bici sinó que he provat de passar un tram llarg pel lateral de la carretera fins a Fornells; després Vilablareix i St Roc. El servei de mapeig de google no em funciona amb aquest recorregut, és a dir, no accepta d’insertar aquest recorregut en aquest post. Em pregunto per què. Pot ser que sigui perquè no tenen apuntat que l’autovia N-2 es pugui travessar a peu o en bici en un punt a prop de Fornells, a l’Altamira, i per això no em deixin apuntar aquest recorregut?

Pel que fa a l’experiència ciclista, hi he estat una mica més que quan passo per Cal General i Aiguaviva però per contra el ferm és en condicions més bones i no he hagut de suar tant per l’esforç.

 

Mobilitat eficient

Avui he tornat el cotxe que vam llogar per al cap de setmana. Recollit i tornat anant i tornant en bici a l’aeroport, que és el lloc on ens estem acostumant a llogar el cotxe perquè els preus de lloguer són molt més baixos que a qualsevol altra oficina propera que coneguem. També perquè anar a l’aeroport és una oportunitat per estirar les cames i fer una mica de l’exercici que normalment només tenim l’opció de fer el cap de setmana.

Per cert, el temps de fer el viatge en bici de porta a porta va ser d’uns quaranta-pocs minuts a l’anada (per recollir el cotxe) i uns trenta-molts minuts a la tornada (per tornar-lo). Si fa no fa, el mateix de sempre.

Salt – Osor – Susqueda – Salt

Avui he tornat a fer un dels meus recorreguts habituals, amb la diferència que aquest cop hi he anat amb la bici de carretera que em van deixar. L’últim cop vaig fer l’anada tot seguint la via verda entre Salt i Anglès i a la tornada un tram de Carrilet encara més llarg entre el Pasteral i Salt).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m58!1m12!1m3!1d128203.81898189543!2d2.547245455126484!3d41.9591903816324!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m43!3e1!4m5!1s0x12bae75084f58fa7%3A0xb870cdfa2eafaa91!2sSant%20Cugat%20de%20Salt!3m2!1d41.9744214!2d2.7810922!4m3!3m2!1d41.9577673!2d2.6340543!4m5!1s0x12bad6938a69c645%3A0xe85b464d0e1c27a1!2sOsor!3m2!1d41.9455163!2d2.5566339!4m3!3m2!1d41.9842393!2d2.5413728!4m3!3m2!1d41.9845805!2d2.6051756999999998!4m5!1s0x12bada0032352b83%3A0x8f213417b7cb8e17!2sLa%20Cellera%20de%20Ter!3m2!1d41.9685385!2d2.6207879999999997!4m5!1s0x12bad9ea5181ce0f%3A0x5974f7fc180b506c!2zQW5nbMOocw!3m2!1d41.956049799999995!2d2.6354211999999997!4m5!1s0x12bae75084f58fa7%3A0xb870cdfa2eafaa91!2sSant%20Cugat%20de%20Salt!3m2!1d41.9744214!2d2.7810922!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1572804042553!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Fer-ho per carretera ha estat més ràpid, tot i que no m’acaba d’agradar això de tenir tants de cotxes pel voltant (malgrat el respecte de la majoria de persones al volant, que solen allunyar-se dos i sovint tres metres quan m’avancen).

Veig que el Google Maps tampoc no em deixa ensenyar l’itinerari que he fet realment. Puc marcar-lo sobre mapa però a l’hora de copiar l’enllaç per portar-lo a aquest bloc la ruta canvia automàticament i fa passar a la via verda l’itinerari que en realitat avui he fet per carretera. Hauré de trobar una solució o cercar alguna alternativa.

Passejar per llogar cotxe

Viure a prop de l’aeroport comporta avantatges i inconvenients. Un dels avantatges és que estàs a prop d’un lloc on s’hi lloguen cotxes a preu més baix que no pas a ciutat. A més, anar a recollir o deixar un automòbil no deixa de ser una bona excusa per poder fer una bona passejada en bici.

Un altre dia parlarem de fins a quin punt surt a compte llogar un cotxe a l’aeroport però aquest divendres passat en vaig anar a buscar un, de cotxe:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m24!1m12!1m3!1d66006.61715452722!2d2.7334262578302173!3d41.9337452480872!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m9!3e1!4m3!3m2!1d41.9742075!2d2.7812503!4m3!3m2!1d41.894903299999996!2d2.7647969999999997!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1571146513457!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

I ahir dilluns vaig anar a tornar-lo:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m24!1m12!1m3!1d94978.03741396122!2d2.709938349494507!3d41.93448321873627!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m9!3e1!4m3!3m2!1d41.894903299999996!2d2.7647969999999997!4m3!3m2!1d41.9742075!2d2.7812503!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1571147052052!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Hi ha moltes rutes entre casa i l’aeroport i en un altre post ja en vaig descriure una.  N’hi ha moltes més que potser un altre dia explicaré però la qüestió és que això de no estar lligat a la possessió d’un cotxe te avantatges en què potser no penses quan et planteges de prescindir de l’automòbil privat (o de la seva possessió, més exactament). Per exemple, poder fer uns quants quilòmetres de passeig en bici cada cop que has de menester un cotxe.