M’agradaria saber fer fotos com cal perquè les nuvolades d’avui donaven per molt.
Però estic content d’haver-les pogut veure (i gaudir-ho).
Per cert, a mi m’agrada tal i com ho veig però em pregunto com ho deu veure la gent que no confon els colors.
Diumenge matí, ganes de caminar i no sé què fer. Una excursió més aviat curta a St Miquel o una de més llargueta per pujar als Àngels? Doncs avui que tinc ganes de caminar decideixo d’enllaçar totes dues excursions d’una tirada: a St Miquel i als Àngels des de St Daniel, anada i tornada. Amb tants de sants semblarà que vagi de pelegrinatge…
A banda de l’excursió, he llegit que al 1843 l’aigua que baixava per la llera del Galligants va inundar la zona del Pou Rodó, plaça St Pere, carrer de la Barca… i va matar entre 110 i 130 persones, va fer caure 150 cases i va provocar nombroses destrosses.
Eren altres temps però al pas que va el canvi climàtic qui sap si tornaran.
Neu al maig? Com passa cada primavera, el pol·len juga amb els ulls i els vol fer veure el que no és, ens fa somiar el que podria ser.
Quant fa que no neva?
Hem hagut de sortir a comprar una mica de roba d’hivern. Més que res, per estar a punt quan anem a la neu perquè tenim pensat de fer-ho aquesta setmana a Ulldeter.
Ah, i el meu regal de Reis: càpsules per omplir d’aire les càmeres de la bici en cas de rebentada. Tot i això, el mal funcionament del mòbil d’aquests dies m’està fent pensar que em caldrà un altre regal perquè aviat l’hauré de canviar. Potser la carta als reis serà massa llarga…
Plou fort en algun lloc cap al sudoest, potser Sta Coloma? Arbúcies? Hostalric?
Pel que avui he descobert no sé si podríem dir que el cactus que tenim al balcó té la pell dura però el cor tendre.
Ja ha arribat, ja és aquí. Les fulles ja fa dies que van caient i les que encara tenen prou força per arrapar-se a les branques estan cada cop més esgrogueïdes. Les de terra formen tantes catifes com diversitat de fulles d’arbres hi ha al poble.
L’heura del pati també canvia els colors i el verd intens que ha tingut fins ara ja fa dies que ens ha dit adéu.
Avançava aquesta tarda, lentament, silenciosament. Com si ens tapessin dins una capsa.
És una qüestió de probabilitats i a vegades s’encerta i a vegades no, ja ho entenc, què hi farem, però quina ràbia, avui, amb la predicció del temps. Ahir a la nit vaig renunciar a sortir aquest matí perquè vaig veure a la previsió que hi havia un 92% de probabilitats que plogués al matí, i no ha caigut ni una gota!
Les prediccions deuen ser difícils en aquesta època en què el clima està canviant. Tinc entès que la majoria, més que prediccions, són projeccions de dades recollides en el passat, de manera que (si és que és així) per força deuen sortir esbiaixades ara que el clima està canviant. El avis ja deien que el temps està boig i llavors encara no havia començat el canvi climàtic de debò!
Per altra banda, suposo que es deu comptar amb molts estudis que investiguen les causes d’aquest canvi. És a dir, si se sap que condicions concretes, per exemple la concentració de CO2 a l’atmosfera, afecten d’una manera determinada el clima, només deu caler introduir les dades disponibles de concentració de CO2 per afinar les prediccions. No hauria de ser pas tan difícil encertar més sovint! Potser si per comptes de gastar-se milions en construir AVEs i autovies que ens escurcen cinc minutets de viatge invertíssin en dotar com cal una agència meteorològica amb tots els ets i uts les prediccions serien més acurades.
En qualsevol cas, el fet és que ahir vaig fer cas de la predicció i avui m’he quedat amb un pam de nas i sense excursió en bici.
En Pep Puig ens recorda en un altre article d’Opcions que val la pena que el sector energètic és el que té més incidència en el canvi climàtic donat que totes les activitats econòmiques impliquen un consum d’energia.
Per cert, sobre coses que a vegades ens agradaria més no haver de saber, també val la pena de llegir un article del Crític d’aquesta setmana, que denuncia que el Banc Central Europeu i el Banc Europeu d’Inversions rescaten empreses a través de processos poc transparents, sense tenir en compte criteris socials, ambientals o climàtics ni tampoc assegurar-se que no evadiran impostos o que no repartiran dividends.
Aquest matí hem sortit a passejar cap al riu i ens hem trobat que l’aigua ha anat modelant tot un altre paisatge a resultes del Glòria. El Ter conserva tot el seu encant però no és pas el mateix riu.
Ens ha sorprès agradablement veure-hi tants ocells; es nota que la primavera va fent la seva feina malgrat vents i tempestes. Això sí: el Glòria va arrossegar tot d’andròmines i galindaines i trastos poc desitjables que s’haurien d’anar a retirar. Nosaltres n’hem arreplegat uns quants i els hem deixat al costat del camí perquè se’ls endugui la brigada municipal quan faci la ronda.
La disminució del nivell de contaminació atmosfèrica d’aquestes setmanes demostra clarament que la raó principal que respirem merda és l’activitat econòmica i la mobilitat de persones i mercaderies que genera. Totes les dades (com per exemple aquestes de la ciutat de Girona) reflecteixen que la pol·lució atmosfèrica ha caigut en picat des de la declaració d’estat d’alarma.
El planeta ens sobreviurà i nosaltres ens extingirem però això no ens ha pas d’amoinar, és de calaix i inevitable. Aquesta no és pas la qüestió. En canvi, que la qualitat de vida baixi per culpa de la contaminació que nosaltres mateixos generem sí que hauria de preocupar-nos i mobilitzar-nos.
Cal buscar alternatives al sistema capitalista.
(Ui, perdó!)
Acabem d’encetar el març i la pomera del pati de casa ja sembla que vol treure les primeres flors. Més d’un mes abans del que tocaria!
Els dos kiwis també van avançats però en aquest cas no sabria dir fins a quin punt perquè no conec aquesta planta. A més, els vaig tenir molt descuidats fins que la Maria va arribar a casa. A ella li agraden les tasques de jardí i ara estan molt ben cuidats. Cada any fan més de fruits però entre els mals anys que van passar i els canvis produïts pel canvi climàtic no em veig amb cor de dir si van molt o poc avançats.
En David Fernández (@HiginiaRoig) ho diu més bé, més ben explicat i amb altres paraules però el que ve a dir és que hi ha gent que ens vol fer creure que el mateix capitalisme que ens ha portat el canvi climàtic arreglarà el planeta.
Hi ha fets puntuals que sembla que desbloquegin alguna cosa, que destapin propostes que algú havia desat en un calaix o que teníem endormiscades al cap, arrecerades en algun replec del cervell. Algunes de les propostes són ben esbojarrades i d’altres plenes de seny, i també n’hi ha que són velles i assenyades però que no s’acaben de dur a la pràctica encara que tothom hi estigui d’acord, sovint pel cost elevat que suposen. Una de les propostes més velles i assenyades però diuen que de preu desorbitat ha tornat a sorgir a resultes del temporal de fa poc més d’un mes: el projecte d’allunyar de la costa la línia de tren del Maresme.
La línia de Barcelona a Mataró es va projectar i construir fa gairebé 200 anys, i es va decidir de fer-la arran de la costa perquè en aquell moment les poblacions costaneres no valoraven gaire la seva façana marítima, el terreny vora mar era barat i així s’estalviava en expropiacions. Avui per avui, però, les platges són una mamella que tots els municipis que en tenen volen munyir al màxim, i això s’afegeix a l’emergència que els trastorns climàtics dels darrers anys estan provocant al terreny vora mar. Potser el trasllat de la línia aviat serà urgent a més a més d’interessant econòmicament.