Bloc de notes

Aquest matí he fet la mateixa ruta dues vegades! La primera perquè volia millorar una sortida de la setmana passada (anar de pont a pont -de Fontajau a Bonmatí- tan arran d’aigua com fos possible) i acostar-me encara més al riu, i la segona perquè quan he arribat a casa en P m’ha dit que li faria gràcia sortir a fer un volt en bici; com que no estava cansat i tenia ganes d’ensenyar-li camins que no coneix, hem repetit gairebé tot l’itinerari.

Hem sortit tots dos més que res per fer un passeig i estirar les cames. Al final ens ha sortit un recorregut prou bonic des de Fontajau a Vilanna per totes dues ribes i tan arran d’aigua com hem pogut.

Un cop a casa, mirant el mapa, veig que ens hem saltat alguns corriols. No passa res, hi tornarem!

Avui he sortit per estirar les cames però també per fer algunes fotos que em faltaven per completar la ruta del 19 de setembre.

N’hi ha que es guanyen la vida despullant alzines sureres (no sé si se’n podria dir veggie striptease).

L’alzina i això, els únics peus de porcs que m’agraden. I només m’agrada veure’n les marques, res més.

Feia quinze dies que no sortia a pedalar i em pensava que avui patiria, però com que la ruta tampoc no ha estat gaire exigent he pogut tornar prou bé a casa.

Tres fotos d’avui. La primera del Ter que he vist a la Pilastra. Després d’una mica de sequera, les pluges d’aquests dies han ajudat el riu a recuperar el cabal que li pertoca.

La pujada a les Serres és bastant fosca, alguns dies tenebrosa i tot, i no hi ha gaires vistes perquè la forest tapa el cel. Pinedes i alzinars revolt rere revolt fins que de cop i volta apareixen els cingles de St Roc.

A la tornada he volgut aturar-me un moment a Font Sabeu. L’avi no tenia gaire bona fama i aquest és un dels indrets on s’ho va guanyar, segons diuen.

També he pujat una mica, passat Llorà, a una urbanització on un dels carrers s’acosta al camí que du a la cova d’en Boratuna. Un dia llogarem un cotxe i hi anirem amb les nenes, aviam què en diuen.

L’Adrià em passa un enllaç sobre una altra iniciativa que vol promoure l’ús de la bici. Quan m’ho ha dit em pensava que era una mena de wikiloc (excursions i viatges, pensat sobretot per al temps lliure) però quan li he fet un cop d’ull he vist que la idea és una altra.

El web està promogut per una colla que es diuen CycloCat, i segons que diuen el que volen promoure és l’ús quotidià de la bicicleta, la bici com a mitjà de transport. Al seu web hi ha el mapa de què em parlava l’Adrià, que en realitat és un recull de vies adients perquè els ciclistes hi circulin. En realitat, la bicicleta pot passar per qualsevol lloc, ja ho sabem, però el que volen dir és que cerquen vies directes, amb poques rampes i amb poc de trànsit automobilístic.

Espero que qui ho porta tingui empenta per tirar-ho endavant. Per altra banda, que jo sàpiga, a “Mou-te en bici” ningú ha demanat ni preguntat res relacionat amb aquesta iniciativa. Si es vulgués fer un mapa ben fet i que fos útil als ciclistes urbans o quotidians, no s’hauria de buscar suport/consell/opinió a alguna de les associacions de ciclistes urbans que ja fem feina per a aquest col·lectiu? De totes maneres, good luck! Salut i pedals!

Avui he sortit a repetir la pedalada del 8 de febrer. No pas exactament pel mateix itinerari però molt semblant. He tornat amb temps d’acompanyar les dones de casa a fer una passejada vora el riu.

L’ermita de St Pere Sestronques em té una mica intrigat perquè no n’havia sentit a parlar mai (!) fins que com aquell que diu vaig ensopegar-hi fa pocs mesos. Es veu que té un origen preromànic tot i que l’edifici actual és del segle X o XI i va ser restaurat a la dècada de 1990. En cercaré més detalls.

Ja feia temps que quan pujava cap als Àngels tenia vistos un parell de camins i pistes i avui m’hi he entretingut per veure cap a on porten.

Un d’ells és un corriol que surt del mateix revolt de Bicentury per la dreta i comença a baixar bastant recte fins que enllaça amb una pista que al cap de poc m’adono que és obra de l’empresa de la llum i serveix per accedir a una de les torres que hi ha a la vall.

L’altre és una pista que comença més o menys al km 4 de la carretera dels Àngels cap a l’oest i va baixant fins que al cap de menys d’un quilòmetre, en un revolt molt tancat a la dreta, trobes un trencant que puja cap a l’esquerra. La pujada és curta i la pista passa per davant d’una casa restaurada amb piscina (can Martí de les Vinyes ) i al cap de poc pel costat d’una casa abandonada (can Nardis) abans d’acabar de baixar (bastant abruptament) cap al revolt de Bicentury.

Una “experiència comercial” (ara es diu així?) pot ser molt diferent segons amb qui t’hagis d’entendre. Ahir, quan vaig recollir el cotxe, l’home que em va formalitzar el lloguer ni tan sols em mirava quan expressava els meus dubtes pel fet que estava a punt de llogar un cotxe quan hi havia molts de números que el govern acabés prohibint els desplaçaments entre municipis.

Avui, quan he tornat el vehicle, la noia que se m’ha adreçat de manera simpàtica i agradable quan ni tan sols havia entrat a l’oficina m’ha explicat amb tot d’ets i uts (i de manera clara) les normes de l’empresa i ha mostrat empatia, es posava en el meu lloc i m’entenia quan li deia que no havia pogut utilitzar el vehicle i per això el tornava al cap d’un dia per comptes dels cinc que l’havia llogat. El noi d’ahir em va fer venir ganes de buscar una altra empresa de lloguer de cotxes, i en canvi la noia d’avui m’hauria pogut llogar el que hagués volgut.

Per cert, en un altre moment escriuré com és que torno a l’aeroport a buscar cotxe de lloguer després de l’enganyifa del servei de Goldcar.

I dit de passada: com que he tornat de l’aeroport en bici he tingut l’oportunitat i la sort de trobar un caminet que hauré d’explotar d’alguna manera.

Ui, que malament que m’ha quedat això d’explotar. Rendibilitzar? Tampoc. Vull dir que miraré de fer-hi passar algun dels itineraris que enllaço en bici. Es tracta d’una drecera entre la carretera d’Aiguaviva i la carretera de St Roc que passa pel costat de can Saüc i de la Torratxa i acaba a tocar del cementiri de Vilablareix. Sí, aquesta dèria pels mapes…

He tornat a fer aquesta ruta sobretot per penjar-la una mica més bé al wikiloc i la veritat és que ja no recordava gaire aquests corriols i pistes de baixada: són fantàstics! M’ho he passat molt bé, sobretot per la pista fins a St Mateu de Montnegre i després encara més per les pistes i corriols que porten a Llambilles. Això de tenir tan mala memòria em fa gaudir cada recorregut el doble, perquè els disfruto quan els descobreixo i quan hi torno!

Per altra banda, ja hem descartat definitivament l’escapada a la Cerdanya que havíem sospesat de fer aquests dies de Fires; amb les noves mesures anti-covid que ha aprovat el govern espanyol hauria estat buscar-se masses complicacions.

He volgut repetir una sortida d’aquest agost per fer unes quantes fotos i poder penjar-les al wikiloc, que no n’hi havia desat gaires. És una ruta d’aquestes de rodar i rodar, tot i que amb pujades. M’agrada fer aquestes rutes quan estic rumiant alguna cosa perquè no em distrec pel camí i la repetició monòtona de la pedalada, un i altre cop, sembla que posi ritme als meus pensaments i no me’ls deixa córrer més del compte, per dir-ho així. Sovint penso tantes coses al mateix temps, o vull pensar tan de pressa, que no puc seguir el ritme de les neurones i acabo fet un embolic. El ritme pausat de les pedalades m’ajuda a mantenir un ritme de pensament. No sé si hi ha alguna explicació científica per a això, o si tot plegat només són il·lusions meves, però el fet és que sortir a la carretera i simplement fer rodar la bicicleta m’ajuda a rumiar més bé. Potser l’expressió és “més ordenadament”.

Quan he sortit de casa, la idea era repetir la ruta de la setmana passada (avui tot sol) per fer fotos més bones i poder-les penjar, però al cap de pocs quilòmetres ja he vist que la cosa seria més lenta del que em pensava i no acabava de rutllar prou bé. La fred em feia anar a ralentí i a més a més he anat parant molt sovint per tirar fotos, de manera que al cap d’una hora amb prou feines havia fet cinc quilòmetres i tot i això estava molt cansat. He girat cua i he arribat a casa esgotat. Com es diu “pàjara” en català?

Una bona escapada amb en P. Hem sortit de Salt per la via verda fins a Anglès i d’aquí cap a Osor per carretera. Després hem baixat fins que hem estat altre cop a Anglès i l’he portat a St Julià del Llor a veure el pont perquè he pensat que després de tants anys ja no se’n recordaria.

Efectivament, no se’n recordava i li ha agradat, però encara li ha agradat més el que hem fet a continuació: travessar el Ter per la resclosa d’en Joga després d’anar riu avall cap a Constantins.

PD 28/06/2021: al juny he repetit aquesta sortida. Passava més aigua per la resclosa d’en Joga però menys per la resclosa del Comte (com s’entén?).

Dia a l’aire lliure!

Al matí, pedalada fins als Àngels i tornada per pistes i corriols que no coneixia, sobretot els de St Mateu de Montnegre fins a Llambilles. Molt bé!

A la tarda hem sortit a passejar amb la idea d’arribar fins al riu i gaudir la que potser serà l’última remullada d’aquest estiu.

Aquest matí he repetit la ruta del 26 de maig. Sovint repeteixo rutes per anar afegint detalls a la ressenya però avui ha estat com un déjà vu, com si estigués en el mateix dia de la primera vegada que feia la ruta. Un sentiment estrany.

Després, a la tarda, he estat a la concentració per la Diada. Tot l’espai ple però amb molta gent escampada, poc concentrada. Sentiment estrany, també. Què s’ha fet de l’esverament i alegria de fa tres anys?

An awkward day, sobretot a la tarda, que ve després de molts dies i mesos estranys. Hi som i no hi som.

La pedalada de divendres em va servir per explorar el terreny. Avui hi he tornat però he passat de llarg a Quart (volia sortir pels Quatre Camins però he tirat una mica més avall, ben bé a la sortida cap a Llambilles).