Bloc de notes

Arxiu de la categoria: en bici

Salt – Els Àngels – Salt per carretera i camins

0
Publicat el 9 d'agost de 2022

Avui m’he animat a fer una cosa que feia temps que rumiava però no m’hi acabava de decidir, i que al final ha resultat més senzill del que em pensava: baixar en bici el Camí Vell de Girona als Àngels.

Quan estigui més en forma potser miraré de fer-lo de pujada, però ja estic content d’haver-ne fet el descens. Voldria que la jubilació servís per a això, entre altres coses: agafar més bona força física i més habilitat amb la bici. Al menys això per la part física; les parts intel·lectual i emocional tenen altres reptes.

A banda d’això, un petit comentari, i és que pels trossos de conversa que he sentit a la cafeteria del santuari (i també mentre pujava) dedueixo que els gironins deuen estar de vacances a la costa i el seu lloc l’han ocupat ciclistes francesos i americans.

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Calaixos tancats

0
Publicat el 4 d'agost de 2022

Potser és només una ximpleria però estic molt content perquè avui he pogut acabar de fer les fotos de dues rutes per la Vall de Llémena que tenia pendents de penjar a Wikiloc. La primera amb un pèl d’aventura i la segona una mica més llarga ✊🏻!

Mentrestant encara he tingut temps per treballar a la paret de l’escala de casa. Aquesta tarda hi he posat molta massilla per tapar forats i encara d’aquí a una estona hi passaré paper de vidre per allisar-la bé.

Feines manuals, mecàniques, per relaxar les neurones.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Palamós – Salt, ruta clàssica

0
Publicat el 2 d'agost de 2022

I avui, tornada cap a casa. He sortit al vespre per no haver de patir la xafogor de la tarda i he arribat de nit, poc abans de les 11. Els últims raigs de sol m’han acompanyat una estona, al voltant de Cassà. Ens entenem bé, els capvespres i jo. El dia encara s’allarga i la vesprada, suau, passa a la nit el testimoni de les feines a mig acabar.

Encara puc fer el trajecte en un parell d’hores i mitja sense matar-m’hi, a un ritme agradable. Com diria en Laporta, “no estamos tan mal!”.

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Un altre “Salt – Palamós”, fet!

0

Hi passarem uns dies. Aquest cop tots dos hi hem anat en bici per la via verda, que és la ruta més suau i tranquil·la.

Per altra banda, objectiu acomplert: ja en té 54 i la celebració ha anat bé.

Tot i això, el dia no ha acabat de ser un èxit, especialment per a ella, perquè s’havia il·lusionat i volia veure la seva amiga compatriota que finalment no ha pogut venir.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Ter avall cap a Celrà

0

Avui he tornat a Celrà. Quina diferència amb l’última vegada que hi vaig anar. Estic molt més tranquil i relaxat, i a més a més ha fet bon temps. Tot i això, la pedalada tampoc no ha servit per posar-me al dia dels deures que tenia pendents per quan hi tornés, però al menys he aprofitat per afegir un parell de fotos a la ruta que tinc penjada al web. Hi tornaré.

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Variacions sobre un tema

0

He passat moltes vegades per cadascun d’aquests indrets però els he anat enllaçant de maneres ben diferents: Salt, la Pilastra, St Grau, Resclosa d’en Joga… No me’n canso. Miraré de tornar-hi qualsevol dia, quan tingui més endreçat el compte de wikiloc.

Mentrestant, surto a passejar i confirmo que, malauradament, se sap que l’estiu es va acostant quan les tifes de cavall a la via verda són cada cop més nombroses.

Claustre o bicicleta

0
Publicat el 30 de juny de 2022

Avui hi ha hagut l’últim claustre del curs, que ha servit per acabar de tancar els calaixos que quedaven mig oberts o amb algun informe mig escrit. També per anunciar públicament la jubilació d’en Robert i la meva.

Davant la jubilació sento una barreja d’emocions que em vénen per la part personal i també per la social, si és que ho puc dir així. El primer sentiment és d’incredulitat: encara no acabo de creure’m que no cal que treballi mai més per tenir un sou a final de mes. El segon és de gratitud a la societat que em fa aquest tracte. Em sento molt afortunat d’haver nascut al tros de món que m’ha tocat i d’haver tingut uns pares i avis i en general conciutadans més grans que jo que han lluitat perquè jo i altra gent com jo puguem gaudir d’aquest dret. Hi ha molta altra gent que haurà de treballar fins a ser més gran que jo i encara no cobrarà tant com la meva pensió, sobretot en altres indrets del món però també aquí mateix.

També per això mateix em sento en deute: aquesta pensió no és pas perquè sí, no és pas per la generositat de les elits dirigents. A la societat on m’ha tocat néixer i on he triat de viure s’ha arribat a un pacte que permet de cobrar sense haver de treballar quan s’arriba a una edat determinada. Aquest acord diu que tu t’estàs uns anys de la teva vida treballant i part del teu esforç, dels teus impostos, se’ls queda l’Estat i els inverteix en un bé comú, i que quan siguis gran seràs tu que gràcies als impostos que paguen els altres podràs gaudir de cures i atencions que la societat procurarà per a tu en retorn dels serveis prestats. Dit així sembla molt clar però com es poden calcular de manera justa aquests serveis prestats? Per anys treballats? Per la feina feta? Feina a quins àmbits i amb quins assoliments? Feina en entitats útils socialment? Quines feines i per què unes sí i altres no tant? I per què jo puc gaudir de la jubilació pagada mentre altres conciutadans no poden encara que potser hagin treballat més temps que no pas jo? O que les seves feines hagin tingut més impacte social que no pas la meva?

Sigui com sigui, el premi, la pensió, no és pas pel que estic o estem fent ara mateix sinó gràcies als nostres pares, avis i besavis. Van ser ells que van lluitar a les trinxeres contra el feixisme, que van fer vagues per no haver de treballar més de vuit hores cada dia, que van lluitar a les barricades i van passar gana perquè les nenes de 10 o 12 anys no haguessin de treballar a les fàbriques. És a tots ells a qui estic agraït i amb qui em sento en deute.

Avui, doncs, no he pas anat al claustre. Em fa vergonya que m’aplaudeixin per haver fet la feina que m’agrada fer i per la qual he cobrat. Tampoc no estic segur d’haver-la fet com cal, però això ja és una altra història. En qualsevol cas, quan la MJ sàpiga que no he anat al claustre em dirà que sóc un malagraït i que estic privant els meus amics, o gent que m’aprecia, d’expressar la seva gratitud o reconeixement a la feina compartida durant tants anys. Jo penso que no mereixo cap honor pel fet d’haver fet la feina que jo mateix he triat de fer.

Aquest matí, doncs, per comptes d’embarbussar-me davant un públic fàcil, de plorar d’emoció o rebre abraçades, aplaudiments o reconeixements immerescuts, m’he estimat més de fer una volta per les Gavarres i ho he aprofitat per afegir algunes fotos a una ruta que tinc penjada. Destacaria un parell de coses de la ruta. Una, el pilonet de suro que alguna colla de bosquetans deu haver amuntegat després d’haver recollit unes quantes escorces. No n’havia vist mai cap de tan gran.

I segona, les restes d’un senglar que he trobat a la via verda entre Monells i Madremanya:

A altres pedalades he trobat tota mena d’animals vius i morts a la vora de camins i pistes, des de cabirols a teixons passant per conills, àligues i eriçons, però és el primer senglar mort que trobo tan a prop del camí. Alguns dels seus conciutadans salvatges n’han fet un bon tec.

Així, doncs, aquest darrer dia oficial de feina ha esdevingut el primer dia d’un estiu que -espero- durarà anys.

Mobilitat, mobilitat…

0
Publicat el 26 de juny de 2022

La MJ i jo tornem a Salt. Ella ha agafat l’autocar i jo la bici. Hem sortit de Palamós gairebé al mateix temps però ella s’ha hagut d’esperar molta estona perquè hi ha hagut problemes de trànsit i el seu bus (que fa tota la volta a les Gavarres i circula de Girona a la Bisbal, Palafrugell, Palamós, Llagostera i torna a Girona) ha arribat tard a recollir la gent de Palamós. El resultat és que hem arribat al mateix temps a Girona i just quan el bus de Salt acabava de sortir. Hem acabat d’arribar a casa a peu per no haver d’esperar 30 minuts més el bus que ens hauria portat a Salt.

Bici, assemblea, dinar

0
Publicat el 12 de juny de 2022

Avui m’he aixecat d’hora per poder fer un volt en bici. D’hora perquè a migdia comença l’assemblea i vull anar-hi. He seguit una ruta que ja he repetit moltes vegades i que no deixa d’agradar-me. Osor sempre hi és.

També m’agrada travessar el riu. Avui ho he tornat a fer per la resclosa d’en Joga, com ara fa una setmana amb en C.

Abans, però, les espigues de Constantins m’han regalat un ball encisador que malauradament no es pot apreciar a cap foto.

L’assemblea ha estat sota unes carpes que ens protegien d’un sol abrusador. Tan abrusador que al final hem decidit de dinar al casal per comptes de fer-ho a la plaça, tal i com tot primer havíem pensar de fer. En X ha descongelat el sofregit que no vam poder utilitzar el desembre i ens hem llepat els dits després d’una paella de verdures exquisida. Gràcies!

Germans en bici

0
Publicat el 6 de juny de 2022

Ha estat una trobada entranyable per fer una sortida bonica i coincideixo amb el meu germà que n’hauríem de fer més sovint. La relació que tenim és excel·lent però en canvi ens veiem poc.

M’hauria agradat travessar el riu i remullar-nos-hi un parell de cops més però només un cop hem saltat de riba a riba sense pont, a la resclosa d’en Joga. A l’anada ens ha fet mandra travessar per la Pilastra i a la tornada ens hem mirat el Pas d’en Prats però el riu anava massa ple. Tot i això, ha estat una excursió per repetir. Hem fet això.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Més vies verdes

0
Publicat el 29 de maig de 2022

Avui que he tornat a l’aeroport per recollir el cotxe que hem llogat pel cap de setmana m’he fixat que estan construint un altre tram de via verda des d’Aiguaviva fins al mateix aeroport.

La veritat és que no m’he fixat si a l’aeroport encara hi ha aquell cartellet que prohibia l’entrada als ciclistes.

En qualsevol cas, està bé que les administracions tinguin pressupost per crear vies verdes arreu però el que trobo a faltar és incentivar l’ús de la bici com a mitjà de transport per anar cada dia a la feina, a l’escola o a comprar, i no pas planificar només el lleure del cap de setmana.