Bloc de notes

Arxiu de la categoria: A

Salt – St Grau – Salt

0

Excursió amb en P a peu i en bici fins a St Grau (sense fer la volta per Anglès). A tots dos ens va bé prendre l’aire i sortir de casa ara que encara anem una mica perduts i desorientats pel que ha passat. Encara ens hem d’acabar de fer a la idea que l’A no hi és, tot i que en P diu que s’ho va passar més malament fa una mica més de dos anys, quan els metges de Cork ens van dir que el seu germà tenia un tumor al cap.

Jo ho vaig passar malament llavors i també ara. Llavors va ser un ensurt terrible i inesperat, cop sec, un xoc, una sotragada, i ara és un martelleig sord i constant, una remor interna, un neguit que ve de mesos enrere i persisteix en el temps, no s’acaba.

i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

A reveure

0

Aquest matí, la MJ i jo hem acompanyat en P fins a Girona perquè hi agafés el tren. Probablement tornarà dimarts i és possible que després anem a passar uns dies a Palamós. Aquella seva proposta del Marroc ja ho hem deixat estar perquè no em veig amb cor de fer de turista quan encara tinc l’A al cap (i això que segurament és el que ell hauria volgut).

Per altra banda, penso (em retrec que encara no ho faci) que m’hauria d’anar acostumant a prendre notes quan em vinguin idees al cap perquè no em puc refiar de la meva memòria i quan em poso davant del portàtil no recordo la major part de coses que se m’han acudit per escriure.

A la tarda ha passat la N. M’ha agradat que digués que casa nostra és un dels pocs llocs (em sembla que ha dit “l’únic”) on pot presentar-se sense avisar i sentir-se ben rebuda.

i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Mitja pàjara

0

L’altra meitat ha estat mandra, però al capdavall no m’ha vingut de gust acabar tot el recorregut que de bon principi m’havia proposat (la circumval·lació de la part nord de les Gavarres). 

Potser té a veure amb les males notícies de l’A? Entendre els missatges del propi cos, com es fa això?

He entrat a casa capcot i xino xano quan encara no feia dues hores que n’havia sortit.

i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Family + Girl, Woman, Other

0
Publicat el 18 d'agost de 2021

Avui, reunió de germans a Palamós. Jo (i la N!) ens havíem despistat i crèiem que havia de ser a Riudellots, però com que en C treballava i havia d’agafar el cotxe per anar-hi des de Girona ha fet una mica de marrada i m’hi ha portat. Ha anat bé perquè hem aprofitat per xerrar una mica pel camí, cosa que no fem gaire sovint, i ens hem posat al dia.

Breus: a) aquest St Esteve ja podrem fer trobada familiar (si no canvia res) i toca de fer-ho a Salt; b) la M ja ha acabat de pagar els estudis de la L i se’n surt amb el que guanya, de manera que deixem de donar-li suport econòmic regular; c) l’À ja té carnet i cotxe i aquest curs serà a la UdG a 1r d’Història; d) en D viatja menys pel tema covid i ja està instal·lat del tot a Suïssa, tot i que diu que ja hi porta massa temps i si pot tornarà (ja hi porta 3 anys -o quatre?); e) en M farà l’últim curs a Barcelona des del seu pis compartit a Gràcia; continuaran quedant amb la M, la L i l’A de tant en tant.

Per altra banda, ahir vaig acabar el llibre que estava llegint de la Bernardine Evaristo. Ha estat un descobriment inesperat i molt interessant. Relats commovedors, captivadors. No coneixia aquesta autora i les seves històries m’han entrat molt bé tant pel que expliquen com per com ho explica. He recomanat el llibre a la P, aviam si se’l llegeix!

Són dotze històries de dotze dones negres; no tenen gaire res en comú però les seves vides (de totes elles) es creuen un moment o altre. L’autora denuncia racisme i opressió per condició sexual o social però fuig tant dels estereotips com del victimisme. Deu ser una bona descripció de la societat britànica perquè ha rebut molts elogis de totes bandes. M’ha agradat el to poètic de la seva prosa i l’originalitat d’algunes històries.

i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Visita

0
Publicat el 16 d'agost de 2021

L’A no acaba de fer net. La doctora V, quan ell va anar a veure-la ahir, li va donar males notícies: es veu que hi ha «alguna cosa» que no rutlla al cervell i li han de fer més de proves, especialment una punció lumbar. Aquesta «cosa» només pot ser un tumor, potser el tumor; un tumor nou o el vell que rebrota, i per esbrinar això és pel que cal fer-li les proves. Pel que he entès, enviaran el que n’obtinguin (LCR a la punció) a uns laboratoris suïssos per assegurar-se què és i actuaran en conseqüència: tipus de medicació o (esperem que no) cirurgia.

Faig nit a can P. El port de Coma-ruga també és com un tumor que ha entrat, ha crescut i pren espai al mar.

Però el mar se’n desfarà així que vulgui.

i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Guineus en bici

0

L’Adrià em passa un enllaç sobre una altra iniciativa que vol promoure l’ús de la bici. Quan m’ho ha dit em pensava que era una mena de wikiloc (excursions i viatges, pensat sobretot per al temps lliure) però quan li he fet un cop d’ull he vist que la idea és una altra.

El web està promogut per una colla que es diuen CycloCat, i segons que diuen el que volen promoure és l’ús quotidià de la bicicleta, la bici com a mitjà de transport. Al seu web hi ha el mapa de què em parlava l’Adrià, que en realitat és un recull de vies adients perquè els ciclistes hi circulin. En realitat, la bicicleta pot passar per qualsevol lloc, ja ho sabem, però el que volen dir és que cerquen vies directes, amb poques rampes i amb poc de trànsit automobilístic.

Espero que qui ho porta tingui empenta per tirar-ho endavant. Per altra banda, que jo sàpiga, a “Mou-te en bici” ningú ha demanat ni preguntat res relacionat amb aquesta iniciativa. Si es vulgués fer un mapa ben fet i que fos útil als ciclistes urbans o quotidians, no s’hauria de buscar suport/consell/opinió a alguna de les associacions de ciclistes urbans que ja fem feina per a aquest col·lectiu? De totes maneres, good luck! Salut i pedals!

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Va d’iniciatives estroncades

0

Potser aquestes Fires haurem de renunciar a la Cerdanya. Teníem previst d’anar-hi dijous, divendres i dissabte d’aquesta setmana entrant (29, 30 i 31 d’octubre), però les restriccions horàries de mobilitat ens fan replantejar-ho perquè en P i l’A difícilment podran arribar abans de les 10 del vespre. Hem canviat les dates i ara preveiem d’anar-hi divendres 30, dissabte 31 i diumenge 1. Aviam.

Mentrestant, aquest vespre hem tornat a sortir uns companys per empaperar una mica les cartelleres municipals i alguna vitrina abandonada. És l’aniversari de la declaració d’independència i cal mantenir viva la memòria encara que els ànims estiguin baixos. O precisament perquè els ànims estan baixos.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

Relaxament i despreocupació, per fi

0

Mentre a l’institut anem fent tests i tancant aules, en P s’esbargeix per mar i muntanya; ja li tocava, després de més d’un any d’estar pendent del seu germà i després encara fer temporada a Coma-ruga! Ahir va estar per les Alberes i va dormir al refugi lliure de Banyuls, i avui ens ha enviat alguna foto del cap de Creus i Cadaqués de les que fan venir ganes de deixar la feina i anar a mar.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Guiris a Tolosa

0
Publicat el 7 d'agost de 2020

La primera activitat d’avui és un tour amb el bus turístic que ens permet de fer un primer cop d’ull i tenir una idea general de la ciutat; a més, a l’ombra i sense cansar-se. Ha estat una bona idea.

Ahir vam veure a internet que aquests dies hi ha una una exposició sobre alimentació que podria estar bé tant per a l’E com per als grans, i hi anem. En sortim assedegats i amb una mica de desesperació per trobar una cafeteria o terrassa fins que en trobem una per repostar, tot i que l’A i la P s’estimen més un Starbucks que hi ha a prop.

Amb el dipòsit ple, tornem a la càrrega per conèixer més bé la ciutat i ens passegem pels carrerons del centre fins que… trobem un altre Starbucks! Aquest cop ens hi aturem tots perquè el sol de migdia apreta de valent i no tenim ganes de perdre temps buscant un altre lloc que ens empari de la calor. A la passejada ens adonem que Tolosa també és una ciutat global, com la nostra Salt: una botiga italiana amb un rètol anglès en una ciutat francesa que ven roba fabricada a Àsia a compradors andorrans. Buf…!

A la tarda ens acostem tot passejant a la Prairie des Filtres, un parc vora el riu l’accés al qual les autoritats han tancat. Vull creure que és per controlar més bé possibles infeccions per coronavirus. Herba a l’ombra dels arbres, serveis de bar, restaurant, canviadors i lavabos…

Per tornar agafem el metro. M’ha sorprès que una ciutat del tamany de Tolosa en tingués i la veritat és que no el recordava de les altres vegades que havia estat aquí. He llegit que va entrar en funcionament el 1993.

Al vespre, un altre passeig vora el riu. Una mica temerari, la veritat, perquè hi havia molta gent, sobretot jovent, de gresca i sense guardar cap distància entre persones.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

Amunt i avall

0

Al final hem decidit de llogar un cotxe (suposo que podrem fer-ho tot i les restriccions pel Covid-19) per anar uns dies a Palamós aquesta setmana entrant i al mateix temps jo fer un puja-i-baixa al Vendrell dilluns per dinar amb els nens.

Sembla que la situació sanitària a Barcelona està cada vegada pitjor i les perspectives tampoc no conviden ni tan sols a parar-hi ni que sigui per fer transbord amb el tren. Per altra banda, portar les dones de casa a Palamós en cotxe ens estalvia esforços i cues i temps i a més ens dona llibertat de moviments, tant a Palamós com quan jo sigui al Penedès.

Diners i temps. Pel que fa al cost econòmic, no és pas molt és elevat que si haguéssim de comprar quatre bitllets d’autobús Salt-Palamós-Salt i un de tren/bus Salt-El Vendrell-Palamós-Salt. En termes de temps, el guany és clar.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Palamós – La Bisbal – Cruïlles – Palamós

0
Publicat el 24 de juny de 2020

Quina pujada! Feia molt que no havia de baixar de la bici per acabar d’arribar a dalt del pendent però avui he hagut d’acceptar que no podia. Al menys quan he sigut a dalt he pogut contemplar una vista ben maca.

M’ha agradat passar pel costat de Pi d’en Xana, a la sortida de Palamós, perquè hi havíem passat amb els nens quan eren petits. Recordo una excursió especialment memorable perquè tot passejant no gaire lluny d’aquí vam veure un esquirol al mig del camí. Els nens van al·lucinar i encara ara ens en recordem.

País de dòlmens i monuments megalítics. He de fer un recorregut sistemàtic per les Gavarres amb l’objectiu de repassar aquest llegat. Per exemple, avui he passat pel costat del dòlmen de la Roca de l’Aglà.

També m’ha impressionat el castell palau de la Bisbal, que no coneixia.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

El nombre del viento

0
Publicat el 21 de juny de 2020

Les insistents recomanacions de l’Adrià i la MJ han fet que finalment llegís “El nom del vent”, o més ben dit “El nombre del viento” perquè la versió que he llegit és la del llibre que m’ha deixat la MJ.

La fantasia no és pas el meu gènere preferit però de la mateixa manera que m’agraden les bones pel·lícules siguin del gènere que siguin, també aprecio bons llibres si tenen alguna cosa a dir. Aquest llibre explica moltes històries, que és una cosa que m’encanta, i per això m’ho ha fet passar bé. Les aventures que hi ha al llarg de la narració el fan entretingut i les dosis de màgia i fantasia, que en general no m’agraden, no el fan especialment inversemblant. M’ha fer pensar una mica en “El senyor dels anells” però jo diria que més enllà de ser un reguitzell d’històries fantàstiques ben explicades no tenen pas gaire coses en comú.

Sí, “ben explicades” perquè trobo que descriu amb detall personatges i situacions, és amè i el desenvolupament de la història et passeja per un món imaginari sòlid, ben construït. La història té lloc en un país i temps de fantasia però tot plegat ambientat, com tants altres llibres i serials, en algun lloc que recorda l’Europa de l’Edat Mitjana. Va de la vida d’un cèlebre personatge que explica la seva vida mentre s’està amagat de la gent en un petit hostalet perdut lluny de tot arreu. No m’ha pas fet venir ganes de llegir els altres dos llibres de la trilogia que aquest enceta, que per cert encara no està acabada perquè només n’hi ha un altre de publicat, el segon.

M’ha agradat llegir-lo però em sembla que no puc pas dir que en vulgui més. Crec que és un bon llibre per passar l’estona perquè la història t’atrapa i et va fent passar les pàgines, és a dir, el temps que hi dediques. Si només busques distracció és un gran llibre però jo no sóc ningú per dir si el llibre és bo o no. Potser el que m’ha agradat més ha estat treure’l de la llista de llibres pendents.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

V for Vendetta

0
Publicat el 14 de juny de 2020

Sempre m’han agradat els llibres, entre ells els còmics, i també les pel·lícules. La pel·lícula que es va fer a partir d’aquest còmic és un clàssic que els meus fills han vist mil vegades. Per això, perquè a ells els agrada tant la versió peli i perquè saben que a mi m’agraden els còmics i han pensat que és una manera de fer-me agradar el que diu l’argument, estic molt content que avui m’hagin fet el regal que m’han fet. Gràcies! Encara no m’havia llegit l’original i aquesta nit ho faré d’una tirada! (aquesta nit, al llit, amb un got de whisky a la tauleta, com en els vells temps). Gràcies a tots tres, P, A i MJ!

A més a més i per postres, sembla que avui wikiloc també ha pensat en el meu aniversari i m’ha regalat aquesta proposta per fer muntanya. Gràcies també!!!

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , , , | Deixa un comentari

Febre al whatsapp

0

Whatsapps a tort i a dret. La gent no ho té fàcil per sortir de casa però es mou a les xarxes. Els últims missatges treuen foc pels queixals.

Ahir el govern espanyol va escenificar una roda de premsa sobre el coronavirus i va semblar que comunicaven un cop d’Estat amb quatre ministres i, al darrere seu, un parell de generals carregats de medalles.

Mesures noves? De Sanitat i Interior no van dir res de nou. En canvi, Defensa ja ha fet sortir al carrer uns quants soldats perquè es passegin per quatre o cinc ciutats espanyoles (de moment). El ministre de Transport més bla, bla, bla i que no es tanca cap territori però els trens, avions i busos circularan amb freqüències de pas més baixes; això sí, tot un ministre per dir que posaran un rètol al bus que digui a la gent que només hi pugi si ho necessita molt.

En resum, la cosa va de Arriba España, pàtria ferma, obstinada i fins i tot encegada (ara contra un virus).

I sí, anem a un mes de confinament (de moment) i diria que això serà més mal portat que a la Xina (qüestió d’individualisme o manca de visió comunitària).

El sistema sanitari començarà a patir (ja ho està fent) i s’acostarà perillosament al col·lapse (hi caurà?); començarem a veure hospitals de campanya, gent apilonada en passadissos i lliteres i escenes així. Diuen que ho pillarem més de la meitat de la població en diferents graus, majoritàriament lleus (desitgem), però amb un nombre considerable de casos greus i molt greus.

Pateixo molt per l’A, que té el sistema immunitari afeblit i aquest divendres hauria d’anar a Barcelona. Espero que no calgui. Què passaria si s’encomanés del virus i no pugués accedir a l’hospital perquè un piló d’avis malalts el col·lapséssin?

Mentrestant, el nostre projecte nacional aturat a l’andana. Cuidem-nos tot el que puguem i anem esmolant les eines per quan puguem sortir-ne.

Per cert, les xarxes de base d’autoprotecció, d’ajuda, també seran molt importants, perquè el que ve serà molt diferent al que hem viscut fins avui. El sistema econòmic trontolla. El model de desenvolupament de creixement en quantitat, de producció, de consum, globalitzat, desigual, corrupte, insostenible, no és viable ni pel sistema ni per a la humanitat: canvi climàtic, cada cop més desigualtats, guerres, etc.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Fer exercici

0

La temptació ha estat molt forta, avui, i he estat a punt de sortir per fer una pedalada o un puja-i-baixa ràpid a St Miquel i Celrà.

M’he volgut assegurar i he mirat si entre les mesures que ahir va dictar el govern hi havia la de no sortir a fer esport. Efectivament, està prohibit sortir a córrer o en bici. No em sembla pas gaire lògic prohibir això quan es permet que es pugui anar a treballar; el risc d’encomanar el virus si surts a córrer tot sol és zero, i respecte una de les raons que donen per prohibir-ho (“si caus o tens un accident contribuiràs a empitjorar la saturació hospitalària”) em sembla que d’aquí a poc serà causa de saturació de l’assistència psicològica dels CAP. Però m’he quedat a casa, tot sigui perquè avis i àvies i sobretot l’Adrià estiguin més segurs.

Farem exercici amb la Switch, que darrerament la tenim una mica oblidada.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari