Bloc de notes

La crisi dels microxips

0

La SEAT està en ERTO i Toyota anuncia que aquest setembre abaixarà un 40% la seva producció mundial de cotxes. Sembla que totes dues tenen problemes per rebre el subministrament de microxips que els cal i hi ha experts que afirmen que això és només el començament del que a partir d’ara serà habitual.

De debò anem cap al desastre? L’Alicia Valero ho pinta molt malament i potser té raó però estem tan acostumats a les falses alarmes que moltes crides al canvi o a la resistència ja no ens fan ni fred ni calor. Com podem distingir les emergències raonables o ben fundades de les que no ho són? Si no en som tècnics o no hi entenem, com podem contrastar la credibilitat de cada clam? En un món cada vegada més tecnificat i especialitzat és difícil que la gent del carrer puguem prendre decisions basades en el que realment sabem i només responem al que ens arriba de boca de “savis de confiança”.

Aque

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Va de kiwis

0

Aquest any tindrem una bona recollida de kiwis, al menys en quantitat. Potser el tamany dels que han sortit no és tan gran com els de l’any passat però la quantitat de kiwis ho compensa.

La MJ, que és qui els cuida encara que no en pugui menjar, diu que el tamany de cada kiwi depèn de les vegades que hagi estat pol·linitzat. Aquest any no han vingut tantes abelles com l’any passat, de manera que la cosa lliga.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Repensar el futur; sabrem aprofitar-ho?

0

Fa cap a 5 anys vaig coincidir amb un enginyer que treballa per a Volkswagen a Alemanya i ja em va explicar que l’empresa s’estava preparant perquè al cap de 15 anys l’escenari seria el que aquest article diu que anirà tenint lloc aquest decenni i el proper, o sigui que lliga ben bé amb les prediccions.

Un article, per cert, que crec que val molt la pena a banda de les prediccions pel que fa a la mobilitat.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Rebuig

0

Aquesta tarda hem anat al riu per acomiadar la temporada de bany i n’hem tornat amb una bona bossa plena d’escombraries (llaunes, roba, ampolles, paper d’embolicar…). Quina ràbia que em fa aquesta gent que ho empastifa tot amb la seva merda.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Diada a Barcelona

0

Em feia mandra anar a Barcelona aquesta Diada però hi he anat perquè crec que és el que havia de fer, tot i que he de confessar que he fet tard per assistir a la concentració dels CDR als Jardinets de Gràcia. Com que ho tenia lluny i vist que no hi arribava a temps i encara era aviat per anar a la mani gran, i com que he dut el llibre que estic llegint, he anat a seure en una terrassa per acabar-lo mentre esperava la tarda.

La MJ i les nenes s’han quedat a casa, aquesta lluita no és la seva. O aquesta manera de lluitar. Jo, simplement, crec que s’hi ha de ser perquè crec en la constància. Hi ha hagut molta més gent de la que preveia i estic content perquè sembla que la majoria no oblida tan fàcilment com els líders polítics es pensen o voldrien. Per cert, hi ha hagut un moment en què he coincidit al carrer amb l’Oriol Junqueras i he estat testimoni d’una bona xiulada/esbroncada que li han dedicat.

Em sap greu per ell des del punt de vista personal però penso que políticament s’ho mereix. Ell i tota la plana major del seu partit ens volen fer creure que l’1 d’Octubre o no va existir o la vam cagar quan en realitat va ser un dels dies més clarament victoriosos que recordo haver viscut en el meu país.

Tornant al llibre, però, deia que per fer temps fins a l’hora de començar la mani m’he assegut en una taula i he acabat el que estava llegint: “El càstig”, d’en Guillem Sala.

La primera impressió que em va fer aquest llibre va ser molt dolenta. Més ben dit, la segona impressió, perquè la primera va ser fruit de llegir-ne extractes de ressenyes de diversos diaris i revistes literàries que hi ha a la solapa del llibre, i va ser sorprenentment bona. Sorprenentment perquè no havia sentit mai a parlar de l’autor (que després ha resultat que havia fet classe a la Maria) i tot i això les crítiques el deixen pels núvols.

Quan he començat a llegir el llibre, doncs, la impressió ha estat molt dolenta per una raó: no m’agrada gens que en una novel·la catalana els personatges parlin en castellà. Ja sé que és la llengua habitual de la majoria de la gent que viu a Catalunya però normalitzar el castellà en un llibre en català em sembla que és acceptar el resultat d’una imposició.

Després ha resultat que no pas tots els personatges parlen sempre en castellà, d’acord, però hi ha una cosa que potser és pitjor: el narrador fa servir repetidament castellanismes o escriu directament en castellà. Probablement dirà que això dóna autenticitat a la narració i la fa més versemblant, més propera a la realitat del carrer, però és que es tracta justament d’una realitat que és el resultat d’una imposició, la conseqüència de ser una colònia espanyola, i jo crec que és precisament contra aquesta normalització que hem de lluitar.

Dit això, la història del llibre em sembla molt bona i a més entra de ple en el que és el meu àmbit laboral. Aviam si demà en parlo més.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Graella de sortida

0

Suposo que aquests dies podrien tenir aquest títol perquè ara sí que es veu el començament de curs aquí mateix i tothom està apretant el pedal del gas a la línia de sortida. Avui vinga papers, demà fot-li dos claustres, dilluns presentacions i dimarts inici de curs.

“Setembre de nervis” també seria un títol ben escaient. Aquestes són les setmanes mes estranyes de l’any, amb les vacances encara fresques en el record (ah, el riu, la Vall d’Aran, el País Basc…), els problemes d’aterratge a la feina (on vam acabar l’any passat?, com es deien els nens?…), els canvis a la rutina diària (i aquest any encara més amb la la MJ treballant de bon principi, la P estudiant a Barcelona…), la pressió per tenir-ho tot a punt per començar de seguida…

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El teu nom és Olga

0

Ahir vaig llegir d’una tirada aquest clàssic de l’Espinàs. És breu i de bon llegir tot i que diu coses en què és bo aturar-se a pensar. Vull creure que comprenc i comparteixo molts dels sentiments que s’hi reflecteixen.

L’Espinàs mostra una gran sensibilitat i al mateix temps molta valentia perquè parlar de mainada amb síndrome de Down era complicat, no sé si gairebé tabú, a l’època que va escriure sobre la seva filla. Només cal veure quins mots fa servir per referir-s’hi, mots que ara trobem totalment incorrectes i fora de lloc, per veure que la societat ha canviat molt en alguns aspectes.

L’Espinàs és cristià i veu el món des de la seva manera d’entendre el cristianisme. És discret i no en fa gala però ho deixa ben clar. No puc evitar de pensar que diferents que són aquests catòlics tipus Espinàs d’altres ciutadans (sobretot públics) que militen en el que diuen democràcia cristiana i tanmateix no mostren res que s’assembli a la humanitat que traspua aquest llibre.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

La reina al palau dels corrents d’aire

0

El tercer llibre de la saga “Millenium” també m’ha agradat. L’única pega és que ja de bon principi, sense saber del cert com acabava, ja m’he imaginat que acabaria bé i per això els moments de més intriga i suspens estava més aviat tranquil tot pensant que en Blomqkvist i la Salander ja se’n sortirien.

N’he llegit alguna ressenya i veig que hi ha gent que troba que el narrador fa masses voltes i dedica massa temps a descriure personatges secundaris que tenen poca o cap importància en el desenvolupament de la història. Precisament aquesta és per mi una de les gràcies de “Millenium”: la capacitat d’en Larsson d’inventar-se personatges i donar-los credibilitat a base d’explicar-ne molts de detalls encara que no vinguin al cas. Són com maniobres distractores del fil de la història que, tanmateix, li donen una autenticitat que la fa encara més atractiva. Em fa més fàcil entrar a la pell dels personatges i per això mateix sentir-me arrossegat en els intríngulis de la trama.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

Mitja pàjara

0

L’altra meitat ha estat mandra, però al capdavall no m’ha vingut de gust acabar tot el recorregut que de bon principi m’havia proposat (la circumval·lació de la part nord de les Gavarres). 

Potser té a veure amb les males notícies de l’A? Entendre els missatges del propi cos, com es fa això?

He entrat a casa capcot i xino xano quan encara no feia dues hores que n’havia sortit.

Publicat dins de Dia a dia, Gironès i més enllà i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Reunions i trens

0

Avui he participat a la primera reunió del nou curs. L’estiu ha passat volant i ja em trobo en el que pot ser el meu últim curs a l’institut. No puc evitar la sensació d’estar fent cada petita cosa per última vegada.

Hi ha alguns companys que ja eren aquí el curs passat (l’Ariadna, la Joana, en Xavi) però la Blanca ha canviat de centre i la Raquel està de baixa; bona sort a totes dues! Han arribat l’Anna i la Rosa. Espero que continuï el bon amibient que vivíem l’any passat.

També avui, abans d’anar a dormir he llegit un article que dona la raó a tots aquells que fa temps ens oposàvem al desenvolupament de la xarxa de trens ràpids espanyola, tant pel malbaratament de recursos que suposa com per la ideologia centralista que posa de manifest.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Camps i polígons

0
Publicat el 31 d'agost de 2021

A vegades repasso rutes velles perquè m’agrada comprovar si les ressenyes que n’he escrit s’aguanten o el terreny ha canviat i cal refer alguna cosa. Avui li ha tocat a alguns camps, urbanitzacions i polígons de la comarca.

Aquestes repassades sempre són tranquil·les perquè com que la ruta ja està penjada no tinc la pressió de pensar que es pot morir la bateria abans d’acabar el recorregut! Tantes vegades m’ha passat…

Publicat dins de Dia a dia, Gironès i més enllà i etiquetada amb | Deixa un comentari

Hi Salt, hola Catalunya

0
Publicat el 30 d'agost de 2021

Matí d’endreça, dedicat a posar ordre a casa, a tornar el cotxe llogat i a refer el cau un cop hem tornat del País Basc. Ja tornem a ser a casa.

Respecte el cotxe, resulta que a l’oficina he tornat a trobar la noia lituana que ja hi treballava quan vaig llogar el vehicle, només que aquesta vegada he sabut algunes coses més d’ella. Resulta que és lituana però de la minoria polonesa que viu en aquell país. No sé si amb la dominació russa de Lituània aquesta població polonesa era més o menys feliç que no pas ara que Lituània és un país independent, però la qüestió és que aquesta noia és molt refractària a qualsevol cosa que posi en dubte l’espanyolitat del país on treballa. I això que el seu cap, o el noi que sembla el seu cap (potser és només el seu company d’oficina), sembla que és de la ceba i li deu haver explicat com ho tenim aquí. O potser no li ho ha explicat. Ella parla cinc llengües però l’empresa que l’ha contractada no ha cregut que fos gaire important que no entengui l’idioma de la ciutat on treballa i és per això que vam xocar l’altra vegada. Avui no m’ha ni mirat.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Platja i cotxe

0
Publicat el 29 d'agost de 2021

Al matí encara hem tingut temps per dir adéu a la platja de Zarautz i ens hi hem estat fins al migdia. Elles han baixat a la platja pel caminet que hi va des del càmping i jo he agafat el cotxe per deixar-lo aparcat tan a prop com he pogut i així no haver de tornar a pujar dalt del turó un cop banyats i assolellats.

A migdia hem tornat al cotxe i cap a Salt d’una tirada. Ahir ja ens vam acomiadar de la Koro i per tant avui no hem pas passat per Donosti. Tampoc no hem fet cap altra parada llarga; a l’anada haviem parat a Logronyo però el camí tampoc no és tan llarg i al cap d’unes set hores de sortir de Zarautz ja hem entrat a la plaça de la Vila, tot i que una mica groguis de tant de seure en un espai tancat com és el cotxe. Demà acabarem de despertar-nos.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Glamping a Zarautz

0
Publicat el 26 d'agost de 2021

Ja som al càmping de Zarautz! Bilbao ens ha agradat molt i pel camí cap aquí hem parat a Plentzia, Bakio, Bermeo i Gernika. Formidable! Aquesta part de la costa és impressionant:

En el càmping ens hem trobat el que havíem demanat: un bungalow de lona per comptes de fusta (en diuen fer glamping) amb una vista sensacional sobre la platja de Zarautz.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari