Bloc de notes

Arxiu de la categoria: educació

Colònies, piragües i cistells

0

El procés de les colònies d’aquest estiu avança. Ja he rebut la confirmació d’onze nois i noies, la qual cosa és un èxit perquè em pensava que no passaríem de mitja dotzena. Faré unes quantes trucades més.

Per altra banda, l’E ha començat amb les piragües i sembla que li va de meravella. No tan sols li agrada sinó que està canviant el caràcter: de tant en tant somriu i ja no fa mala cara per a tot! Comprovat: a l’adolescència va bé activitat física per esbargir-se, I sobretot ella, que és molt més física que no pas la seva germana, o m’ho sembla; fa temps fantasiejava amb ser professora d’Educació Física de gran.

Temps de vacances i relax per a tothom. Fins i tot en Nus es relaxa al seu cistell de paper, un dels més grans que va fer la MJ amb pàgines de diaris i revistes ja llegits i una mica de cola. Per cert, ara fa temps que no en fa cap.

Ara sí

0
Publicat el 21 de juny de 2021

Doncs resulta que ens han aprovat totes les sol·licituds per anar de colònies aquest estiu! La pega és que ja hem acabat el curs i ara serà un problema contactar amb les famílies. I tinc fòbia a la paperassa, sí.

Si tot va bé seran la setmana del 19 de juliol i a Planoles.

Estan dirigides a alumnes de centres de màxima complexitat, com han etiquetat el nostre i com han fet amb tots els públics de Salt, i algú podria haver pensat que si ja és difícil contactar amb les famílies durant el curs, encara ho és més fer-ho quan nois i noies ja no vénen a classe i han començat vacances.

Les ajudes vénen gràcies al Fons Social Europeu però el Ministerio no es cansa d’insistir que les comunicacions amb les famílies han de portar el seu logo. “Competències plenes en Educació”, diuen que diu l’Estatut. Ha!

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Silenci administratiu

0
Publicat el 18 de juny de 2021

La setmana que ve comencen uns torns de colònies que s’han organitzat expressaments per a alumnes de centres que porten l’etiqueta “de màxima complexitat” com el nostre. Vam demanar que els nostres nois i noies de 2ESO hi puguéssin anar però a data d’avui, 18 de juny, encara no ens n’han dit res.

El problema és que les hores lectives d’aquest curs ja s’han acabat i l’alumnat ja no ve a l’institut a no ser que hagin de recuperar alguna matèria. A vegades sembla que l’Administració s’esforci a fer les coses més difícils; no serà pas fàcil contactar amb totes les famílies becades perquè signin autoritzacions, permisos i formularis.

Entenc que és una altra de les complicacions que ha comportat la pandèmia. M’imagino que al Dpt d’Educació no han gosat tirar endavant aquestes estades lingüístiques fins que no han estat mínimament segurs de poder fer trobades, sortides i excursions amb mainada procedents de moltes localitats diferents, i que això ha endarrerit tant la decisió que s’ha produït quan ja s’han acabat les hores lectives. Vull pensar això i que han fet el que han pogut.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Avui, pedres i quiche

0

Aquest últim dia abans de vacances hem anat amb mig centenar de galifardeus a St Pere de Rodes. Sempre m’han fascinat les roques i pedres del cap de Creus i encara més les del monestir. El paisatge té una força… tel·lúrica (?) que m’omple i em carrega d’energia. I el monestir i el poble són dels pocs llocs que conec que em fan sentir, sentir realment dintre meu, Història. La gent que va viure entre aquestes parets deu haver deixat alguna mena d’empremta a l’aire que ha perdurat tots aquests segles. No sé com explicar-ho amb altres paraules.

I estic content d’haver ensenyat aquest tros de país a una colla que no hi haurien pas vingut mai ni probablement hi tornaran. I tant de bo que m’equivoqui.

Per sopar m’he ficat a la cuina i he col·laborat a fer la quiche, que és un plat que ens agrada a tots. La MJ ha fet la massa, jo el farcit i ens hem llepat els dits.

i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Tornada amb virus

0

Avui, tal i com s’havia dit des de la Conselleria, hem tornat a escoles i instituts. El virus encara volta per les aules però diuen que amb una bona ventilació el farem voleiar prou lluny per mantenir-nos sans i estalvis a recés del que pronostiquen els mals averanys.

Mentresta, o paral·lelament, el Departament ens ha procurat unes quantes proves PCR perquè els propis docents ens dediquem a furgar-nos el nas per veure què hi trobem, i en cas que hi hagi alguna cosa encomanadissa, passar la quarantena (la desena, de fet) a casa amb la nostra gent mentre els companys continuen escarrassant-se per complir la clàusula més important del contracte no escrit i mantenir el jovent lluny del carrer.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Virus attack

0

Aquesta setmana han arribat els portàtils que el generós Departament d’Educació regala a cada docent i a cada alumne a partir de 3eso (a primer cicle hauran d’esperar).

S’acosta un altre confinament? Les dades diuen que cada cop estem pitjor.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

En Maradona

0

En Maradona. Avui s’ha mort i els diaris i noticiaris en van plens; n’han creat una icona i això els ha ajudat a vendre.

És una més d’aquelles persones de qui no sabria fer-ne una valoració objectiva perquè em genera sentiments físics importants i enfrontats. Sí, sentiments físics, no sé com expressar-ho. Vull dir que no és simplement que em caigui bé o malament sinó que el meu cos segrega alguna cosa que fa pair Maradona de tal manera que produeix plaer, literalment, com quan el veus jugar a la tele, i al mateix temps un rebuig gairebé dolorós quan hi veig drogues, males companyies, violència i excessos verbals. Pot haver estat moltes coses, algunes indiscutiblement bones, i també té un costat fosc que em causa rebuig.

Sempre passa que és difícil de separar l’obra de l’artista. Va ser un jugador extraordinari, potser el millor de la història del futbol, però també és un exemple d’inadaptació, del mal que fan les males companyies i un model a evitar pel que fa a la gestió tant de la fama com dels diners. No puc evitar de pensar en alguns dels meus alumnes, fills com ell de la penúria econòmica i sovint també de la dissort familiar.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Pràctiques

0

Avui, per accident, ha vingut a la meva classe un noi que està estudiant per fer de professor en el futur. La idea (de la UdG) és que abans de llançar-se a la piscina ja hagi conegut una aula de Secundària, sàpiga com s’hi respira i no li vingui un atac de pànic quan s’hi comenci a guanyar la vida.

No sé si aquestes pràctiques són gaire útils per a ells, potser sí, però també als docents que ja fa anys que avancem ara caic ara m’aixeco en aquests hàbitats peculiars que són els instituts. A mi em fa pensar en la visió que tenia d’aquesta feina quan vaig començar: amb més ilusió?.  Potser simplement ens ajuda a veure les coses amb perspectiva.

La visita d’aquest noi em fa pensar en una altra que no s’ha produït mai: la d’inspecció. Mira que fa anys que treballo fent classe i mai, cap vegada, ha vingut cap persona d’inspecció per comprovar si faig la feina que toca. Una vegada, sí, va passar un inspector, però és que la directora l’estava acompanyant perquè veiés una activitat concreta que jo ja estava advertit que vindria a veure. Des del punt de vista personal i corporativista, egoista, em va molt bé que Inspecció no funcioni, però si penso no només en el meu interès crec que és un desastre per al país que el Dpt d’Educació no dediqui esforços a fer retre comptes als treballadors que cobren de l’Administració per fer la feina. Potser el problema és que l’Administració no té clara quina és la nostra feina o que tant se li’n foti què fem a l’aula mentre el jovent estigui distret i no causi gaires problemes al carrer.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

De virus i maratons

0

La Marató de TV3 dedica el programa d’enguany al coronavirus. Res a dir-hi: està d’actualitat i sembla que no acabem de sortir-nos-en.

Un equip de la Marató de TV3 ha anat venint a l’institut cada any per fer proselitisme entre alumnat i professorat (i guanyar audiència, esclar). Tanmateix, el mateix covid-19 a què dediquen el programa els ha posat les coses més difícils perquè han hagut de buscar alternatives a les sessions presencials, molt dinàmiques, que solien fer. Aquest any es fan videoconferències d’una hora (30 minuts de les quals són per passar un documental en video) que estan limitades perquè per part nostra no tenim ni micròfon ni càmera. Veiem la noia que ens explica que la covid és tan dolenta però si ens hi volem comunicar hem de fer-ho pel xat del Meet o Zoom o el que fem servir. El resultat és que l’alumnat s’avorreix sobiranament (durant el documental i sobretot després) i ens hem d’empescar algun alicient perquè es mantinguin atents. Aquesta generació ja no són pas tragateles com les d’abans; necessiten dinamisme, canvis cada dos per tres, i no poden estar-se més de 10 minuts seguits només mirant i escoltant el que diu algú.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Your Christ is Jew…

0

Hi ha una lliçó del llibre que faig servir en què surten “nationalities” i he pensat de fer servir aquell text conegut que més o menys diu Your car is Japanese or German, your pizza is Italian, your democracy is Greek, your coffee is Brazilian or Colombian, your holiday is Moroccan, your numbers are Arab, your alphabet is Latin, etc… i després afegir-hi «is your neighbour a foreigner?» per tot seguit fer-los reflexionar sobre què vol dir ser estranger i què significa exactament. No ho podrem pas fer en anglès, òbviament, però estaré content de la classe si m’expliquen com ho veuen, com ho viuen.

Crec que fer l’esforç d’aprendre una llengua nova implica reflexionar sobre la manera de veure les coses. Em sembla que va ser en Carles Rahola que va escriure allò de la llengua d’un poble és la seva mateixa ànima feta expressió. Jo crec que és veritat i, encara més, que cada llengua és una interpretació del món, de la realitat. Per tant, aprendre una nova llengua vol dir també, almenys fins a cert punt, aprendre a veure les coses d’una altra manera, copsar detalls de la realitat en què potser no ens havíem fixat.

Totes les matèries, potser tots els continguts, es poden aprofitar per educar i ensenyar alguna cosa més que allò que surt a l’índex de continguts, però potser aprendre idiomes més que moltes altres matèries.

Sí, és veritat, d’això els meus alumnes de batxillerat en diríen una digressió.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

Memòria de peix

0

Doncs al final he comprat i llegit el llibre que deia l’altre dia, el d’en Bruno Patino.

Digueu-me malpensat o paranoic però no m’acabo de refiar d’aquest llibre. Sembla que digui d’internet el que tothom espera que digui: que hi dediquem massa temps i sobretot que ja no és l’espai lliure que al començament se suposava que seria sinó que els continguts arriben només des de quatre o cinc macroplataformes que són en realitat les que controlen internet. O les que controlen els continguts d’internet.

Una altra raó per mirar-me’l amb suspicàcia és que he vist que l’autor està patrocinat -entre altres- per El País i Telefónica. Què es pot esperar d’aquests dos puntals del règim? No són dues de les peces clau del sistema? Llavors, on porta aquesta crítica del sistema per part del llibre?

L’he desat a la tauleta del llit per repassar-lo quan tingui temps. Hauré de tornar a llegir-lo per pair més bé tot el que s’hi diu, que de bones a primeres sembla molt encertat, sobretot pel que fa a la dependència. Diu que no és pas un efecte secundari dels nostres hàbits de connexió sinó l’efecte volgut i buscat pels que gestionen les xarxes socials. De fet, una de les poques coses que vaig aprendre a la carrera de Psicologia és que des de la dècada de 1930 els “laboratoris de conducta” de les facultats de psicologia coductista de les universitats americanes estudiaven els comportaments associats a les addiccions i assessoraven a la indústria del joc; si ho feien al segle XX amb els casinos no ho fan ara amb internet?

Food for thought.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Six out

0

Ja se saben els resultats de les proves que es van fer ahir a l’institut i de moment ja tenim confinats sis grups. Ja és també força mala sort perquè s’han trobat set alumnes que han donat positiu i resulta que són de sis grups-classe diferents, de manera que s’han hagut de confinar tots aquests grups en què hi havia al menys una persona positiva.

Si haguessin estat d’un o dos o tres grups-classe, per comptes d’haver de confinar més d’un centenar d’alumnes només hauria calgut fer-ho amb unes poques desenes.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari