Ruta suau i poc exigent pels turons del centre de la comarca. Només hi ha una pujada que em fa esbufegar una mica i tot i això és curteta: a la font d’en Solà, just abans d’Aiguaviva.
Passeig en bici, matinal plàcida.
A la tornada he vist els companys al pont de l’autopista. No me’n recordava que avui és dia de canvi de torn de vacances i per tant dia de ponts! Sorry, mates!
I tot seguit, cassola d’arròs amb verdures per dinar! M’ha quedat prou bona, modèstia a part.
La ruta d’avui ha començat amb una remullada per travessar el Ter al Pas d’en Prats. Després, cap a St Gregori i Canet i a partir d’aquí pujada molt dreta i encara més enfangada fins al collet de can Gelada. Jo quedo ben suat i la bici ben enfangada. Això sí, la baixada fins a Banyoles, espaterrant, primer per una pista i després carretera fins a l’estany.
La tornada cap a Salt la faig per la carretera de Camós i després Palol de Revardit, però aquí he seguit la carretera fins a l’autovia quan podia haver entrat a Palol i agafar la carretereta que porta a Riudellots de la Creu. En qualsevol cas, després és qüestió de fer uns pocs quilòmetres per autovia fins al Camp de les Comes, Sarrià de Ter i cap a casa.
I després, a la tarda, hem sortit a passejar amb la MJ i hem acabat fent d’exploradors a l’illa de la Pilastra i la resclosa on comença el rec. Potser demà n’escrigui alguna cosa més, ara estic cansat.
Avui, escapada cap al nord de la comarca i una mica més enllà. M’agrada això de sortir sense tenir un recorregut definit i improvisar un itinerari.
He suat de valent per pujar al volcà d’Adri, i això que no he acabat de fer el cim! M’ha semblat que és propietat particular; pot ser? Tot pujant m’he trobat amb una tanca que barrava el pas i deia clarament que era un camí privat.
Ahir vaig repetir una sortida que ja havia fet però havia deixat a mitges en el registre de wikiloc, de manera que m’he animat a tornar-hi per completar la ressenya amb un parell de fotos més.
Bona pedalada amb la idea de mirar de trobar un camí cap a Palamós des del pla de Panedes (o Penedes) sense passar per Llagostera. Fet!
Repetició d’aquest itinerari que a l’hivern vaig fer amb en P. Avui hi baixava molta més aigua i la veritat és que no veia clar de travessar el riu per la resclosa d’en Joga. Per sort, hi ha hagut un factor que m’ha animat a fer-ho: abans d’arribar al riu hem passat pel costat d’una furgoneta aparcada gairebé arran d’aigua amb dues noies que s’hi estaven a punt de banyar, una d’elles ja despullada de cintura per amunt, amb les mamelles a l’aire. Evidentment, jo que he passat tan decidit pel seu costat no em podia pas fer enrere quan he vist el cabal d’aigua, de manera que he fet el cor fort i per comptes de frenar per pensar-m’ho m’hi he ficat de dret!
He fet el primer tram pedalant, com sempre, i el segon a peu per la coronació, com gairebé sempre.
Avui sí que he pogut fer el recorregut tranquil·let sense les presses de l’altre dia. He fet algunes fotos i les he penjades a wikiloc amb algunes de les altres escapades que faig.
Aproximació des de casa en bici, que deixo lligada al bloc de bústies de Montfullà i camino cap a la riera de Muç per pujar a la Miquela. Segueixo més o menys la riera fins a can Turon i després pujo a can Vendrell. Després del mirador de cal Porxo arribo a la Miquela i mitja volta fins gairebé can Casalets.
Avui baixo pel costat del pobre Suro de la Berruga fins a can Manel i després can Rigau. Aquí em desvio a l’esquerra per veure la Torre Ferrana i m’endinso de seguida a la urbanització per sortir-ne per l’avinguda de Mas Pol, que és on he deixat la bici.
Ara que estem acabant el curs no tinc gaire temps d’entretenir-me a llegir ni escriure. Aviam si més endavant puc allargar aquest post. Tinc curiositat per buscar informació del Suro de la Berruga (“la Prenyada”) i la Torre Ferrana.
La d’avui és la ruta més curta que he trobat fins ara entre Salt i Palamós. Va per la via verda fins a Cassà i després entro cap a Penedes, Romanyà i Calonge.
Ara sí que ja dono per enllestida aquesta ruta. Ja hi he passat prou vegades i puc dir que la tinc ben apamada. Aviam si quan arribi l’estiu i el bon temps venim a alguna de les platgetes que hi he trobat.
A la tarda, per cert, anem a la del Pas d’en Prats. Altra gent també ha tingut la mateixa idea aquesta nit passada i per desgràcia no són tan cívics com voldríem: la bossa de la foto són les restes de la farra que hi devien celebrar.
Ja hem agafat el costum de venir al riu amb una bossa per recollir la merda que hi deixen alguns imbècils.
Volia tornar a fer la ruta que porta al Pla de St Joan, passa pel molí de can Peradalta i baixa per la Llémena, i avui estava decidit a travessar el Ter pel Pas d’en Prats pel lloc que ahir em va ensenyar en Jep. No comptava que justament avui plouria riu amunt i ha resultat que baixava massa aigua per poder travessar amb garanties de no quedar-m’hi, o sigui que he anat tirant riu amunt fins a la resclosa d’en Joga, que avui feia goig i també he preferit passar de llarg sense travessar.
He continuat riu amunt per mirar de trobar un gual tot i que ja comptava que no travessaria el riu per la quantitat d’aigua que avui en baixa. He tornat a la via verda per sortir-ne una mica més amunt per la pista que porta als vivers de Vilanna. Altre cop a la riba, he continuat per una pista riu avall que després s’ha tornat corriol (amb algunes ortigues a banda i banda) i que ha resultat que porta a la resclosa!
Una sorpresa i una alegria que han tingut continuació perquè he decidit de fer mitja volta i tornar riu amunt més enllà dels vivers però tot seguint la riba. Un corriol una mica embardissat però practicable m’ha portat a un altre punt de la via verda que ja m’havia cridat l’atenció, molt a prop del pou de glaç de Vilanna.
Després he acabat d’arribar a la vella passera dels Àrids i aquí he hagut de tornar a girar cua sense travessar el riu.
Doncs res, cap a casa i ja hi tornarem. Content d’haver descobert un altre corriol i amb una altra ruta per dibuixar en el mapa (m’agraden aquests deures!).
He tornat a baixar per la vall del Lémena. M’agradaria trobar una ruta clara, neta i directa des del Pla de St Joan fins a l’aiguabarreig amb el Ter. Hi ha corriols i camins que passen a prop del Llémena, i sobretot el camí ral, però hi ha alguns punts enrevessats per on honestament (!) no puc proposar de pedalar. Una altra cosa és fer-ho a peu, cap problema, però m’he entestat a trobar una bona ruta ciclable.
Torno a fer aquesta ruta perquè m’agrada i a més aprofitaré per fer algunes fotos per afegir a les que ja tinc penjades.
I sí, altre cop torno a pensar que algun dia em posaré a estudiar o investigar de debò per deixar per escrit alguna mena de llistat més o menys exhaustiu del que homes i dones hem fet per aprofitar els cabals d’aigua que ens hem trobat, sobretot al Pla de Salt.
Ja tenia ganes de fer una bona pedalada! He tornat a Osor i Susqueda i m’he desfogat a base de deixar anar suor i mala llet acumulada. No hi ha res com la bicicleta!
Confesso que aquesta vegada sí que he suat de valent, i això que m’hi he acostat per la via més fàcil i tranquil·la tot reservant forces per la pujada.
Al final tot ha anat prou bé tot i l’ascensió no se m’ha fet tan eterna com havia pensat. Si he de triar una foto de la jornada seria la d’una pujada tan dreta com inesperadament emporlanada.
