Bloc de notes

És una qüestió de probabilitats i a vegades s’encerta i a vegades no, ja ho entenc, què hi farem, però quina ràbia, avui, amb la predicció del temps. Ahir a la nit vaig renunciar a sortir aquest matí perquè vaig veure a la previsió que hi havia un 92% de probabilitats que plogués al matí, i no ha caigut ni una gota!

Les prediccions deuen ser difícils en aquesta època en què el clima està canviant. Tinc entès que la majoria, més que prediccions, són projeccions de dades recollides en el passat, de manera que (si és que és així) per força deuen sortir esbiaixades ara que el clima està canviant. El avis ja deien que el temps està boig i llavors encara no havia començat el canvi climàtic de debò!

Per altra banda, suposo que es deu comptar amb molts estudis que investiguen les causes d’aquest canvi. És a dir, si se sap que condicions concretes, per exemple la concentració de CO2 a l’atmosfera, afecten d’una manera determinada el clima, només deu caler introduir les dades disponibles de concentració de CO2 per afinar les prediccions. No hauria de ser pas tan difícil encertar més sovint! Potser si per comptes de gastar-se milions en construir AVEs i autovies que ens escurcen cinc minutets de viatge invertíssin en dotar com cal una agència meteorològica amb tots els ets i uts les prediccions serien més acurades.

En qualsevol cas, el fet és que ahir vaig fer cas de la predicció i avui m’he quedat amb un pam de nas i sense excursió en bici.

En Pep Puig ens recorda en un altre article d’Opcions que val la pena que el sector energètic és el que té més incidència en el canvi climàtic perquè totes les activitats econòmiques impliquen un consum d’energia.

Per cert, sobre coses que a vegades ens agradaria més no haver de saber, també val la pena de llegir un article del Crític d’aquesta setmana, que denuncia que el Banc Central Europeu i el Banc Europeu d’Inversions rescaten empreses a través de processos poc transparents, sense tenir en compte criteris socials, ambientals o climàtics ni tampoc assegurar-se que no evadiran impostos o que no repartiran dividends.

Aquest matí hem sortit a passejar cap al riu i ens hem trobat que l’aigua ha anat modelant tot un altre paisatge a resultes del Glòria. El Ter conserva tot el seu encant però no és pas el mateix riu.

Ens ha sorprès agradablement veure-hi tants ocells; es nota que la primavera va fent la seva feina malgrat vents i tempestes. Això sí: el Glòria va arrossegar tot d’andròmines i galindaines i trastos poc desitjables que s’haurien d’anar a retirar. Nosaltres n’hem arreplegat uns quants i els hem deixat al costat del camí perquè se’ls endugui la brigada municipal quan faci la ronda.

Acabem d’encetar el març i la pomera del pati de casa ja sembla que vol treure les primeres flors. Més d’un mes abans del que tocaria!

Els dos kiwis també van avançats però en aquest cas no sabria dir fins a quin punt perquè no conec aquesta planta. A més, els vaig tenir molt descuidats fins que la Maria va arribar a casa; li agraden les tasques de jardí! Ara estan molt ben cuidats i cada any fan més de fruits però entre els mals anys que van passar i els canvis produïts pel canvi climàtic no em veig amb cor de dir si van molt o poc avançats.

En David Fernández (@HiginiaRoig) ho diu més bé, més ben explicat i amb altres paraules però el resum és que hi ha gent que ens vol fer creure que el mateix capitalisme que ens ha portat el canvi climàtic arreglarà el planeta.

Hi ha fets que sembla que obrin una mena d’aixeta d’idees i pensaments i facin sorgir tot d’una mil propostes que teníem endormiscades al cap, arrecerades en algun replec del cervell. Algunes de les propostes són ben esbojarrades i d’altres plenes de seny, i també n’hi ha que són velles i assenyades però que no s’acaben de dur a la pràctica encara que tothom hi estigui d’acord, gairebé sempre pel cost elevat que suposen. Una de les propostes més velles i assenyades però de preu desorbitat ha tornat a sorgir a resultes del temporal de fa poc més d’un mes: el projecte d’allunyar de la costa la línia de tren del Maresme.

La línia de Barcelona a Mataró es va projectar i construir fa gairebé 200 anys, i es va decidir de fer-la arran de la costa per estalviar-se expropiacions i perquè en aquell moment les poblacions costaneres no valoraven gaire (més aviat gens) la seva façana marítima. Avui per avui, les platges són una mamella que tots els municipis volen munyir al màxim, i això s’afegeix a l’emergència que els trastorns climàtics dels darrers anys estan provocant al terreny vora mar. Potser el trasllat de la línia aviat serà urgent a més a més d’important.

D’acord, no és ben bé nova, però avui hem sortit a fer un passeig per l’illa de la Pilastra i ens ha costat de reconèixer-la. El riu és viu, ja ho sabem, i al llarg de la seva vida el Ter les ha vistes i pintades de tots colors, ha canviat molt i també ha fet canviar el seu entorn, tant el paisatge natural com l’humà. L’evolució i progrés de Salt, per exemple, com molts altres pobles de la riba, han anat lligats a l’aigua del riu.

Ja fa anys que el riu no crea illes noves, ni nous aiguamolls o meandres (si tornés l’aigua que se’n va a Barcelona potser n’hi tornaria a haver) però malgrat tot avui hem anat a conèixer un espai nou, doncs, que té el nom de l’illa que ocupava el mateix espai però que no és ben bé la mateixa cosa. Al costat del bosc d’àlbers, freixes i verns que hi coneixíem i que a molts indrets tocava el riu hem trobat una platja farcida de rierencs, branques i troncs. I residus, també s’ha de dir.

Com que estan fent obres a la sèquia i han tallat l’aigua del bracet de riu que l’alimenta, aquestes setmanes és relativament fàcil saltar a l’illa i admirar un paisatge nou. A més dels canvis diem-ne naturals encara hi ha moltes restes de l’enginy que els humans hem fet servir per intentar superar, o al menys conviure, amb el riu. Aquest canaló gegant és un dels que aguantaven el passallís situat fins al mes passat al costat de la granja de l’entrada de Bescanó. N’hem vist quatre més llera amunt o llera avall.

És curiós de veure que mentre en alguns llocs l’aigua s’ha endut tot el que ha trobat, en altres llocs de la vora ha afegit material al que ja hi havia i la riba s’ha enlairat.

I és que la quantitat d’aigua que va baixar és difícil de concebre. A l’última foto que penjo es pot comparar el nivell actual de l’aigua amb el de fa un mes: s’hi veuen algunes de les fulles i branquetes que encara queden penjades als arbres i van ser arrossegades per l’aigua .

Aquesta tarda m’he trobat amb dues hores lliures que he aprofitat per resseguir les dues ribes del Ter entre Fontajau i Bonmatí, els dos ponts més propers a Salt que el temporal Glòria d’aquest gener ha deixat dempeus.

He fet la ruta en el sentit contrari al de les agulles del rellotge -suposo que algú dels que llegeixin aquest post recordarà què eren les broques dels rellotges. És a dir, he anat des de les hortes i deveses de Salt cap a Girona per les hortes de Sta Eugènia fins al pont de Fontajau, on he travessat el Ter i per la riba esquerra he tirat riu amunt per Domeny fins al final de tot del polígon; aquí he passat per sota l’autopista. Després ve el veïnat de les Cases Noves, St Gregori i cap a l’Argilaguet fins a una cruïlla que ens indica Constantins cap a l’esquerra. A partir d’aquí he seguit la carretera que porta pel costat del Ter fins a Constantins, després per davant de can Casademont i finalment a Bonmatí per travessar el pont del riu i cap a Salt falta gent tot seguint la via verda.

Res de l’altre món però voldria deixar dues fotos. Una, i ja sé que em faig pesat, del pas de la riuada del mes passat. Ho sento, és que fa unes setmanes que tenim un riu nou i no em canso de fer fotos dels espais que vaig descobrint, encara que de moment hi hagi molt d’arbre caigut, rierencs amuntegats i sorrals nous.

I l’altra, una en què m’enlluerna la brillantor de la resclosa d’en Joga i a més a més es veuen, és clar, arbres a terra, platges noves, etc. La foto és fosca però m’agrada, què voleu que us digui.

Sembla el títol d’una pel·lícula però per desgràcia recordarem força temps aquests mesos de gener i febrer amb els termòmetres marcant més de 20 graus. Aquestes són temperatures d’hivern? Qui sap si l’estiu que vindrà després d’aquest hivern no serà… un infern?

Perdó per la rima fàcil.

El curs del Ter ha fet un canvi important des del temporal de fa quinze dies perquè el “Glòria” va fer baixar molta més aigua de la que baixa habitualment. Per una banda va escombrar els marges del riu i per l’altra va aportar sediments, sobretot sorra i rierencs (còdols), que han fet canviar tant l’alçada i aspecte de les ribes com la mateixa llera del riu.

Quan hi vam anar la setmana passada, el canvi del paisatge ens va impressionar. El passeig d’avui ens ha fet veure-ho d’una manera menys dramàtica. El Ter no ha canviat pas gaire respecte el de fa una setmana però ja entenem què vol dir que el riu estigui viu.

Doncs potser sí que aquest temporal farà mal. De moment, no havia vist mai que el Ter baixés tan ple com avui. Així és com baixa el riu a l’alçada del Pla dels Socs:

I el Pas d’en Prats està irreconeixible:

S’han suspès les classes del dia. Aquesta decisió deu ser difícil de prendre perquè el temps, malgrat totes les previsions que la meteorologia pugui fer, encara és una bèstia bastant misteriosa, obscura, de moment incomprensible, indesxifrable. Avui mateix, la cap d’estudis ha sortit per dir que se suspenien les classes perquè no hi havia llum a l’institut i la previsió era que continués plovent; encara no feia dos minuts que ho havia dit que la llum ha tornat i tot seguit ha deixat de ploure.

No sé si la gent del temps s’han posat d’acord a espantar-nos o és que va de debò s’acosta un temporal dels que fan època. Aquests dies tothom parla de la Glòria, una borrasca que sembla que serà més que una de les llevantades que de tant en tant passen per aquí i ens deixarà més que regirats i molls de cap a peus. Hi ha unes quantes fotos que fan mitja por.

Segona ruta per penjar a wikiloc (*), aquesta vegada un pèl més llarga que la primera. He pujat a les Serres i anat a parar (de baixada) a prop de St Martí de Llémena. Aquí he començat la tornada cap al Pla de St Joan, Llorà i St Gregori, però tinc moltes ganes de seguir carretera amunt (cap a St Esteve de Llémena) per veure fins on es pot arribar. És una carretera que desconec. Serà un altre dia.

Per altra banda, hi ha alguna cosa en aquesta ruta que no lliga, que queda fora de lloc i canta, per dir-ho d’alguna manera. Tot és bucòlic, salvatge o natural, però hi ha un seguit de parcel·les arrecerades entorn un tram de la Llémena no gaire lluny del cementiri de St Gregori Vell que trenquen l’harmonia que veig a la resta. Afegeixo a la llista de tasques pendents esbrinar com s’ha generat aquest veïnat.

(*) esborrada de Wikiloc sobretot perquè el Ter ja no es pot travessar a Bescanó: resulta que la passera del costat de la granja de can Batllori ja no existeix perquè se la va emportar el temporal Glòria al cap de poc de passar-hi en aquesta ruta, concretament entre el 20 i el 23 de gener del mateix 2020.

Les pluges d’aquests dies han tornat a canviar la vora del riu, que ara baixa amb molta aigua. La piscineta que havíem fet amb les nenes a la zona del Pas d’en Prats ha quedat colgada per l’aigua; aviam què en quedarà quan les pluges se’n vagin.

Tota la riba que quedat tocada, i el Pas d’en Prats, que és el lloc que visitem més del riu, molt. Sort que aquests arbres són d’aigua i no pateixen amb les inundacions, però em fa por que l’aigua no s’endugui terra i es desarrelin.